La Xarxaire, un model arquitectònic cooperatiu en un barri gentrificat

Arquitectura cooperativa a la Barceloneta

Tot va començar amb una guerra. 

El naixement del barri de la Barceloneta està vinculat a la Guerra de Successió (1701-1714), encara que la seva construcció no va començar fins al 1753.

Urbanísticament, es caracteritza per la repetició d'illes llargues i estretes, on es van edificar cases unifamiliars. Aquests habitatges consisteixen en una planta baixa i un pis superior per allotjar la població que es dedicava a tasques relacionades amb el mar i amb la creixent indústria portuària i la construcció del ferrocarril.

La demanda de mà d'obra va multiplicar la població del barri i es va autoritzar l'ampliació dels habitatges. A partir d'aquí s'hi van afegir un i dos pisos. També es van dividir les cases horitzontalment en dues. Així van néixer els característics “quarts de casa” que van reduir la superfície inicial de 140m2 als actuals 35m2 per habitatge.

Amb els Jocs Olímpics, la ciutat es va obrir al mar i va “descobrir” el barri de la Barceloneta al món. Aquí es va iniciar el procés de gentrificació i els problemes del preu de la vivenda a Barcelona. Aquest fenomen de pujades de preu dels lloguers de forma insostenible per als seus residents, entre ells, Lis Figueras i Toni Vidal. Tots dos són arquitectes de la Mar d’arquitectes i autors de la Xarxaire, un model d’arquitectura cooperativa format per vuit famílies, la de Figueras i Vidal entre elles.

I tot va seguir amb una lluita veïnal

Ubicat al número 11 del Passeig Joan de Borbó, l'edifici que anteriorment es va situar al solar va ser de propietat estatal. Després, va ser abandonat, ocupat –i okupat– pel moviment Miles de Vivendas. Aquest grup s'oposava a l'especulació immobiliària i, en concret, a la construcció d'un hotel al seu emplaçament. A més, van comptar amb el suport generalitzat dels residents.

“El que la Barceloneta necessitava i necessita no és un hotel, sinó més vivenda social”, explica Lis Figueras. “El 2015, l'ajuntament de Barcelona adquireix el solar i el destina a una promoció en cessió d'ús, amb una vocació molt territorial. Les persones que actualment vivim a La Xarxaire venim del món associatiu molt vinculat al barri. Només el fet de ser aquí demostra que a la Barceloneta poden passar altres coses”, comparteix.

Arquitectura vernacla amb picades d'ullet a José Antonio Coderch

El projecte de La Xarxaire va col·locar la primera pedra el 2020 i es va inaugurar el març del 2023. Es tracta d'un edifici de 5 plantes, on la planta baixa i el terrat són zones comunes per al gaudi dels residents.

La superfície construïda per planta és de 122 m² fins a la planta tercera i de 97 m² a les plantes quarta i cinquena a causa d'una reculada de 3 metres a la façana posterior d'aplicació obligada, segons el PERI de la Barceloneta.

“El dubte inicial era com resoldre l'encaix tipològic dels habitatges, ja que tenim una mitgera i tres façanes, i si les havíem d'orientar totes cap al port”, detalla Toni Vidal.

Tot i això, el resultat “hauria estat uns habitatges molt allargats i, sobretot, el situat a la mitgera tenia molta menys repercussió de façana que el situat a la cantonada. Al final, de manera natural, ens vam anar inclinant cap a dues tipologies per planta en el sentit transversal, de manera que hi ha un habitatge orientat al port i un altre a la part posterior, on hi ha el mercat”, explica.

Del que no tenien dubtes els arquitectes era que La Xarxaire havia de dialogar arquitectònicament amb el barri, però amb un llenguatge contemporani. Les façanes repliquen les obertures tradicionals i es protegeixen del sol amb tradicionals persianes enrotllables de cordill, molt esteses a la Barceloneta. Els cantons també es revaloritzen amb finestrals i balcons que aprofiten la llum mediterrània.

Del que no tenien dubtes els arquitectes era que "La Xarxaire havia de dialogar arquitectònicament amb el barri", però amb un llenguatge contemporani. Les façanes repliquen les obertures tradicionals i es protegeixen del sol amb tradicionals persianes enrotllables de cordill, molt esteses a la Barceloneta. Els cantons també es revaloritzen amb finestrals i balcons que aprofiten la llum mediterrània.

A més, La Mar d’arquitectes ret homenatge a un il·lustre veí; l'Institut Social de la Marina de José Antonio Coderch. És un edifici en un emplaçament pràcticament simètric a La Xarxaire i situat a pocs metres de distància, al mateix Passeig Joan de Borbó.

“El vam tenir molt present en l'elecció de materials, sobretot de la planta baixa, quan vam escollir la rajola vidrada, que volíem que fos del mateix color", recorda Vidal. 

Distribució dels espacis privats i comuns

Els 8 habitatges són de tres mides; petit, mitjà i gran, que s'adapten a les necessitats dels usuaris. “Encara que la parcel·la és una mica més gran de les que hi ha al barri, són 8,5 m per 14 m, segueix sent petita. Va jugar a favor nostre que els residents ja vivien a la Barceloneta i estaven acostumats a pisos petits. A més, a la cooperativa hi ha gent que viu sola i famílies de 3 i 4 persones”, explica Figueras.

L'arquitecta explica que va ser molt important per a ells aconseguir la sensació d'amplitud i lluminositat als habitatges, malgrat la seva mida. "La façana va jugar a favor nostre per aprofitar les grans obertures i tenir una perspectiva de l'horitzó", continua.

Dos elements criden l'atenció, els esmentats finestrals de fusta i l'ús de fusta també al sostre. Els primers destaquen per les seves persianes enrotllables que situen el visitant en aquest barri mariner. Mentre que el segon crida l'atenció per fer servir un material que a més té una funció estructural com veurem més endavant.

La distribució ideada pels arquitectes concedeix un paper central a la zona humida, inodor i dutxa. El taulell del lavabo se situa fora per convertir-se en una zona de pas i participar de la circulació fluida. La resta despais de cuina, menjador, sala destar i dormitoris es distribueixen al seu voltant i per tot el perímetre de la façana.

A partir d´aquest esquema, cada família va decidir si volia obrir o tancar els dormitoris. Sobre aquesta dicotomia, Figueras destaca que és completament reversible i adaptable a necessitats futures que els seus residents puguin tenir.

Sobre els espais comuns, Figueras explica que mentre el terrat està reservat per a ús exclusiu dels veïns, la planta baixa pot ser una zona infantil, de reunió i/o treball. Aprofitaran els grans finestrals per crear un aparador solidari que periòdicament mostri el treball artístic o cultural de persones del barri, amb el consens del col·lectiu de la Xarxaire.

Innovació i tradició en els sistemes constructius

El duet de la Mar d’arquitectes també destaca amb un altre diàleg que té lloc a La Xarxaire. En concret, es tracta d'unir innovació i tradició mitjançant els materials vistos. Així aporten diferents textures que els revalora més enllà del seu estricte sentit funcional, i que articulen el sistema constructiu de l'edifici.

Per aconseguir un edifici més eficient des del punt de vista ambiental i de l'eficiència energètica, se succeeixen diferents estratègies que combinen materials i sistemes prefabricats.

A la planta baixa, el formigó és el protagonista a l'estructura fins al sostre de la pròpia planta. A partir d´aquí l'estructura passa a ser metàl·lica amb uns panells de fusta CLT cargolats d´un gruix de 16 cm. Així, s'aporta la resistència estructural i al foc necessàries. Per als tancaments, els arquitectes van utilitzar una ceràmica tipus gero, que també queda vista.

Aquesta transició es fa evident a l'escala interior, de formigó a la planta baixa i de metall encunyat successivament, una decisió, com explica Vidal, motivada per prescripció normativa: “L'escala havia de ser molt transparent perquè permetés la visibilitat i la il·luminació total i s'havia de col·locar al costat de la façana. Però en existir una reculada a partir de la quarta planta vam idear un escalonat perquè la llum banyés aquesta escala lleugera i que la llum natural que entra des de dalt pogués arribar fins a la planta baixa”, relata.

Tant l'estructura metàl·lica com la de fusta es van executar seguint el principi de la industrialització i la prefabricació. És a dir, van ser fabricats al taller i ensamblats directament a l'obra. Així s'aconsegueix més rapidesa en l'execució ia més permet que l'estructura sigui totalment reversible, desmuntable i reutilitzable.

Per millorar el rendiment acústic de l'edifici sense renunciar a la lleugeresa de l'estructura de fusta, la composició del paviment és de solera seca. Es tracta d'una tècnica que, combinada amb aïllament d'alta densitat, va permetre als arquitectes no fer servir formigó i aprofitar millor un recurs com l'hídric. A més, a partir del sostre de la planta baixa no s'ha utilitzat aigua per a l'obra, excepte a les juntes de morter perimetrals.

La Xarxaire resol amb innovació i tecnificació aquest diàleg amb l'arquitectura tradicional, en la qual materials com la fusta especialment i el gero ubiquen l'edifici al seu emplaçament actual, mediterrani i mariner, de manera natural.

Mitjançant la domesticitat de les tècniques i els materials emprats, que conviuen en una tensió palpable però resolta per La Mar d'arquitectes, el llenguatge arquitectònic tradicional i contemporani conviuen sense arestes ni altisonàncies.

Lucía Burbano
Redacció Escola Sert