MUHBA Fabra i Coats, elogi del material i de la memòria

Una mica d'història

Des de la seva fundació el 1837, a càrrec de Ferran Puig i Gilbert, fins al tancament el 2006, el conjunt fabril de Fabra i Coats (originàriament denominat Vapor de Fil), al barri de Sant Andreu de Barcelona, va dedicar la seva activitat a la fabricació de filats i torts de lli.

El 1903 els successors dels directius de la fàbrica van signar un acord de fusió amb James Clark i la família Coats, que dominaven el 80% de la producció de fil per cosir a Gran Bretanya i es va passar a denominar "Companyia Anònima Hilatures de Fabra i Coats". Va ser líder mundial en la producció de filatures i teixits més importants, atenent encàrrecs per a tothom. Si parlem d'arquitectura, es tracta d'un complex d'un valor patrimonial excepcional de la història industrial de Barcelona.

El 2005, l'Ajuntament de Barcelona adquireix el recinte i el 2008 aprova nous usos per a les naus industrials que formen Fabra i Coats.

Entre elles, es rehabilita la Nau Central (rebatejada Nau L), on hi haurà la futura seu de l'Escola Municipal de Música de Sant Andreu, la Fàbrica de Creació i el Centre d'Art Contemporani. Un altre exemple és la Nau G, que s'ha destinat a 46 habitatges de protecció oficial.

Cadascuna de les naus es dedicava a un procés específic. En el cas de la Nau F, i la que ens ocupa, la seva funció era tenyir els fils de color negre. Ha estat la darrera a rehabilitar-se, després d'experimentar diferents canvis d'ús: inicialment es destinaria a albergar un equipament sanitari i finalment serà el MUHBA Fabra i Coats: Barcelona, ciutat de treball, que pertany al Museu d'Història de Barcelona (MUHBA).

Ningú millor per liderar la rehabilitació de la nau que l'arquitecta Patricia Tamayo, gran coneixedora del recinte. Li va dedicar la seva tesi doctoral, juntament amb sis casos més d'estudi locals, en què planteja com els espais industrials, una vegada perden la seva funció original, poden convertir-se en equipaments integrats en el teixit urbà i obrir-se al conjunt de la ciutadania.

“La particularitat d'aquesta nau és que és d'una sola planta i delimita amb el carrer Parellada, així que forma part del recinte de tancament de la fàbrica i inclou un mur de pedra. Un altre element distintiu respecte a la resta dels edificis és la seva estructura de encavallades de fusta,” explica.

L'arquitecta afegeix que la urbanització del recinte Fabra i Coats serà la intervenció final que rematarà el conjunt. En el cas de Nau F, l'equip d'arquitectes ha volgut destacar la vinculació històrica amb la sala de calderes adjacent. "Es va decidir que l'accés al museu coincidís amb l'entrada original de la nau, cosa que reforça l'enllaç amb la sala esmentada, encara que sigui des de l'exterior", detalla.

Honrar la memòria amb un viatge en el temps

Per presentar-se al concurs convocat el 2018, Tamayo va decidir formar equip amb altres arquitectes, Ramón Valls y Gemma Serch, de MATTERS, per unir esforços en la rehabilitació de fàbriques i patrimoni Al seu projecte van exposar tres eixos de la seva intervenció: patrimonial, programàtica i a nivell de sostenibilitat.

Aquestes actuacions es manifesten amb una estratègia molt clara: recuperar l'estat original en què es trobava la fàbrica en el moment del tancament, el 2006.

Aproximadament deu anys després del cessament de la seva activitat, aquesta nau va ser escenari de diferents propostes. Una va ser Casa Decor, una plataforma d'interiorisme que, per exposar els seus productes, va compartir els espais, va modificar el terra i va afegir elements com pladur i pintura.

Un cop van identificar les parets de càrrega originals, l'espai es va quedar al seu esquelet. Una gran ajuda, recorda Tamayo, va ser comptar amb la col·laboració dels Amics i amigues de la Fabra i Puig, format per extreballadors que van compartir amb els arquitectes el seu testimoni sobre com era l'espai on havien treballat. "El que ens interessava era reflectir la lògica evolutiva que la fàbrica hagués experimentat en el transcurs del temps", assenyala.

Aquest viatge en el temps ha suposat un procés de completa restitució i una feixuga feina de rehabilitació; recuperar la paleta de colors, elements i estructures, mantenir tapiades les finestres que van trobar així, obrir l'espai, i recordar les marques del tintat negre, present de forma subtil en alguns maons de les parets.

A tot l'interior hi abunden aquest tipus d'intervencions, discretes, honestes i que viatgen enrere en el temps per honorar la memòria. D'altres, testifiquen de manera més directa el llegat de l'edifici, com les obertures de vidre al paviment que emmarquen el diferent nivell de la columna de fossa o alguns dipòsits. Elements ubicats al subsòl que el visitant descobreix com si fossin elements arqueològics. O els plats de dutxa ubicats a la porta de sortida de la fàbrica que utilitzaven els treballadors en concloure la jornada laboral.

Que parlin els materials

Una altra característica del projecte està relacionada amb la circularitat dels materials, que van extreure, netejar i reutilitzar en pràcticament la seva totalitat sota la premissa que, a més, es tractava de materials de qualitat.

“Les encavallades són fusta de melis, que és de gran qualitat i molt resistent. No tenia sentit substituir-les per altres de noves, encara que sí que vam haver d'intervenir. Per exemple, per generar més estabilitat, vam haver d'empalmar noves peces al capçal de les bigues en contacte amb la façana utilitzant la tradicional tècnica del Raig de Júpiter, un sistema per unir fusta. És com si tots dos materials col·laboren de manera coherent”, incideix l'arquitecta.

Es van fer un parell d'excepcions, totes dues relacionades amb la coberta, que Tamayo descriu com “la cinquena façana” i l'estratègia climàtica passiva que van implementar a la nau.

La primera van ser les plaques fotovoltaiques, visibles no només des de la resta d'edificis del conjunt sinó també pels veïns. El desig dels arquitectes era que s'integressin al màxim amb l'espai i el lloc, com ja van fer amb la coberta, de teula recuperada, per exalçar la uniformitat i l'harmonia. En aquest cas, el color de l'acabat de les plaques fotovoltaiques també contribueix a aquesta homogeneïtzació.

La ventilació de l'edifici es feia mitjançant exutoris i claraboies i obrint unes petites finestres ubicades a la coberta. La rehabilitació recupera el concepte de ventilació passiva però de manera més eficient, afegint motors a les finestres, que també compten amb detectors de CO₂. La nau només utilitza aire condicionat a tres espais: l'arxiu, la sala d'exposicions temporals i la sala d'entitats.

Un altre material introduït al projecte va ser el suro, tal com explica Patricia Tamayo:

Un museu dedicat al treball

L'espai ja està llest per allotjar elements, artefactes i altres elements expositius del futur MUHBA Fabra i Coats: Barcelona, ciutat de treball, que formarà part del triangle patrimonial barceloní de l'eix del MUHBA, juntament amb les Cases Barates de Bon Pastor i la Casa de l'Aigua a Trinitat Vella i Nova. La seva obertura està prevista per a finals d'aquest any.

“El punt de partida va ser que cada espai necessitava condicions climàtiques diferents i que tot l'edifici havia de ser visitable totalment. Un altre requisit important és que els espais dedicats a les exposicions permanents fossin polivalents i flexibles, que es poguessin adaptar a circumstàncies canviants”, apunta Tamayo. Els arquitectes han fet, a més, unes obertures per generar un recorregut lateral i potenciar aquesta flexibilitat.

El conjunt d'intervencions i la futura museística són una invitació a realitzar un doble recorregut visual; el de la història del treball a Barcelona i un homenatge a la memòria del barri de Sant Andreu i a la història fabril de la ciutat gràcies a l'arquitectura.

Lucía Burbano
Redacció Escola Sert