Construcció industrialitzada i qualitat de l'arquitectura

Mentre que la prefabricació se centra en la producció d'elements específics, com panells o mòduls, la construcció industrialitzada és un procés integral que inclou la fabricació de components, el muntatge i l'assemblatge, a més de la logística necessària per dur a terme aquests processos de manera eficient i coordinada.

La col·laboració entre arquitectes, fabricants i constructores és crucial per a l'èxit daquest procés. Des del principi, els arquitectes dissenyen tenint en compte les capacitats de fabricació i els mètodes de muntatge disponibles, cosa que permet optimitzar tant el disseny com el procés de construcció”, apunta, Pablo Cordero, CEO de Wise Build i director del curs Fonaments de construcció industrialitzada de l'Escola Sert.

Els fabricants, per la seva banda, aporten el seu coneixement tècnic per produir components d'alta qualitat, mentre que les constructores s'encarreguen de la logística i de l'assemblatge eficient al lloc. Aquesta integració i la col·laboració asseguren que cada etapa estigui alineada per millorar l'eficiència, la qualitat i la sostenibilitat.

Hi ha diferents enfocaments d'industrialització a la construcció:

• Enfocament en industrialització d'unitats constructives

Inclou la fabricació de certs elements estructurals en un entorn controlat, com una fàbrica, per després ser transportats i acoblats al lloc de construcció.

• Enfocament en industrialització d'unitats funcionals

Aquest enfocament abasta usos complets com habitacions d'hotel, aules o apartaments complets, que pot implicar la construcció modular completa, on es produeixen grans parts de l'edifici, com ara habitacions o seccions senceres, que s'acoblen de manera ràpida i precisa al lloc final.

La industrialització és un procés que s'ha aplicat amb èxit en indústries com l'automoció, la naval i l'aeroespacial, exemples en què la fabricació en sèrie i l'ús de tecnologies avançades han permès millorar l'eficiència, la qualitat i la precisió dels productes. “Aquest enfocament s'ha anat traslladant a la indústria de la construcció, on també ha estat present en certs nínxols específics des de fa temps”, assenyala Cordero.

A la construcció, explica l'expert, la industrialització ha tingut una presència significativa en àrees com la logística, l'arquitectura esportiva, la construcció comercial i hospitalària, així com als centres de processament de dades (CPDs).

"En aquests casos, la necessitat dʻestructures altament funcionals i la possibilitat de repetició i estandardització dʻelements han impulsat lʻadopció de mètodes industrialitzats", explica el director del curs Fonaments de la construcció industrialitzada.

Per tipologies constructives, Cordero assenyala que als habitatges, la industrialització està començant a guanyar impuls, encara que al sector unifamiliar fa més temps que s'implementa, permetent la construcció ràpida i d'alta qualitat de cases a través de mètodes com la construcció modular.

“No obstant, és en la construcció d'habitatges en altura on estem veient un increment en la velocitat d'adopció. Els beneficis en termes de temps de construcció més curts, més control de costos i millores en la qualitat estan motivant més promotors i constructors a explorar aquests mètodes”, afegeix.

En aquest sentit, no hi ha limitacions, sempre que es faci amb sentit comú i s'enfocament a les àrees on pot aportar un valor clar en termes de qualitat, reducció de terminis, control de costos o facilitat de muntatge. "La clau és identificar quins aspectes d'un projecte específic es poden beneficiar més de la industrialització", indica Cordero.

Control, predictibilitat i qualitat

Si la comparem amb processos més tradicionals, la construcció industrialitzada millora diversos aspectes en comparació de la construcció tradicional, començant pel mateix procés.

En tenir un procés més controlat i planificat des del disseny fins a la fabricació, un dels majors beneficis és que proporciona és una major predictibilitat a tots els stakeholders involucrats en el projecte, cosa que permet l'anticipació i resolució davant de problemes potencials abans que es converteixin en retards o sobrecostos.

En termes de qualitat, els components industrialitzats solen ser superiors, ja que es fabriquen en un entorn controlat on es poden aplicar estàndards rigorosos de producció i control de qualitat.

Un altre aspecte clau és l'estalvi de terminis i la seva repercussió en el termini global de l'obra gràcies a l'estratègia de planificació integrada entre l'obra i la fàbrica. "Al produir els components en paral·lel a les activitats, es redueix significativament el temps necessari per al muntatge i finalització del projecte, reduint la incertesa i els riscos associats als retards", afirma.

L'impacte en el cost final de l'actiu pot ser significatiu si hi ha una estratègia d'integració. Aquí és important aclarir que la industrialització no consisteix simplement a comparar components, arreplegar-los al lloc i muntar-los quan sigui possible. Es tracta de compassar les planificacions i assegurar el compliment dels terminis entre els diferents actors, industrials, direcció facultativa i la constructora, de manera col·laborativa.

Materials sostenibles i tecnològicament avançats

En treballar en un entorn de fabricació controlat, és possible experimentar i implementar una varietat de materials innovadors que ofereixen avantatges tant en termes deficiència com de sostenibilitat. Per exemple, es poden utilitzar formigons més eficients que ofereixen més prestacions mecàniques i durabilitat, reduint l'impacte ambiental gràcies a l'optimització de recursos i l'ús de mescles més sostenibles.

A més, la construcció industrialitzada permet incorporar sistemes basats en materials renovables com la fusta, específicament el CLT (fusta contralaminada), que és un material d'alta resistència i sostenible per la capacitat d'emmagatzemar carboni i la renovabilitat.

També es poden utilitzar sistemes com el steel framing, que ofereix una gran resistència i flexibilitat de disseny, a més de ser reciclable i lleuger, cosa que facilita el seu transport i muntatge.

Digitalització i BIM

La construcció industrialitzada està estretament unida a la digitalització per diverses raons.

• En primer lloc, el sector industrial té un enfocament i una mentalitat diferent al de la construcció tradicional, cosa que facilita la integració de tecnologies com el BIM (Building Information Modeling), la fabricació digital i l'automatització.

"Aquestes tecnologies són fonamentals per a l'èxit de la construcció industrialitzada perquè permeten coordinar i optimitzar el procés de manera integral", assenyala Cordero.

• La digitalització és una poderosa eina per millorar la comunicació entre tots els agents involucrats, des d'una fase primerenca del projecte.

“Es tracta de col·laborar, dialogar i projectar amb la indústria de manera integrada. Això implica validar integracions i cercar compatibilitats entre els diferents components industrialitzats i entre aquests components i l'obra in situ”, apunta.

Per assolir aquest nivell d'interlocució i col·laboració, és crucial comptar amb:

• Solucions al núvol, com els Entorns Comuns de Dades (ECD)
• Models BIM representatius amb diferents nivells de detall (Lod) que permetin una presa de decisions informada i precisa.

El BIM actua com un llenguatge comú que facilita la comprensió i la coordinació entre tots els actors i permet visualitzar el projecte en detall, analitzar les integracions i fer canvis o ajustaments abans d'arribar a la fase de fabricació i muntatge. Això redueix errors, evita treballs i millora l'eficiència global del projecte.

A més, la digitalització permet incorporar el concepte de "automated design". Gràcies a la capacitat paramètrica dels models BIM, és possible dissenyar tenint en compte les regles i restriccions dels components i sistemes dels industrials amb què treballem i automatitzar part del procés de disseny adaptant-lo a les especificacions de fabricació i muntatge des del principi , el que accelera el procés i millora la precisió.

Disseny per a la Fabricació i el Muntatge (DfMA)

A més, BIM és clau per al "Disseny per a la Fabricació i el Muntatge" (DfMA), ja que possibilita simular i preveure com s'acoblaran els components, optimitzar la logística i anticipar possibles problemes abans que passin al lloc d'obra. També permet automatitzar part del procés de disseny, tot assegurant que els elements s'adaptin a les especificacions de fabricació i muntatge des del principi.

Cordero defineix el DfMA com un enfocament de disseny que se centra en el "com" en lloc del "què", una forma d'abordar l'arquitectura des de la perspectiva pràctica i tècnica, posant l'èmfasi en com es construirà, fabricarà, transportarà i acoblarà cada component del projecte. “Aquest enfocament requereix considerar des de l'inici aspectes com la fabricació, la logística i el muntatge, integrant aquests drivers en el procés de disseny des de la primera fase de la proposta”, avança el CEO de Wise Build.

El DfMA implica un canvi de mentalitat en la forma de dissenyar, ja que requereix que els arquitectes i dissenyadors es formin tècnicament i adoptin una mentalitat de millora contínua, recopilant lliçons apreses de projectes anteriors per no començar cada nou disseny des de zero. Així mateix, és crucial entendre les capacitats de la indústria i mantenir un radar tecnològic actiu.

La seva adopció implica també una major exigència professional. "Ens obliga a pensar en mil·límetres en lloc de centímetres, aconseguint un nivell de precisió i detall molt més gran i un disseny més afinat, on cada component es planifica i fabrica amb un alt grau d'exactitud", afegeix el docent de l'Escola Sert.

Desafiaments a què s'enfronta la construcció industrialitzada

La construcció industrialitzada s'enfronta a diversos reptes i limitacions que s'han d'entendre i gestionar per implementar-los correctament. Pablo Cordero ens enumera els quatre principals:

1. Model de negoci subjacent

“La percepció i l'acceptació del producte per part del mercat tenen un paper crucial en la viabilitat d'aquest model. Cal demostrar que un habitatge industrialitzat pot oferir el mateix, o fins i tot millor, qualitat, confort i eficiència que una construcció tradicional”.

2. Complir amb les normatives

“A Espanya, és fonamental assegurar-se que el projecte compleixi amb el Codi Tècnic de l'Edificació (CTE) en tots els seus apartats, com ara la seguretat estructural (DB SE) i la seguretat en cas d'incendi (DB SI), així com amb requisits d'eficiència energètica”.

3. El finançament

“Això pot ser un repte per a les entitats financeres acostumades a models de construcció tradicionals. A més, com se certifica l'avenç d'obra? La certificació d'avenç s'ha d'adaptar per reflectir les fites i les fases específiques de la construcció industrialitzada, cosa que pot requerir un canvi d'enfocament per part dels professionals i les entitats involucrades”.

4. La logística i el transport

"Cal planificar amb cura com es transportaran els components i mòduls des de la fàbrica fins al lloc de construcció, complint amb les condicions de càrrega i seguretat durant l'hissat i muntatge d'aquests elements, la qual cosa afegeix un nivell addicional de complexitat al procés".

Cordero conclou amb una reflexió: la industrialització ha de tenir un propòsit clar i aportar valor tangible al projecte, ja sigui en termes de precisió, eficiència energètica, sostenibilitat o qualsevol altre aspecte rellevant, més enllà de les consideracions tècniques habituals.

Finalment, requereix una comprensió profunda de com es justifica un projecte tècnic en un procés tradicionalment basat en sitges.

Lucía Burbano
Una redactora de l'Escola Sert que no està industrialitzada