L'arquitectura, catalitzadora de l'aprenentatge

Fa un segle, hi va haver projectes col·laboratius entre professionals de l'arquitectura i de la docència per dissenyar centres educatius. Un cas paradigmàtic va ser el pedagog Manuel Ainaud i l'arquitecte Josep Goday. Tots dos van idear centres que eren el reflex de civisme i cultura. També incloïen espais complementaris a les aules com a biblioteques o laboratoris i la higiene i la llum natural eren de gran importància. I el més rellevant: eren espais on s'ensenyava i aprenia millor.

“L'espai no és mai neutre. D'una banda, els nens passen moltes hores a edificis educatius, especialment al nostre país, ia la infància som a més molt més sensibles a l'entorn. Investigacions realitzades des de diverses disciplines han confirmat el que fa 100 anys ja s'intuïa: quins elements de l'entorn com la qualitat i la quantitat de llum natural, la relació amb l'exterior, el confort acústic i tèrmic o la qualitat de l'aire incideixen en l'aprenentatge”, explica Mariona Genís, doctora en arquitectura, docent i sòcia de l'estudi Arquitectura Genís Planelles.

"Si l´arquitectura té en compte, a més, l´experiència pedagògica, és a dir, l´organització de l´espai en funció de com s´aprèn, pot convertir-se en un veritable catalitzador de l´aprenentatge", afegeix.

L'arquitectura, aliada de la pedagogia

Genís assenyala que el punt de partida en el disseny o la rehabilitació d'un espai educatiu és la pràctica pedagògica que el centre desitja implementar. "Aquesta premissa ha de conviure amb la flexibilitat i la capacitat de poder implementar modificacions que sʻadaptin a possibles canvis en lʻaprenentatge", destaca.

Les escoles són, a més, un equipament central per a barris i pobles. El seu caràcter estratègic les ha de convertir en espais sostenibles. A més, no només han d'oferir confort a la comunitat educativa, sinó que han de ser capaços de transformar-se en refugis climàtics o incorporar elements naturals.

D‟altra banda, aquests espais de convivència han de fomentar l'accessibilitat, la inclusió, la coeducació, la seguretat i la salut física i mental de tots els usuaris.

L'arquitecta ha participat a l'elaboració de la guia Nous Espais, Nous Aprenentatges. Un treball del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, en col·laboració amb el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, COAC.  És un document, a disposició dels centres educatius, que facilita la implementació d'una sèrie d'estratègies que han d'incloure els espais educatius nous o aquells que s'han de transformar.

A continuació, s'enumeren algunes de les característiques desitjables per a aquests espais, segons la guia esmentada. L'informe no pretén estandaritzar sinó servir com un llenç en què es puguin incloure casuístiques concretes. Es remarca la idea que tots els espais han de ser considerats com a part de l'aprenentatge i que el diàleg és la millor eina per dissenyar un centre educatiu.

La guia proposa, entre altres temes, una reflexió sobre on es pot aplicar una mirada més oberta durant el procés de disseny o de transformació d'un espai educatiu.

És el cas de l'aula, els vestíbuls o l'àgora, que s'exposen tot seguit:

Aula 

Tradicionalment considerada un espai pivotal, l'enfocament actual de traslladar l'aprenentatge a tot el centre proposa la flexibilització d'aquests espais mitjançant, per exemple, la modularitat per configurar-la segons les necessitats educatives.

Per adaptar-ne realment l'ús amb eficiència, la guia planteja una sèrie de preguntes: volem el model tradicional d'aula-grup o que cadascuna en tingui un ús diferent i que siguin els alumnes els que es moguin? La separació entre l'aula i els espais de relació serà oberta o tancada, transparent o opaca?

“Segurament és un espai genera un sentiment de pertinença més gran, però els espais de transició com els passadissos també es poden dissenyar perquè siguin llocs de reunió, aprenentatge o descans”, apunta Genís.

Vestíbul

És l'espai de benvinguda que rep els usuaris quan entren a l'edifici. Aquesta característica ha de ser considerada un valor afegit. A més, la seva ubicació intermèdia li permet exercir altres funcions com ara minimitzar l'impacte climàtic entre l'exterior i l'interior del centre.

És la primera presa de contacte amb el centre i s'ha de plantejar com a espai amable, accessible i visualment comprensible. "Des de l´arquitectura, s´estan dissenyant espais i materialitats molt interessants que fomenten la relació entre espais o una connexió exterior-interior menys encotillada", afirma Genís.

Àgora 

Es pot plantejar com un espai de grans dimensions o la suma de diferents espais més petits distribuïts de manera dispersa per tot el centre.

Donades les seves característiques polifuncionals i la seva centralitat, es pot complementar amb altres activitats que tenen lloc en altres espais. Si es decideix que sigui un únic espai, arquitectes i docents n'hauran d'avaluar la proporció tridimensional. A partir d'aquí, han de considerar, per exemple, si poden disposar o no d'una doble alçada.

La innovació als centres educatius

Genís afirma que l'escola pública catalana es troba en un moment interessant de recerca i de transformació. "Molts centres estan projectant noves mirades i hi ha un debat pedagògic i interès per involucrar lʻespai en aquestes transformacions, fet que és especialment necessari a secundària si ens referim al confort", explica.

Recentment, l'arquitectura s'està mostrant receptiva a plasmar aquestes transformacions que neixen des de la pedagogia i que no estan exemptes de complexitat, insisteix l'arquitecta.

Apunta que els motors de canvi són sovint les famílies, equips directius o professionals docents. Aquests col·lectius, després de dedicar anys a transformar les seves escoles des del prisma pedagògic, busquen als despatxos d'arquitectura els socis que els permetin executar aquesta transformació als seus espais.

Arquitectura a les aules

Una iniciativa impulsada des del COAC és Arquitectura en las aulas, que apropa la disciplina als centres educatius. Una oportunitat, segons Mariona Genís, perquè els estudiants coneguin una disciplina que defineix com a “transversal” i que genera “aprenentatges significatius”, ja que com a societat experimentem la (bona i dolenta) arquitectura 24 hores al dia.

“Tots habitem en una casa, hem viscut transformacions urbanes al nostre entorn urbà de les quals hem de tenir una opinió com a ciutadans/es”, raona.

L'arquitecta cita alguns exemples de com es produeix aquesta aproximació a l'arquitectura: “Hem recorregut patis en cadires de rodes per comprovar-ne l'accessibilitat real, replantejat la disposició d'una aula amb petites maquetes o diorames o, relacionat amb la salut, mesurat la concentració de CO₂ per comprovar la qualitat de l´aire”, enumera Genís.

Així, aprenen la importància de la correcta orientació dels seus habitatges i de les solucions de confort que poden aplicar si no són les més favorables. Destaca la capacitat que l'arquitectura té per motivar aquest aprenentatge per part de l'alumnat, del qual destaca l'entusiasme i el grau de compromís amb què executa les activitats proposades.

Des del seu estudi Genís Planelles, especialitzats a transformar aquesta tipologia edificatòria, intenten involucrar tots els usuaris d'un centre educatiu per fer-los més partícips.

L'experta explica que recentment van acabar de restaurar la façana de l'Institut Verdaguer a Barcelona i que compta amb uns esgrafiats de valor històric, tècnica que van ensenyar als estudiants. O l'Escape Room virtual que van organitzar al mateix centre durant la pandèmia perquè busquessin elements històrics de l'edifici que els mateixos alumnes desconeixien.

Com fa 100 anys, arquitectura i pedagogia tornen a entaular un diàleg en benefici de totes les persones usuàries.

Lucía Burbano
Redacció Escola Sert

Més informació

• Arquitectura en las aulas
• Nous Espais, Nous Aprenentatges 
• Arquitectura a les Aules 5.0