(Imatge: Escola Sert)

Notícia |
Actualitat

Una bona arquitectura accessible en un equipament públic

Compartir

Dissenyar pensant en la diversitat funcional sense renunciar a la bona arquitectura és, avui dia, una excepció als equipaments públics. Però la Biblioteca Montserrat Abelló de Barcelona no només ho ha aconseguit, sinó que hi ha posat el llistó molt alt.

“Cada vegada que torno, m'agrada més”. Aquesta afirmació és un professional que coneix molt bé les entranyes de la Biblioteca Montserrat Abelló, al districte de les Corts a Barcelona.

És Enrique Rovira-Beleta, arquitecte i consultor en accessibilitat, que va treballar en col·laboració amb els arquitectes autors del projecte, Ricard Mercadé i Aurora Fernández. Tots tres van transformar l'antiga fàbrica Benet i Campabadal en aquest equipament cultural que els veïns feia anys que reclamaven.

El projecte de la Biblioteca Montserrat Abelló

La fàbrica Benet i Campabadal, dedicada a la fabricació tèxtil i posteriorment al vidre, és un dels espais públics més singulars d'aquest districte barceloní. Destaca per la gran nau de planta única. També compta amb una coberta en dent de serra de vidre que permet una gran entrada de llum d'orientació nord.

Entrada de la biblioteca Montserrat Abelló

La Biblioteca Montserrat Abelló està en les antigues instal·lacions de la fàbrica Benet i Campabadal. (Escola Sert)

La primera cosa que crida l'atenció d'aquest equipament urbà és la presència generosa de llum natural i l'amplitud d'espais

Un cop va cessar la seva activitat a la dècada de 1980, es va utilitzar com a magatzem. També va ser la seu de la Fundació Centre del Vidre fins que es va traslladar al Poble Espanyol. L'edifici del 1924 dissenyat per Antoni Pons i Domínguez es va anar deteriorant, però una condició sine qua non del concurs arquitectònic convocat el 2014 era conservar intacta la façana d'estil racionalista pel valor patrimonial.

En una entrevista, Mercadé i Fernández, guanyadors del concurs, van explicar que la primera intervenció va ser obrir l’espai i reforçar l’estructura. Sens dubte, la primera cosa que crida l'atenció d'aquest equipament urbà és la presència generosa de llum natural i l'amplitud d'un espai que respira bona arquitectura. No és l'estereotip de biblioteca.

A més de l'excel·lent rehabilitació, cal afegir-hi un segon no menys rellevant; és una biblioteca on tothom és benvingut perquè és accessible per a totes les persones, tinguen o no, les seues capacitats limitades.

Interior de la biblioteca Montserrat Abelló

El projecte ha superat el marc legal vigent sobre accessibilitat. (Escola Sert)

Ens ho explica tot seguit l'arquitecte Enrique Rovira-Beleta, una referència en arquitectura accessible i responsable. Ha supervisat projectes tan emblemàtics com el Conjunt Monumental de l'Alhambra i Generalife a Granada, els Jocs Olímpics i els Jocs Paralímpics de Barcelona'92, l'Estadi Johan Cruyff i el Museu i Llotja Presidencial del Futbol Club Barcelona, i també el Codi Operatiu d'accessibilitat de transports metropolitans de Barcelona.

Una arquitectura accesible ‘invisible’

Tot i que l'Ajuntament de Barcelona compta amb l'Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, el districte de les Corts va encarregar a Rovira-Beleta la supervisió de les mesures d'accessibilitat d'aquest equipament. “La supervisió del projecte busca garantir el compliment de les normatives d'accessibilitat per ajudar que tothom se'n beneficiï. Encara que no ho hagués de fer, això continua sent força inusual”, assenyala Rovira-Beleta.

La seva condició d'arquitecte li va permetre establir un diàleg de tu a tu i fluid amb els col·legues Mercadé i Fernández. En destaca la receptivitat. “El primer pas és treballar sobre els plànols i revisar el projecte per establir una sèrie de recomanacions sobre aquells aspectes que es poden millorar o incloure. Però la decisió última és seva, com a responsables del projecte”, comparteix.

Mesa de atención al público en la Biblioteca

La part inferior destinada a l'atenció al públic no té obstacles. (Escola Sert)

Exemples d'això últim són les cartelles dedicades a les exposicions temporals, un element que Rovira-Beleta no va auditar i que el disseny li ha sorprès gratament. “La tipografia emprada i l'ús de la negreta facilita la lectura a tothom i, especialment, a persones amb visió baixa. A més, la posició de les cartelles permet que es puguin llegir des de diferents altures”, indica.

Una altra mostra són els panells que ubiquen l'usuari, ja que la biblioteca compta amb un vestíbul, un altell i dues plantes. Situats al costat de l'ascensor, cada nivell es ressalta en negreta i és de color blanc sobre fons negre, contrast que també en facilita la lectura.

La Biblioteca Montserrat Abelló és un exemple de “bones pràctiques ”en la incorporació de criteris d'accessibilitat universal

Superar la normativa en accesibilitat

 

La sensibilitat de l'equip d'arquitectes i la bona dinàmica establerta amb Rovira-Beleta va donar com a resultat una sèrie de mesures que fins i tot van superar el marc legal vigent sobre accessibilitat:

  • Disseny de mobiliari: Aurora Fernández i Ricard Mercadé van dissenyar part dels mobles de la biblioteca que responen a criteris de mobilitat. La part inferior datenció al públic no té obstacles; així, els usuaris en cadira de rodes poden dirigir-se de front, i no de costat, al personal en aquests taulells.
    Tots disposen de bucle magnètic per facilitar a persones amb audiòfon o implants coclears l'audició dels missatges parlats per micròfon, semblant a un wifi.
  • Els dos ascensors que comuniquen les plantes de ledifici tenen les portes transparents per facilitar la comunicació visual amb persones amb discapacitat auditiva o intel·lectual. També eviten situacions de claustrofòbia en quedar tancat si l'ascensor està avariat.
    Rovira-Beleta destaca especialment aquest element, extremadament inusitat i amb un sobrecost addicional, que provoca la seva rara inclusió. L'arquitecte consultador destaca el compromís dels arquitectes per incorporar aquestes portes.
  • Serveis higiènics accessibles. Segons la normativa, un de cada 10 hauria de ser accessible. Tot i això, aquí se supera de llarg la norma amb sis lavabos accessibles. A més, inclouen espai de transferència lliure d'obstacles a banda i banda del vàter, situat a 0,47 cm d'alçada del seient.
    També hi han incorporat elements amb colors que contrasten. Així se'n facilita la percepció i un polsador d'emergència situat a 15 cm del terra al costat del WC per demanar ajuda en cas de caiguda.
  • Grans vidrieres delimiten les diferents dependències i/o espais de lectura. Incorporen una franja horitzontal de fusta situada a 1,00 m d'alçada aproximadament i fàcilment detectable per evitar possibles ensopegades amb el vidre. Les manetes de les portes són ergonòmiques, de palanca i contrasten en color i textura amb les mateixes portes.
  • Encaminament podotàctil d'obra al paviment interior a les diferents plantes. En lloc de fer servir materials com el polipropilè o el cautxú, la proposta per a la Biblioteca Montserrat Abelló imita els materials emprats a l'exterior.

Altres elements inclosos són el contrast de color a les portes, endolls, mobles i rotolació. I, encara que en aquest cas no hi hagin intervingut els arquitectes, el fons documental està adaptat a diferents necessitats lectores i s'utilitzen pictogrames per identificar documents.

Entrada accesible a los lavabos de la biblioteca Montserrat Abelló

La Biblioteca compta amb sis lavabos accessibles. (Escola Sert)

Una normalitat excepcional

Podríem dir que la Biblioteca Montserrat Abelló és un exemple de “bones pràctiques” a la incorporació de criteris d'accessibilitat universal a edificis de caràcter públic. "Es necessiten, per això, consultories d'accessibilitat amb experiència que puguin assessorar i fins i tot millorar els detalls del projecte original, ja que gairebé no hi ha formació universitària i/o col·legial contínua en l'àmbit de l'accessibilitat arquitectònica", assegura.

La bona notícia, continua, és que quan s'incorpori aquest programa formatiu "possiblement no caldrà aquestes consultories perquè tots els professionals dominaran els detalls de l'accessibilitat".

Rovira-Beleta explica que l'especialista en accessibilitat treballa i assessora en tot tipus de projectes, ja que els criteris bàsics d'accessibilitat són semblants, sigui quin sigui l'espai, l'element, el producte o el servei.

Tal com detalla, aquest seria el recorregut accessible:

  • El primer, és necessària una plaça reservada d'aparcament per estacionar vehicles de Persones de Mobilitat Reduïda i que les voreres confrontants tinguin rampa-gual als passos de vianants.
  • Després, permetre laccés per lentrada principal, res dentradas secundàries o alternatives.
  • Si és possible i un cop a dins, en arribar a la recepció, “vull notar que han pensat en mi, que vaig en cadira de rodes, o que sóc sord, cec, amb discapacitat intel·lectual o de salut mental. Aleshores entro en aquesta instal·lació molt content en comprovar l'existència d'actuacions de millora de l'accessibilitat i, per tant, de l'autonomia personal de les persones”, explica.

Aquesta biblioteca és el primer edifici públic amb certificat BREEAM, que remarca que és una construcció sostenible. Té 3.300 m2 de superfície i un fons de 45.000 documents (34.700 bibliogràfics i 10.300 audiovisuals).

Una biblioteca, doncs, sensible amb la diversitat humana i el medi ambient.

“És una obra que, francament, està per sobre de la mitjana. No n'hi ha gaires com aquesta, lamentablement, però quan va acabar el projecte tothom estava molt satisfet, començant per mi, la Direcció Facultativa, el Constructor i BIMSA”, s'acomiada l'arquitecte.

 

Lucía Burbano
Redacció Escola Sert

Comparteix el teu comentari i participa a la conversa

Les teves dades es mantenen privades i no es mostren públicament.
CAPTCHA
L'enviament de comentaris es modera, de manera que no apareixen immediatament.