Biologia de l’hàbitat, el pas endavant en arquitectura saludable

“Som el que mengem”, va deixar escrit a mitjan segle XVIII el filòsof i antropòleg alemany Ludwig Feuerbach. I al cap de gairebé tres segles, hi hauríem d’afegir “i on vivim”. Els edificis en què habitem i treballem. I és que, segons dades de l’OMS, un 80% de la població, especialment les persones que viuen en grans ciutats, està el 80-90% del seu temps a l’interior dels edificis. Però, i si aquestes quatre parets fossin nocives per a la nostra salut?

Per exemple, més de la meitat de l’aire que respirem en la nostra vida l’inhalem a casa. Per això és fonamental entendre com l’arquitectura i els sistemes constructius afecten la nostra salut i benestar. Només així podrem reduir l’impacte negatiu que pugui tenir sobre nosaltres, i convertir el nostre habitatge en un aliat en el desenvolupament òptim de les nostres funcions orgàniques, benestar i confort. En definitiva, en un actiu per a la nostra qualitat de vida. 

En aquest sentit, la biologia de l’hàbitat o bioconstrucció és una disciplina, dins del món de l’arquitectura, “que estudia la relació de l’ésser humà amb el seu entorn edificat, centrant les persones com a éssers biològics en el seu hàbitat. I aquesta relació entre persones i entorn construït ha d’estar sempre en equilibri”. Així ho explica Sonia Hernández-Montaño Bou, arquitecta i directora del postgrau “Arquitectura i salut” de l’Escola Sert.  

Materials més saludables

El concepte healthy ha deixat de ser una etiqueta del màrqueting per convertir-se en un estil de vida. I consegüentment afecta l’alimentació, la moda, la decoració, la cosmètica… i per descomptat els nostres habitatges, als quals demanem, cada vegada més, que a més de bonics siguin saludables. 

La tria de materials de construcció naturals, com la fusta, la ceràmica, les argiles…, és clau. ¿Això vol dir que hem de prescindir del formigó com a sistema constructiu en pro de la fusta, tan de moda?

“Cada material té les seves propietats, l’important és saber-ne els avantatges i inconvenients per poder equilibrar-los. Per exemple, si apostes per fer una estructura de fusta, has de saber que la fusta, que és poc densa, esmorteeix molt poc els camps electromagnètics, cosa que sí que fa, en canvi, el formigó, perquè és més dens. Però en canvi, per a una estructura de formigó, com que té moltes masses metàl·liques, t’hauràs d’assegurar que estigui molt ben connectada a la presa de terra. El que cal és conèixer els condicionants de cada material per minimitzar els contres i potenciar els pros”, explica la Sonia de manera didàctica. 

En aquest sentit, també cal destacar la importància de conèixer les propietats físiques dels materials, sobretot dels acabats de superfície (terres, parets i sostres) per utilitzar-les a favor teu. 

Per exemple, la ceràmica té molta capacitat de transmetre la temperatura, per la qual cosa pot ser un component refrescant si la col·loques en una zona poc assolellada. L’arrebossat d’argila o de calç o la fusta, per altra banda, contribueixen a regular el confort de l’aire interior, perquè ajuden en la higrotèrmia. “En canvi, unes parets amb un vinil o un paviment sintètic són inerts, no aporten res a la qualitat de l’ambient interior”, apunta la Sonia, directora també de l’estudi especialitzat Arquitecturasana.

Materials amb propietats

En la mateixa línia s’expressa Roser Ollé, arquitecta especialitzada en arquitectura i salut, que és de l’opinió que, a l’hora de triar els materials, allò en què hem de posar una especial atenció és en el que té més superfície a casa nostra, com el terra, les parets i els sostres: “Les coses que toquem, com el terra si caminem descalços per casa, són els components a què hem de prestar més atenció. Perquè ens connecten amb el que som, i som naturalesa”.

En canvi, si vivim envoltats de pintura plàstica i d’un terra sintètic, explica la Roser, “no ens hi reconeixem. És una qüestió de salut, perquè, si els acabats finals són naturals, no emeten toxicitat en l’aire. La qualitat de l’aire interior depèn, en gran manera, d’aquests materials. Val la pena posar atenció a quins escollim, perquè hi ha cases en què els nivells de contaminació de l’aire són més alts a dins que a l’exterior. I això és un problema greu per a la salut”. 

Un altre aspecte clau és l’equilibri i la coherència constructiva: “Construir un habitatge amb una estructura de fusta no el fa, per se, més saludable. Dependrà de la resta de materials amb què el revesteixis, que han d’anar en sintonia. De què serveix apostar per un esquelet de fusta si tries pintures plàstiques, terres laminats i mobles sintètics? La qualitat de l’aire d’aquest habitatge se’n ressentirà, malgrat l’estructura de fusta”, afegeix la Sonia. 

Una arquitectura que ajudi a respirar

És un fet: la qualitat de l’aire que respirem deixa molt a desitjar. Encara més, segons l’OMS, prop del 80% de les ciutats del món superen els límits de contaminació, i 9 de cada 10 persones respiren un aire insalubre. Aquestes dades són especialment alarmants si tenim en compte que l’aire que respirem és clau en la regulació del metabolisme cel·lular. 

Són molts els factors que influeixen en una mala qualitat de l’aire:

• Alta concentració d’habitants a les ciutats. 
• Augment del consum energètic per càpita.
• Combustibles contaminants.
• Contaminació atmosfèrica.
• Materials de construcció “tòxics” (sempre segons la normativa) i productes sintètics.

I, dins de casa, s’hi suma un altre factor de vital importància: una mala ventilació. De fet, “el 45% dels habitatges de Catalunya estan afectats per la humitat, i en molts casos la situació empitjora a causa d’una mala ventilació”, explica la Sonia. I la presència d’humitats en un habitatge va més enllà d’un problema estètic. Perquè en ambients amb alts nivells d’humitat –superiors al 65%– és fàcil que hi proliferin àcars i floridura, causants de diferents tipus d’al·lèrgies respiratòries i símptomes asmàtics. 

En aquest sentit, l’experta en arquitectura saludable reflexiona sobre la necessitat que l’usuari prengui consciència de com un acte senzill com ventilar pot millorar la qualitat de l’aire de casa seva. “En la salut del parc d’habitatges, els arquitectes hi tenim part de responsabilitat, per la manera en què l’hem projectat o rehabilitat. Però també hi ha d’haver un empoderament dels usuaris per cuidar el seu hàbitat i, amb això, la seva salut”. 

Arquitectura saludable vs. Arquitectura sostenible

“És important diferenciar sostenibilitat mediambiental i salut de les persones. Per exemple, un material constructiu fabricat a base de plàstics reciclats pot ser molt sostenible, ja que s’està reutilitzant un material de rebuig, però serà poc saludable per a qui visqui en aquella casa. Hem de pensar en l’habitatge com una tercera pell: la primera és l’epidermis, la segona és la roba que usem i la tercera és casa nostra”, puntualitza l’arquitecta Roser Ollé.   

En la mateixa línia s’expressa Sonia Hernández-Montaño Bou, que és de l’opinió que l’arquitectura va incorporant diferents elements a cada moment històric segons les noves necessitats de la societat. I en els últims anys ha potenciat que s’hi incloguin aspectes de sostenibilitat mediambiental. “Però la sostenibilitat s’ha entès, sobretot, com una reducció de consum energètic i dels gasos d’efecte hivernacle. I aquesta és una mirada reduccionista, que no col·loca les persones en el centre, que és el que defensa la biologia de l’hàbitat”.  

L’arquitectura climàtica vs. Les màquines

Hem de reduir el consum energètic? Per descomptat, respon la Sonia. Però s’ha de fer tenint en compte que hi ha unes persones que viuran o treballaran en aquest edifici. “Per reduir el consum no tot s’hi val. Quan s’introdueix un canvi, moltes vegades no es presta atenció a quins altres aspectes secundaris es deriven d’aquesta transformació. Per això, la mirada que ho engloba tot es troba en la biologia de l’hàbitat, perquè, situant les persones en el centre, també integrem aspectes de sostenibilitat”, afegeix.

Un exemple són les cases passives, un concepte que s’ha importat del nord d’Europa, on el clima extrem no és gens semblant al nostre i que busca la màxima eficiència energètica en cases molt hermètiques. “En les nostres latituds, de temperatures suaus, aquest concepte de casa passiva no té tant de sentit , o s’ha de repensar-se i adaptar a un entorn més càlid i amb una tradició arquitectònica diferent. És positiu reduir els recursos actius, però no tots els criteris ‘passius’ són igual de vàlids”. 

Per exemple, dins del concepte “passiu, serà una màquina qui decidirà quan ventilar o quan encendre o apagar els llums. Però això significa, per una banda, perdre el control, que cedim a la tecnologia, i per una altra, ficar més màquines a casa, amb el que això comporta”, sosté la Sonia. “L’arquitectura bioclimàtica, la tectònica i els materials, amb les seves prestacions, per exemple, per acumular calor o per absorbir la humitat, tenen part de la resposta passiva. No sempre hem de buscar-la en les màquines”, opina. 

El paper de l'arquitectura en la salut mental

Com es veu, l’arquitectura saludable preveu variables físiques (estàtica, radiacions, acústica), biològiques i químiques (emissions, CO₂). Però la salut és també un estat mental i emocional. 

Així ho apunta la Sonia, per a qui és necessari treballar també des d’aquest punt de vista. I la manera és l’aproximació a les neurociències aplicades a l’arquitectura. 

Es parla de les neurociències i de les respostes cognitives respecte a alguns estímuls. “El que fa l’arquitectura és intentar integrar diferents coneixements. Per exemple, la biofília, la presència de la naturalesa, del ‘verd’, ens relaxa i ens permet una concentració més gran. El disseny d’un espai pot fer fins i tot que les relacions entre persones millorin. Per això els espais de treball han canviat molt. Ara es busca que hi hagi una millor comunicació”, explica la Sonia.

Però aquesta visió va més enllà d’una oficina i de desjerarquitzar els espais. Per exemple, amb persones amb deficiències cognitives, com l’alzheimer, si planifiques l’edifici ocultant l’escala, no tindran ganes de sortir de casa (amb la possible desorientació de la persona o que es perdi), perquè no recorden ni tan sols que hi ha una escala. “¿Quins traçats fan que et sentis més a gust? ¿Per què tradicionalment la cuina i el safareig han estat espais residuals, de manera que ajuden a perpetuar les estructures de rol? Cal canviar el xip i generar unes relacions noves. Tot això és biologia de l’hàbitat, perquè forma part d’una resposta més subjectiva que es pot quantificar i integrar. En el fons, totes aquestes variables tenen en comú que es tracta de salut pública. Això millora la qualitat de vida de la població, es redueixen les visites mèdiques, ajuda a sentir-se millor”, exemplifica la Sonia.

Som el que mengem, i cada vegada cuidem més la nostra alimentació i valorem l’origen del que ingerim i l’efecte que té en la nostra salut. A poc a poc, també comencem a ser conscients que som on vivim. Quatre parets defineixen la nostra salut física i emocional. 

Què hi podem fer? 

Natàlia Bosch
Redacció Escola Sert

Per saber-ne més

Si vols saber alguna cosa més sobre el tema, hem seleccionat aquests articles que completaran la teva visió sobre l'arquitectura saludable:

• Techos de paja, fibras y hojas vegetales: ejemplos en proyectos de Latinoamérica
• Anne Lacaton en #laciudadquequeremos: "La vivienda debe ser el pilar de cualquier política urbana"
• 18 Months Later, We Revisit Our Predictions on the Built Environment in a COVID-19 World
• House built from 100 different plant-based materials unveiled at Dutch Design Week