Salut i eficiència energètica

La carrera dels països de la Comunitat Europea per complir l’acord polític acordat en el protocol de Kyoto UE 20.20.20 (20% estalvi + 20% eficiència + 20% energies renovables) ha portat a una tendència desenfrenada cap a la rehabilitació i construcció d’habitatges centrades únicament en l’eficiència energètica sense valorar l’impacte que aquests nous edificis poden tenir sobre la nostra salut.

Davant aquest panorama, aquest treball té per objectiu principal posar en evidència la importància de construir espais que siguin abans de res saludables i a més eficients.

En primer lloc, es fa una breu comparativa entre els criteris utilitzats en el disseny dels habitatges altament eficients sota l’estàndard Passivhaus i els criteris de salut, i a continuació s’analitzen amb més profunditat i es proposen solucions de dissenys a fi de minimitzar la contaminació derivada d’un dels tòxics més difícils de controlar en aquesta mena d’habitatges com és la contaminació biològica.

El treball explica com les estratègies de disseny d’habitatges altament eficients poden portar a crear espais molt hermètics que, al seu torn, comprometin en gran manera la qualitat de l’aire interior. Entre altres factors, aquests espais es tornen molt susceptibles a desequilibris en la humitat relativa de l’ambient, la qual cosa fomenta la proliferació de fongs i bacteris.

Es comprova que viure en ambients contaminats per aquests microorganismes pot ser la causa d’una sèrie d’efectes nocius en les persones, com ara: ulls plorosos, mocs, esternuts, congestió nasal, picor, tos, respiració sorollosa i dificultat per respirar, mal de cap, reaccions al·lèrgiques i fins atacs d’asma severs o fins i tot desenvolupar la malaltia anomenada aspergil·losi.

Com veurem al llarg del treball, l’ideal per al confort i salut dels usuaris és crear ambients interiors amb una taxa d’humitat relativa entre el 40 i el 60%. Per aquesta raó, el treball ha volgut sumar esforços i proposa una sèrie de recomanacions que estan agrupades en cinc estratègies de disseny que hauríem de tenir en compte quan dissenyem un habitatge Passivhaus. 

L’envolupant tèrmica

La segona estratègia de disseny fa referència al control tèrmic de l’habitatge. Cal tenir en compte que la temperatura és un dels factors que més condiciona la taxa d’humitat relativa de l’aire interior. Com més gran sigui la temperatura ambiental, més quantitat de vapor d’aigua pot contenir l’aire, i conseqüentment la humitat relativa baixa. Per tant, aconseguir el control tèrmic, tant de les superfícies com de l’ambient, és fonamental per a l’equilibri de la humitat.

És cert que l’estàndard Passivhaus té molt ben estudiat com controlar aquests aspectes. No obstant, quant a la salut i el confort de l’usuari, és important recordar i recalcar algunes característiques físiques dels materials, com la conductivitat tèrmica i la inèrcia tèrmica. El treball presenta un conjunt de recomanacions referents a aquests aspectes, en les quals s’analitzen diferents materials i sistemes constructius a fi de donar al projectista eines suficients perquè pugui prendre la decisió de disseny més apropiada per a cada projecte.

La ventilació

La salubritat d’un espai interior està directament relacionada amb el contingut d’humitat, la composició de l’aire i la convecció. És a dir, la ventilació, la renovació de l’aire constant, és una de les estratègies més rellevants per garantir un hàbitat interior saludable.

És cert que els habitatges dissenyats sota l’estàndard Passivhaus disposen d’un sistema de ventilació mecànica amb recuperador de calor que es manté encès les 24 hores de dia. Aquest sistema té molts avantatges, però, com es veurà al llarg del treball, no és suficient per mantenir la salubritat correcta dels espais interiors. Per aquesta raó, es proposa un conjunt de recomanacions sobre com podem fomentar la ventilació natural en aquesta mena d’habitatges sense comprometre l’eficiència energètica d’aquests espais.

El disseny del quarto de bany i la cuina

La quarta estratègia incita a reflexionar sobre l’organització espacial dels nostres habitatges, especialment sobre el disseny del quarto de bany i la cuina, ja que són els espais de la casa més propensos al fet que hi apareguin colònies de microorganismes.

La importància de la llum solar, els materials, els acabats, el disseny dels mobles i la distribució interior d’aquests espais, així com la seva relació amb la resta d’espais de l’habitatge, seran els temes claus en aquest apartat.

Manteniment i neteja

Per acabar, es fa un conjunt de recomanacions sobre l’ús i el manteniment de l’edifici.

Mesures de prevenció tan senzilles com evitar eixugar la roba a l’interior de l’habitatge, cuinar amb les cassoles tapades o evitar les dutxes llargues amb aigua molt calenta, entre altres pràctiques, eviten que els nostres ambients es carreguin d’humitat i en conseqüència s’hi generi floridura.

A més, en el cas d’aparició de floridura, s’explica detalladament quin és el protocol i atencions que hem de mantenir a l’hora d’eliminar aquests microorganismes, especialment com erradicar la floridura negra, que és el tipus més tòxic i nociu per a l’ésser humà.

Les cinc estratègies de disseny presentades en aquest treball són fruit de l’anàlisi d’un conjunt bibliogràfic de diferents autors que analitzen la influència de l’arquitectura en la salut de les persones, així com del coneixement adquirit durant el Postgrau Arquitectura i Salut (COAC, Escola Sert), dirigit per l’arquitecta Sonia Hernández Montaño.

El treball vol, entre altres coses, sensibilitzar els arquitectes i promotors de construcció sobre com l’entorn construït afecta la salut de l’usuari i, d’altra banda, posar en evidència que a través d’un disseny conscient podem contribuir a construir espais més saludables i a més eficients i respectuosos amb el medi ambient.