Tres rehabilitacions, tres maneres d'abordar l'arquitectura

Des de la pràctica, el procés i l'obra acabada, i amb una voluntat didàctica de compartir i aprendre fent, el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, COAC, va presentar una sèrie de diàlegs constructius agrupats segons diferents àrees d'interès durant la darrera edició Construmat. Als diàlegs es va posar el focus a impulsar una industrialització que afavoreixi una construcció més sostenible.

Un d'ells va ser el diàleg ‘Maneres de Construir. Criteris en rehabilitació, en què es van presentar tres casos i una conversa final entre els tres arquitectes responsables que van demostrar que hi ha diferents criteris constructius, de materials, diàleg amb l'espai o la seva reprogramació, quan s'aborda la restauració. Hi van intervenir Maite Sainz de la Maza Benet, de Fetdeterra, i els arquitectes Ferran Vizoso i Roger Such, moderats per Inés de Rivera Marinel·lo, vocal de cultura, investigació i formació de la Junta de Govern del COAC

Ajuntament d'Ivars d’Urgell

La primera a explicar el seu projecte de rehabilitació va ser Maite Sainz de la Maza Benet, arquitecta i cofundadora de Fetdeterra.. En aquest cas, la transformació de les Escoles Velles, una construcció patrimonial i històrica del municipi d'Ivars d'urgell, en el nou ajuntament de la localitat, va incloure la restauració de les patologies que presentava l'edifici, la tècnica constructiva del qual és el tapial i està molt vinculada a aquesta zona.

"La nostra intervenció va ser mantenir el volum de l'edifici original ia la part posterior, on hi havia un solar buit, vam ampliar la superfície per adequar-la al nou programa", va explicar l'arquitecta.

La idea de Fetdeterra era tocar el mínim possible l'edifici i ubicar totes les oficines al centre de l'espai. Així s'aconseguia alliberar totalment el perímetre i la part superior, només els laterals, per unificar tota l'envoltant.

“Això ens servia, per una banda, perquè aquesta intervenció fos reversible: si en el dia de demà es canvia l'ús, l'edifici seguirà dret sense necessitat de modificar res. A més, aconseguiem preservar la intimitat dels propis despatxos, seguint la simetria del propi edifici, que també ens va marcar on situar les ventilacions i il·luminacions dels despatxos”, va compartir Sainz de la Maza Benet.

L'aposta per donar continuïtat al tàpia es justifica també pels beneficis mediambientals. I la representant de Fetdeterra va recordar als assistents que es tracta d'un material que no té cocció, per tant és baix en emissions de CO₂, s'utilitza molt poca aigua per a la seva fabricació i té inèrcia tèrmica. A més, té efectes positius per a la salut, ja que transpira i regula la humitat.

Els blocs de terra utilitzats es van fabricar amb la terra que es va extreure durant la intervenció. Així, els arquitectes van tenir la certesa que la matèria primera era exactament la mateixa que la del tàpia original i evitar així l'aparició de patologies. L'aspecte més nou va ser, però, el seu ús a l'envoltant ia la coberta: un únic material per restaurar i ampliar les antigues escoles del municipi lleidatà.

Església de Sant Pere de Corbera d’Ebre

El segon projecte exposat va ser el de l'antiga església de Corbera d'Ebre, severament afectada pels bombardejos de la Batalla de l'Ebre lliurada durant la Guerra Civil Espanyola. Tot i no quedar destruïda, la població va abandonar la localitat per iniciar de nou la seva construcció en una altra ubicació, al costat de la carretera.

“El projecte es va desenvolupar durant 13 anys en diferents fases”, va recordar l'arquitecte Ferran Vizoso.

• En la primera, es van consolidar els arcs que havien perdut la seva geometria, tal com indicaven les seves esquerdes en forma de “V” invertida.  
• En una segona fase, es van solucionar els drenatges de les poques cobertes que quedaven, del campanar i de l'altar.  
• I en una tercera i última  es va construir una coberta  que va permetre que el municipi pogués tornar a utilitzar l'edifici.

“L'encàrrec era era fer habitable una ruïna, una decisió que havia de ser compatible amb la necessitat de preservar la memòria històrica”, va explicar Vizoso.  L'arquitecte va apuntar que per a la nova coberta van utilitzar un material denominat ETFE, desenvolupat per l'enginyeria lleidatana IASO, i que presenta dues grans virtuts: la seva gran transparència i gran lleugeresa.

Es basa en una estructura metàl·lica molt lleugera, gràcies al poc pes de l'ETFE. Es va recuperar la baixada de càrregues a través dels arcs, amb unes bigues que ara tenen forma de petits arcs amb tubs.

El material ve en làmines, es tensa i ocupa tots aquests espais. La connexió entre l'estructura lleugera i la estructura de pedra es va aconseguir gràcies a unes peces en forma de “T” que tenen joc en dos de els eixos, permetent passar de la de la imètrica que  requeria la prefabricació d'aquesta estructura lleugera.

“D'aquest projecte hem après tres coses: a reflexionar sobre la matèria en relació amb la història, el material que utilitzem i, la darrera, sobre la dimensió social de la intervenció patrimonial”, va concloure l'arquitecte.

Església de Vilanova de la Barca

El tercer i darrer projecte també va ser el d'una església en ruïnes a conseqüència de la Guerra Civil Espanyola, la de Vilanova de la Barca, del gòtic tardà, amb fragments anteriors que daten del romànic. Roger Such va liderar la seva rehabilitació que va començar el 2014 i va concloure el 2016-17.

“Des de l'inici, vam tenir clar que no es tractava d'una rehabilitació sinó de restituir la forma original del edifici. Vam voler que fos amb un llenguatge contemporani i que contrastés amb els vestigis originals”, va compartir amb l'audiència.

L'objectiu de la intervenció era restaurar les restes de l'església i recuperar-les com a sala multifuncional. El projecte estableix un diàleg complementari entre les parts antigues i noves, entre el passat i el present.

Such va assenyalar que la intenció era actuar d'una manera molt contemporània mitjançant un material dominant: la ceràmica.  “D'altra banda es va intentar preservar alguna cosa que diria que és més difícil d'aconseguir: el caràcter sacre i litúrgic del espai, ja que encara que no anés a recuperar la seva funció original, vam voler reproduir d'una manera manera contemporània d'aquests”.

El projecte consisteix en una envolupant formada per dues façanes. L'exterior conserva parts originals construïdes en pedra i afegeix ceràmica mecanitzada.

“Es va optar per aquesta solució que al principi vam voler que fos manual, però la zona de Lleida on es troba els assajos d'hel·ladicitat no donaven el resultat esperat, ja que el material era massa fràgil. Al final, ens decidim per un totxo industrialitzat i mecanitzat que busca una certa textura en el treball amb l'aparell a les profunditats del totxo, i és pràcticament una gelosia que es mimetitza amb la part original”, va aprofundir l'arquitecte.

A la façana interior, en canvi, es va treballar la idea del contrast. “Vam optar per un material molt comú, el gero, que és un totxo perforat que produeix la sensació d'una façana tèxtil i decorativa. Tot es va pintar de blanc per intentar il·luminar i reproduir una mica aquesta sacralitat”, va continuar Such.

L'arquitecte va concloure la seva exposició mostrant imatges de l'evolució del projecte, de les quals va destacar una sèrie de referències que van ser de vital importància per al seu equip: façanes de diferents edificis de la localitat que treballen amb la ceràmica “pobre” que va donar inici al projecte.

Un diàleg a tres bandes

Inés de Rivera Marinel·lo, i presentadora de la taula rodona, va llançar aquesta pregunta als tres arquitectes participants: ¿l'abordatge d'un projecte de rehabilitació es decideix prèviament?

“És una pregunta difícil perquè no hi ha una única resposta”, va respondre Roger Such, que va afegir que elements com la memòria, els materials i l'estat de l'edifici “són molt determinants” per prendre una decisió.

Va explicar que en el cas de l'església de Vilanova de la Barca, va creure que podrien sorgir dificultats perquè l'ajuntament o els departaments de paisatge i patrimoni de la Generalitat de Catalunya acceptessin que la ceràmica quedés exposada.

“Si hagués passat, la idea era revestir-la. Hi va haver un moment clau que va ser decidir si la pintura proporcionaria valor afegit al projecte o si contrastra massa amb la pedra original. Va ser una decisió difícil, però estic molt satisfet”, va confessar.

Ferran Vizoso va comentar que l'arquitectura s'ha obert a altres disciplines com la biologia, ecologia, ciències socials, i que “qualsevol obra o projecte, intervé en un lloc i ecosistema i, per tant, en llocs on habita gent.  Aleshores, aquesta lliçó que prové de la intervenció patrimonial és aplicable avui en dia a qualsevol projecte”.

Com a arquitecte, va continuar, “has de valorar en quina mesura la preexistència defineix si cal ser continuista, integrador o aportar contrast. És un lèxic que qualsevol intervenció, sigui patrimonial o no, ha d'utilitzar”.

Maite Sainz de la Maza Benet va compartir que en el cas d'Ivars d’Urgell, el mimetisme mitjançant l´elecció del material va ser una decisió òbvia, ia més, va ser proporcionat pel mateix edifici o entorn. "Sobretot perquè l'ús d'altres materials podria haver provocat patologies al tàpia", va explicar.

Va assenyalar que es van plantejar l'opció de deixar els blocs vists i crear un contrast amb l'original. "Va ser potser una decisió més estètica, però vam voler homogeneïtzar i apostar per la mimesi total", va afegir l'arquitecta.

En el marc de Construmat, el COAC va organitzar també dos diàlegs addicionals al voltant de la temàtica “maneres de construir”: ‘Construcció en fusta’, ambAnna Bastús, David Tapiasi Xavier Ruscalleda, centrat en l'ús d'aquest material en equipaments públics, i un tercer entre Sara Ferrán, Adrià Guardiet i Sandra Torres sobre Sistemes constructius massius, que es va enfocar en propostes que van més enllà de formigó.

Finalment, diversos directors i docents de l'Escola Sert van estar presents en altres conferències i diàlegs, com va ser el cas d'“Arquitectura saludable com a impuls a la descarbonització”, amb Sònia Hernández-Montaño Bou, ‘Accessibilitat universal en el marc de la renovació urbana’, amb Eva Ginesta, i la taula rodona 'Casos pràctics de rehabilitació que inclouen criteris de salut' amb Marta Bordas Eddy, Ramon Muñoz i Patricia Tamayo.

Lucía Burbano
Redacció Escola Sert, una persona que va a llocs on es diuen coses interessants i després ens les explica