Project Management: les tècniques i metodologies que s'apliquen a la direcció de projectes
Desglossem els conceptes i metodologies més importants que s'apliquen al project management o direcció de projectes arquitectònics.
Sovint es descriu el project manager com a facilitador de projectes d'arquitectura o urbanisme, perquè les seves tasques són moltes i semblants a les d'un arquitecte. I, de vegades, l'arquitecte duu a terme nombroses activitats de gestió del projecte
Actualment es rehabilita més que es construeix, per la qual cosa la direcció integrada de projectes o project management és una de les competències amb més sortida professional. Això porta els arquitectes a treure partit de la seva experiència i formar-se per complementar els seus coneixements tècnics i aconseguir unes habilitats necessàries en determinats àmbits.
Una formació que implica controlar conceptes i metodologies com les següents.
Control de l'abast: desviar-se de l'objectiu
De vegades els projectes es desvien, de forma injustificada, del seu objectiu, sense tenir en compte el Pla de Projecte o fins i tot els motius essencials pels quals el projecte es va organitzar.
"És una qüestió d'equilibri, ja que si una persona creativa aporta una nova idea que millora el projecte i no el posa en risc, el project manager no s'hauria de negar", explica Jordi Teixidó, codirector del postgrau de Project Manager de l'Escola Sert .
Teixidó afegeix sobre aquest concepte que "cal gestionar-ho molt bé en els projectes predictius i és una cosa que els arquitectes coneixen bé, ja que estan acostumats que es produeixin canvis als documents bàsics d'un projecte".
El que és fonamental, reitera, és vigilar la planificació i intentar ser flexibles en l'abast i el lliurament. Metodologies com Agile, Lean i Last Planner són de gran utilitat per gestionar la variabilitat, moltes vegades inevitable, de les expectatives.
Un project manager ha de fomentar l'aportació d'idees innovadores a un projecte. (Gettyimages)
El project management és una de les competències amb més sortida professional
Cost Performance Index (CPI): l'indicador del cost
El CPI és el càlcul de l'índex de desenvolupament del cronograma. Es coneix a partir de la divisió entre el valor guanyat i el valor planejat.
Per exemplificar, imaginem el següent escenari:
Si en la planificació d'una obra tenim un pressupost de 20.000 euros per construir 20 pisos en una fase de tres mesos de durada i al final en construïm 25, ens hem avançat al cronograma però haurem incorregut en una despesa més gran, posem de 32.000 euros, perquè s'hauran contractat més professionals.
Per obtenir el CPI, cal calcular la fracció entre el valor d'allò executat sobre allò meritat. En aquest cas, 250,000/320,000 = 0,78. Una variació del 22% en costos.
Un altre concepte lligat al CPI és el Schedule Performance Index (SPI). Està més relacionat amb el cost previst del total de les obres que s'executaran durant el transcurs de l'any que durarà el projecte. En aquest cas, 1,25, és a dir, un avançament en terminis del 25%.
“Tots dos són importants però interpretables. Encara que en l'exemple esmentat el CPI sigui negatiu perquè hem incorregut en una despesa més gran, en haver executat més habitatges abans de termini podem començar a llogar-los i treure'ls un rendiment abans del previst, per la qual cosa habitualment un SPI positiu compensa un CPI negatiu” , matisa Teixidó.
Critical Path Method (CPM): l'estimació del cronograma
Aquest mètode, traduït com a ruta crítica, identifica les tasques més importants del cronograma d'un projecte, detecta les dependències i la durada de cada tasca.
“Així sabrem quines tasques no es poden dilatar per no endarrerir el conjunt del projecte i quines tenen temps de lliurament més flexibles. Dins de la categoria de tasques, n'hi ha de més curtes i més llargues i totes juntes amb les seves dependències defineixen la durada del projecte”, resumeix Teixidó.
Project Portfolio Management: gestionar la capacitat per a realitzar projectes
Quan ens embarquem en un projecte, en descartem uns altres, és llei de vida. Per tant, és essencial gestionar el portfolio per identificar, prioritzar i crear estratègies que ajudin en la presa de decisions, de manera integral, sobre quins projectes podem assumir i quins podem descartar.
“Moltes empreses s'embarquen en projectes sense conèixer la capacitat real per dur-los a terme. Per tant, la gestió del dossier ens permet saber a què estem dedicant els nostres recursos i, si som proactius, podrem anar més enllà i planificar quina capacitat tindrem a mitjà termini per acceptar nous projectes”, explica Teixidó.
Al postgrau de Sert s'ensenya a interpretar amb claredat les funcions dels programaris de gestió de projectes. (Gettyimages)
"El més important és que el procés dirigeixi l'eina, no al revés"
Softwares per a project managers, un mercat interminable
“El que és important és que el procés dirigeixi l'eina, no al revés. De fet, al postgrau ensenyem els alumnes a fer-ho tot a mà perquè puguin interpretar amb claredat les funcions que realitzen aquests programaris”, diu Teixidó. Tot un exemple de com potenciar les habilitats d'un project manager.
Alguns dels programaris més utilitzats entre els project managers són:
- Primavera y Microsoft Project, per a projectes predictius.
- Atlassian, i el seu JIRA, és habitual en projectes Agile.
- TCQ, de compliment obligat per al lliurament de projectes a concurs a Catalunya i que també contempla la partida relacionada amb el pressupost.
Sobre TCQ, Isidre Roca, codirector del postgrau de project management de l'Escola Sert, explica que l'ha desenvolupat l'Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya – ITeC. “Al seu moment va ser molt innovador per a la redacció de projectes, mantenir un control econòmic i generar un control de qualitat. Però jo personalment no ho utilitzaria per a la gestió de projectes integral”, aclareix.
- Asana, Monday o Planner, per a gestionar les diverses tasques que formen part d'un projecte.
Certificacions, una inversió professional
El Project Management Institute (PMI) emet una sèrie de certificacions, entre les quals destaca, segons els directors del postgrau, la certificació Project Management Professional (PMP)®. Teixidó explica que cal un mínim de sis mesos per obtenir-la, però el seu valor radica que està més enfocada a la pràctica que a la teoria.
“Et permet resoldre situacions reals i és transversal, ja que acredita que un professional, sigui del camp que sigui, té coneixements competents i bones pràctiques en la direcció de projectes que segueixen models predictiu i Agile o híbrid, que és la combinació de tots dos” , aclareix.
Per a aquells perfils professionals que es vulguin certificar a l'entorn Agile, tots dos recomanen Scrum Master, encara que, remarquen, és més simple i senzilla d'obtenir que la certificació PMP.
Lucía Burbano
Redacció Escola Sert
Per saber-ne més
Completa el teu perfil professional amb aquest postgrau que et formarà com a project manager, una posició cada cop més demandada per les empreses del sector de l'arquitectura.