El Project Manager, el facilitador dels projectes

Les tasques del Project Manager són moltes i sovint s’assemblen a les de l’arquitecte. La creixent dificultat en la gestió, els canvis legislatius o els nous requeriments d'actuació arquitectònica com l'eficiència energètica o la rehabilitació, incrementa la demanda de perfils que coordinin i verifiquin el recorregut dels projectes.

Isidre Roca, arquitecte municipal i codirector del Postgrau en Project Manager i del curs Responsable del contracte, oportunitats i eines per gestionar els projectes, repassa els principals canvis legislatius, els seus efectes i apel·la a la formació com a eina imprescindible per adaptar-se als nous reptes.

Pregunta: La Llei 9/2017, del 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic, per la que es transposen a l’ordenament jurídic espanyol les Directives del Parlament Europeu i del Consell 2014/23/UE i 2014/24/UE ha modificat substancialment la figura del responsable del contracte. Això què vol dir pels Project Managers?

ISIDRE ROCA: Durant molts anys, a la Llei de Contractes existia una figura que era l’encarregada de fer seguiment a tot el procediment. Al Grup de Treball del COAC de Project Management ens agradava molt perquè aquests professionals érem nosaltres. Pero pensàvem que era una pena que la Llei de Contractes no definís o especifiqués que hi ha una persona responsable de supervisar l'execució de l’obra, o qualsevol mena de projecte, des de l’inici fins al final. El 2017, quan va sortir  la nova Llei de Contractes del sector públic, no s’amplia la definició d’aquesta figura, però diu que és obligatòria. Això hauria de ser una bona notícia, però quan veus el fons de la Llei, aquest és l’únic canvi, l’obligatorietat d’incorporar aquesta figura.

P: No especifica si ha de ser un Project Manager, aquest “responsable de supervisar”?

IR: Aquesta menció apareix en cinc articles de la Llei. En un en concret diu que quan hi hagi un projecte d’obres, el responsable del contracte serà la direcció facultativa de les obres. Imaginem un concurs d’un equipament. S’adjudiquen les obres a un contractista i aquest queda vinculat a un cronograma d’obra, a unes millores, a un conjunt de coses que establia el plec de clàusules. I qui serà el responsable de fer aquest seguiment? El director d’obra. Això no té sentit per què aquesta figura no té perquè tenir coneixements de les circumstàncies alienes a l’obra.

P: Amb aquest panorama, què es pot fer des de la formació dels professionals?

IR: El curs de l’Escola Sert, a més de donar les eines per fer el seguiment d’un contracte correctament, que beuen directament del Postgrau de Project Manager, també és un crit dels que ens dediquem a això i reclamar que s’introdueixin aquests canvis a la Llei per poder millorar-la. És molt important que existeixi un director de projecte per cada projecte que es fa a l’Administració Pública, això és imprescindible. La Llei diu que és obligatori, el problema apareix quan no es defineixen aquestes funcions.

P: I quines haurien de ser aquestes funcions?

IR: La primera és participar en l’elaboració dels plecs. Fins i tot, participar en la selecció dels equips mercantils que desenvoluparan el contracte. També col·laborar en fer l’informe de necessitats, això que nosaltres li diem acte de constitució del projecte i el registre d’interessats.

Hi ha una cosa interessant de la llei. Quan es parla del responsable del contracte pensem en una persona, però la llei diu que pots externalitzar-ho, tant a una persona física com mercantil. Si és aquesta última, ja té més sentit perquè seria un equip d’economistes, arquitectes, advocats, i es pot fer un millor control.

P: A banda de l’Administració Públiques, quines altres sortides professionals té un project manager?

IR: Al final, la tasca del project manager és una, sistemàtica, que acaba recollida en diferents cànons, como poden ser les ISO o el Project Management Institute, que endrecen i estructuren una feina en la qual és necessari definir molt bé les necessitats i a qui van dirigides.

La dificultat del project manager radica en que has d’ajuntar a molta gent per treballar de manera conjunta. Tot ha d’anar a la mateixa direcció en la mesura del possible. Això no és ciència, és experiència i tenir les eines adequades.

Lucía Burbano
Redacció Escola Sert