Els principals dubtes sobre els Fons Next Generation: guia per a professionals

Martínez Tomás lidera aquesta oficina, creada expressament per assessorar arquitectes i tècnics i gestionar els expedients de sol·licitud dels Fons Next Generation. El 2022 van atendre un total de 4.057 consultes sobre aquestes subvencions.

Li hem preguntat en quin punt es troba el procés i quins són els principals dubtes que sorgeixen entre els professionals encarregats de la tramitació i la gestió dels Fons Next Generation.

El titular que resumeix la situació és, segons Marta Martínez, que “anem tard”. 

Quins són els dubtes més comuns dels arquitectes i tècnics?

Més del 50% de les consultes que arriben a la nostra oficina són preguntes generals sobre a quins ajuts poden optar i sobre el procés de tramitació. D'altres van dirigides a casos particulars i casuística concreta, com per exemple si són actuacions elegibles que incloguin ampliacions o canvis d'ús. També ens pregunten sobre la figura de l'agent rehabilitador, per exemple.

Com estem al principi hi ha molts dubtes sobre com presentar la documentació. Això s'accentua sobretot en el cas de documentació que fins ara no era exigible, com ara la justificació de la circularitat o el DNSH, que exigeix tractar el 70% en pes de residus, per exemple.

Seguint amb el procés per sol·licitar els fons europeus Next Generation, també cal presentar tres Certificats d'Eficiència Energètica (CEE) que han de ser comparables i amb la seva única diferència les actuacions que es facin. Aquí sobretot és on ens trobem les incidències. De fet, estem fent moltes jornades sobre aquest tema. 

El COAC posa a disposició dels arquitectes documents d'ajuda i plantilles per facilitar la generació de la documentació que cal lliurar per sol·licitar els Next Generation.

Un cop comencin a aprovar-se els projectes amb Fons Next Generation, sorgiran nous dubtes?

Creiem que el procés anirà més rodat. A la part d'execució poden aparèixer dubtes sobre la gestió dels residus o de la documentació final que hauran d'aportar un cop concloguin les obres de rehabilitació. És fonamental que el certificat d’eficiència energètica final sigui exacte.

Si hem modificat un material respecte al previst en fase projecte, aquest ha de ser el que consti al CEE final, modificant-se respecte el CEE de projecte. És important tenir en compte les modificacions que puguin haver a causa d'aquests canvis, que no puguin perjudicar el percentatge de millora obtingut i es continuïn complint els requisits que exigeix el programa.

Ens pregunten també si es faran inspeccions d'obra. Per part del COAC, no. Es preveu que l’administració les durà a terme puntualment. Però sí que cal esmentar que aquestes subvencions exigeixen Declaracions Responsables als tècnics amb la responsabilitat que això comporta. 

Quines actuacions de rehabilitació energètica són les més sol·licitades? Instal·lacions? Envoltant?

Segons el programa Next Generation de la Unió Europea que es sol·liciti. Sobre habitatge, ens hem trobat del dos tipus, tant actuacions a l'envoltant com un canvi de finestres, per exemple, o actuacions a les instal·lacions, com equips nous més eficients o renovables. Al programa sobre edificis cal complir amb dos requisits: la reducció del consum i de la demanda energètica. Per tant, gairebé en tots els casos ens trobem que les actuacions han de ser tant sobre l'envolupant com sobre les instal·lacions.

Per reduir la demanda, l'única manera és actuar sobre l'envoltant. Amb les instal·lacions no s'aconseguirà. Les solucions més comunes són aïllar l'envoltant, tant les façanes com les cobertes. Parlem d´actuacions com col·locar SATE, aïllar per l´interior, per la cambra d´aire. O també de millores a les fusteries i buits per millorar la seva estanquitat i eliminar ponts tèrmics.

L'única excepció són els edificis protegits, que estan exempts de complir aquest requisit de demanda o aquells que puguin acreditar amb obres realitzades els quatre anys anteriors que ja compleixen aquesta reducció. 

I quins dubtes són els més habituals entre les comunitats de propietaris?

El tema econòmic. Hi ha cert temor de fer les obres i que s'hagin acabat els fons. Però a diferència d'altres subvencions, els Next Generation reserven el pressupost atorgat un cop s'obté la resposta favorable de l'administració i fins que acabem tot el procés. Per tant, això no passarà.

A més, hi ha dues mesures molt interessants per a les comunitats de propietaris. La primera és el conveni que l’Agència de l'Habitatge ha signat amb deu entitats bancàries per finançar aquestes obres de rehabilitació energètica amb condicions molt favorables i en quotes a pagar entre deu i quinze anys. Aquest conveni inclou un any de carència perquè els propietaris o la comunitat no hagin d'avançar diners.

La segona mesura són els avantatges fiscals. La primera; la subvenció rebuda està exempta d’IRPF, és a dir no tributa. La segona; ens podem beneficiar de l'IVA reduït. I tercera i més destacable, les desgravacions fiscals aprovades expressament per a obres de rehabilitació energètica vinculades als Next Generation.

En aquestes el percentatge dels costos que no hagi estat subvencionat. És a dir, si ens han atorgat un 40% de subvenció doncs el 60% restant podrà deduir-se en els propers exercicis de la Declaració de la Renda fins a un 60%, amb un màxim de retorns de fins a 15.000 euros. Aquesta deducció fiscal es converteix, en certa manera, en una segona subvenció.

També cal destacar que s'han introduït canvis a la presa de decisions de les comunitats de propietaris. S'ha modificat el reglament que afecta el sistema de votacions per a actuacions de rehabilitació energètica: ara només requereixen una aprovació per doble majoria simple.

Sense ser experta en la matèria això suposaria, per exemple, que en una comunitat de 30 propietaris, si només cinc acudeixen a la reunió de junta i tres estan d'acord amb aprovar l'execució de les obres, la decisió s'aprovaria, encara que existeix un període de 30 dies perquè els no assistents poguessin oposar-s'hi. Aquesta modificació agilitza molt aquest primer pas. 

Quants expedients s'han tramitat fins avui relacionats amb els Fons Next Generation?

A nivell autonòmic hi ha diversos programes. El COAC hi participa i revisa els expedients del Programa 3: Ajuda a les actuacions de rehabilitació a nivell edificis. A 31 de desembre de 2022 havíem rebut 115 expedients, que equivalen a 433 habitatges. En el procés hi estan involucrats dos col·legis més: el Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics, que en el mateix període va rebre 80 expedients, uns 600 habitatges en el seu cas; i el Col·legi d’Administradors de Finques, que revisa el total de sol·licituds del Programa 3 dels dos col·legis professionals.

Hi ha diversos programes més, com el 4, a nivell d'habitatges i que ha superat les 1.500 sol·licituds. O l'1, destinat als barris i que gestionen els ajuntaments. Cada setmana ens reunim amb l'Agència de l'Habitatge per informar-nos sobre el ritme de sol·licituds registrades a cada programa. De momento no s'ha finalitzat completament cap sol·licitud i per tant no s'ha atorgat cap subvenció per al programa 3 a nivell Edifici. 

Quin és el progrés dels fons de Next Generation de Catalunya comparat amb altres llocs?

 Anem tard. Principalment, a causa de l'activació dels aplicatius informàtics, el rodatge… I la casuística de Catalunya, on hi ha tres convocatòries i la gestió es reparteix entre l'Agència de l'Habitatge, que lidera el procés, i els consorcis; el Consorci Metropolità de l’Habitatge i el Consorci d’Habitatge de Barcelona, que, respectivament, tenen competències a la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana.

El retard s'accentua per la presa de decisions de les comunitats de propietaris, que és lenta. Es triga a tancar els acords i, a més, en el tràmit de sol·licitud es demanen tots els documents: l'acord dels propietaris, el projecte de rehabilitació, la llicència o el permís d'obra, els pressupostos i els certificats energètics, entre altra documentació. 

Quant de temps es triga a preparar la sol·licitud per als Fons Next Generation?

Dependrà el procés de l’entitat gestora, lAgència de lHabitatge o Consorcis. En el cas de l’Agència, per exemple, un cop l’arquitecte tècnic ha recopilat tota la documentació, realitza un primer pas, “Declaració Responsable”, al portal de tràmits de la Generalitat de Catalunya i es genera un PDF. Aquest document, juntament amb la documentació, el revisem els col·legis professionals, sol·licitem esmenar les incidències que corresponguin i atorguem els informes d'avaluació corresponents, el tècnic i l'administratiu, que tornem a l'administració.

Dels 115 expedients que hem rebut, n'hem revisat la meitat i tots ells han tingut algun tipus d'incidència. Això allarga el procés.

Després, l'expedient passa a l'administració, que té un termini màxim de tres mesos per respondre. En total, en aquests moments calen uns quatre mesos per a l'obtenció de la resposta d'atorgació de la subvenció i la reserva del pressupost necessari per a la seva execució. 

Es compliran les expectatives d'edificis rehabilitats per al 2026?

L'objectiu de Catalunya és rehabilitar 60.000 vivendes. Això inclou tots els programes del Reial decret. El Programa 3 Edifici, a finals de 2022 vam fer una estimació basada en enquestes realitzades a arquitectes i arquitectes tècnics que estan treballant específicament als Fons Next Generation, que pensen fer-ho o han assistit a algunes de les sessions organitzades pel COAC.

Estimem, juntament amb les previsions dels altres col·legis també partíceps en la gestió del Programa 3, que abans del proper mes d'abril del 2023 ens arribaran expedients per a aquest programa equivalents a uns 10.000 habitatges. I les xifres més optimistes que ens oferia una de les enquestes arribava a estimar una mobilització superior a 5.000 edificis per al 2023.

Si tenim en compte que la mitjana d'habitatges per edifici a Catalunya és de 10 expedients, equivaldria a uns 52.000 habitatges. No estaríem lluny de la meta que volem aconseguir.

Quan s'acaba el termini?

El 30 de juny del 2026 totes les obres han d'estar acabades, justificades i aprovades. L'Agència de l'Habitatge estima que s'haurien de repartir tots els fons Next Generation abans del 30 de juny del 2024 per tenir prou temps per finalitzar i tancar els expedients. Avui dia no podem parlar d'una possible pròrroga en cas de no acomplir els objectius, per la qual cosa ens hem de cenyir a aquests terminis. 

Lucía Burbano
Redacció Escola Sert

Recursos sobre Fons Next Generation

• Formació per a professionals sobre els Fons Next Generation
• Videotutorials sobre la gestió dels Fons Next Generation
• Jornades tècniques sobre tot allò relacionat amb els Fons Next Generation