Neteja i desinfecció d’espais educatius en el context de la Covid-19

Així, a banda de la mascareta –obligatòria a partir dels sis anys–, de crear grups bombolla, de cercar solucions imaginatives per reduir ràtios i contacte entre infants de diferents cursos, i de sistematitzar la ventilació per garantir una renovació de l’aire constant, les escoles han hagut d’incorporar nous protocols de neteja, tant d’espais com de mans, i de desinfecció.

Bona part d’aquestes mesures impliquen l’ús de productes químics que poden causar efectes adversos també en la salut de les persones i en especial a una població sensible com és la infantil. Conscients d’aquest risc, les autores del present article, estudiants del Postgrau d’Arquitectura i Salut de l’Escola Sert del Col·legi d’Arquitectes, hem volgut analitzar els diferents protocols que ha anat elaborant l’Administració per fer front a la covid-19. També fem propostes perquè les solucions escollides siguin tan innòcues com sigui possible per a les persones i més respectuoses amb el medi ambient. En definitiva, compatibles amb la vida.

Protocols saludables per a la neteja i desinfecció d’espais educatius en el context de la covid-19 és un treball de final del postgrau, de juliol del 2020, que surt de la inquietud per buscar solucions menys agressives a les noves condicions de  les escoles. Està basat en estudis, bibliografia i recerca ja publicats. També reflecteix el consell i ajuda de diversos professionals, la majoria dels quals són docents del Postgrau d’Arquitectura i Salut.

El document és “viu” i pot i ha de ser revisat sempre que les noves dades requereixin modificar les recomanacions establertes. Som conscients que és un tema controvertit, i el treball no pretén negar les mesures que s’han adoptat fins ara, sinó obrir finestres a altres opcions, de l’eficàcia de les quals no tenim una certesa absoluta per la seva complexitat. En qualsevol cas, posem aquestes mesures sobre la taula per continuar avançant en aquest àmbit de recerca tan necessari com és la salut de les persones.

Cas pràctic, Escola Decroly

Hem tingut l’oportunitat de poder fer un cas pràctic real comptant amb la col·laboració de l’Escola Decroly de Barcelona. És un centre concertat del districte de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona que ofereix les etapes d’Educació Infantil i de Primària. El centre fa dos anys que va estrenar unes instal·lacions que incorporaven fins a quinze mesures de salut i benestar acreditades per l’empresa Evalore, consultora especialitzada en la creació d’espais saludables. Fer compatible aquesta filosofia amb les exigències de l’Administració, sobretot pel que fa a neteja i desinfecció, ha estat l’objectiu de l’estudi.

Hem analitzat la casuística entre una població altament sensible –els infants en espais de màxima permanència (l’escola)– i l’ús reiterat de productes químics per a la desinfecció dels espais per evitar la presència de la covid-19.

En el nostre entorn existeixen diverses malalties mediambientals de les quals no sempre som conscients. Un exemple és la sensibilitat química múltiple (SQM), que està associada a la pèrdua de tolerància davant agents químics, com poden ser els productes de neteja. Presenta diversa simptomatologia que pot afectar múltiples sistemes orgànics. La fibromiàlgia i la fatiga crònica també s’associen a exposició a tòxics.

Molts productes de neteja i desinfecció estan formulats amb compostos disruptors endocrins (EDC), que són substàncies que interfereixen negativament en el sistema hormonal.

Si fem una mirada a la infància, veiem que els infants són més sensibles a l’efecte de les substàncies nocives. El sistema d’eliminació de tòxics del seu cos encara està madurant, igual que els seus sistemes neurològic, immunològic i respiratori. En infants s’han trobat concentracions de substàncies tòxiques molt més altes que en adults. Costums com caminar per terra, emportar-se les mans a la boca i el fet que respirin, mengin i beguin més que els adults, en proporció al seu pes, els fa candidats a exposar-se a una quantitat més gran de contaminants en espais tancats i a patir-ne els efectes. Per tant, és importat minimitzar l’exposició a aquests productes químics durant la infantesa, ja que aquestes substàncies, en alguns casos, poden arribar a crear, tant de manera immediata com en l’edat adulta, des d’al·lèrgies i asma a malalties degeneratives, passant per problemes d’infertilitat, alteracions en el desenvolupament del sistema nerviós, etc.

Considerem que, amb les instruccions i les normatives existents de desinfecció s’està promovent una asèpsia i contaminació dels espais que provoca una sobre exposició a agents químics en l’ambient. Amb l’ús i abús de desinfectants químics s’augmenten considerablement els components volàtils orgànics perjudicials per a la salut.

Una de les maneres d’actuar davant la covid-19 és a través de la promoció de la salut, amb accions que enforteixin el sistema immunitari. Els espais asèptics aconseguits mitjançant l’abús de productes químics tenen un efecte contrari, ja que no permeten que el nostre cos generi defenses i alhora augmenten l’exposició a tòxics.  Utilitzant productes biocompatibles s’evita aquesta toxicitat i al mateix temps es garanteix la higienització dels espais.

El treball s’ha fet seguint les directrius i les mesures del Pla d’Obertura en fase 2 de la desescalada i del Pla d’Actuació per al Curs 2020-2021 per a centres educatius en el marc de la pandèmia per covid-19, i algunes de les recomanacions han pogut anar canviant al llarg dels mesos. Malgrat tot, els principis bàsics de prevenció, higiene i promoció de la salut són vigents siguin quines siguin les recomanacions establertes.

Destaquem que l’anàlisi de tot aquest treball s’ha fet amb criteris de biocompatibilitat, que són molt més exigents que les normatives vigents que ja compleixen tots els productes i compostos químics anomenats. Existeixen proves que la reiterada exposició a dosis petites pot causar un efecte advers en la salut de les persones, encara més si parlem d’una població altament sensible com els infants.

Neteja i desinfecció

Abans d’implementar mesures de desinfecció química, cal que els espais estiguin nets i ben ventilats. La ventilació és la gran eina per dissipar les substàncies volàtils i semipersistents de l’ambient interior, tant si són d’origen biològic (virus, bacteris), com químic (CO₂, COV, COP, fibres, partícules…). Aquest treball no se centrarà en les pautes de ventilació, però volem puntualitzar que és una mesura imprescindible per a qualsevol espai saludable.

Considerem la neteja la peça clau per fer de les escoles llocs molt més segurs. La neteja és l’eliminació de la brutícia i la matèria orgànica de les superfícies, que, en cas mantenir-se al lloc, poden interferir en els desinfectants i minimitzar-ne l’eficàcia. Es pot fer senzillament amb aigua i sabó.

Amb la desinfecció, es destrueixen o inactiven els microorganismes (gèrmens, bacteris i virus) que hi ha al nostre entorn. Per desinfectar correctament, primer cal netejar. No solament hem de tenir en compte l’efectivitat del desinfectant que utilitzem, sinó també la seva perdurabilitat en el temps després de l’aplicació. Altres punts a controlar són la concentració de la solució, la dosi, el temps de contacte i el mode d’aplicació.

Però, què és un desinfectant biocompatible? Un desinfectant biocompatible és aquell que amb la seva aplicació no causa efectes adversos. És, doncs, compatible amb un sistema viu, perquè no és tòxic, perjudicial o fisiològicament reactiu, i no causa rebuig immunològic. El grau de biocompatibilitat depèn de l’estabilitat química d’un material al llarg del temps i la seva tendència a causar inflamació, incitar malalties o tornar-se carcinogen.

Segons el tipus de microorganisme que es vol atacar, els desinfectants poden ser bactericides (microorganismes bacterians), fungicides (fongs, llevats…), viricides (virus) i esporicides (espores). La recerca recull i descriu els desinfectants més habituals, com ara els compostos clorats (lleixiu), els compostos oxigenats (aigua oxigenada), els aldehids (formol), els alcohols (etanol o isopropanol) o els amonis quaternaris.

Destaquem les diferències entre principis actius viricides i productes viricides, encara que a simple vista puguin semblar dos conceptes gairebé sinònims. Els productes viricides, normalment, porten compostos químics amb càrregues tòxiques, malgrat complir la normativa. Cal mirar-ne amb detall la fitxa tècnica per saber de què parlem, sol·licitar la declaració completa de la seva composició i que l’analitzi alguna persona especialitzada.

La nostra inquietud, per tant, és analitzar les propostes d’higienització i desinfecció habituals, promogudes inclús per les autoritats sanitàries, per avaluar si es poden trobar solucions més respectuoses amb la salut i l’entorn, des d’una visió biocompatible.

Recomanacions i conclusions

Aplicant el principi de precaució, la millor opció, i en especial en el cas d’una escola, és prioritzar l’ús de principis actius viricides. Amb aquesta premissa, recomanem evitar els productes clorats (com el lleixiu), l’alcohol isopropílic, l’ozó i la llum ultraviolada. En canvi, cal apostar per desinfectants biocompatibles com el peròxid d’hidrogen en dilució del 15%, l’alcohol etílic en concentració del 70 al 80%, l’àcid hipoclorós, d’alt poder viricida, o altres sistemes, com la plata col·loidal (50 ppm) i el bòrax.

No tots aquests productes estan recomanats pel Departament d’Educació. Dins del protocol del mes de maig del 2020 s’inclou el peròxid d’hidrogen al 0,5%, que es pot considerar la millor opció per a la desinfecció. És un principi actiu viricida que no té toxicitat, compost per aigua i oxigen que, a banda de ser un desinfectant biocompatible, és un producte eficaç per a afectacions biològiques i inclús té més poder oxidant que el lleixiu. Quan entra en contacte amb la matèria orgànica es descompon en oxigen i aigua i es dissol fàcilment en l’aire sense toxicitat. Per contra, és altament reactiu en concentracions altes, no al 0,5%, i té poca permanència, és a dir, es volatilitza molt ràpidament.

Una altra opció és l’àcid hipoclorós (aigua ionitzada), que també aconsegueix evitar la contaminació química dels espais ambientals i l’aparició d’efectes secundaris.

Destaquem una gran diferència entre les dues opcions. El peròxid d’hidrogen no té permanència en superfícies. En canvi, l’àcid hipoclorós té una permanència en el temps, per exemple, en la roba o el calçat. La seva efectivitat no comença a disminuir fins al cap de 48  hores. Això redueix considerablement la freqüència d’aplicació i ajuda en l’apartat mediambiental, ja que contribueix a no generar residus. Pel fet de ser un principi actiu que es genera in situ, no té cap envàs associat, com el que pot tenir el peròxid d’hidrogen.

Els productes que porten l’etiqueta Ecolabel es categoritzen segons el seu cicle de vida, però no segons els seus efectes sobre la salut; per tant, l’etiqueta no expressa cap requisit sobre la biocompatibilitat del producte. Segons la nostra anàlisi, considerem que molts dels preparats que tenen aquesta etiqueta no són productes de neteja biocompatibles.

Creiem que és important reconèixer que moltes malalties tenen causes mediambientals i que amb petites accions en les nostres pautes de vida podem vetllar per una millor salut de les persones i del planeta. Aquest treball s’ha centrat en una problemàtica molt específica com són els sistemes d’higienització i desinfecció d’espais interiors, no només escoles. Una qüestió que s’ha fet més important arran de la pandèmia de la covid-19, però aquest punt de vista crític constructiu el podríem prendre en moltes altres accions de la nostra vida. Potser no tenim les respostes clares a totes les qüestions, però el simple fet de qüestionar-les i obrir el debat és un principi de canvi.

Marta Pujol, arquitecta, i Sònia Soms, interiorista
Recerca Postgrau Arquitectura i Salut de l'Escola Sert