Una oportunitat per al comerç de proximitat

Hi ha una dita xinesa que diu que "tota crisi és una oportunitat". Però també és cert que aquestes oportunitats, de vegades, no es detecten o s'entreveuen com amenaces. La situació excepcional d'incertesa en què vivim ara mateix ha canviat totalment la nostra manera de viure i crearà nous costums de comportament, inclosos els de consum.

Una de les activitats principals amb què els humans ens relacionem és el comerç. Les transaccions en les ciutats principalment es produeixen en les plantes baixes; així que podem dir que l'activitat comercial crea ciutat.

La ciutat és el centre neuràlgic de l'expansió de la humanitat i també dels seus hostes. Encarna l'expansió de la cultura, de la convivència, del contacte visual, emocional i també físic. Però, en aquest moment, les urbs s'enfronten a un "repte" contra un sorprenent, per inesperat, atac virulent. Aquest desafiament ens dóna una potent perspectiva de les nostres capacitats per resoldre agressions que arriben de fora, però se'ns s'incrusten a l'interior i ens fa passar de tenir un risc d'infecció a ser portadors i aliats involuntaris de l'enemic.

Com l'energia, el retail ni es crea, ni es destrueix; però és cert que determinats segments han canibalitzat i fins i tot han fet desaparèixer a altres. El petit comerciant es troba, des de fa molt, en el denominat "Oceà Vermell", en el qual és difícil sobreviure enfront de les grans marques. És el moment de deixar de banda la competició i nedar en un "Oceà Blau", on l'estratègia consisteix a ampliar el mercat a través de la Innovació. Però per això, primer cal trobar-ho o fins i tot crear-lo.

Per acabar-ho de complicar, aquests dies, a causa del Covid-19, el retail ha vist tancar les portes eliminant totalment aquesta doble connotació de consum i oci a la qual ja ens havíem acostumat. L'aprovisionament formava part de la nostra agenda habitual d'activitats diàries i no només parlem de les necessitats bàsiques. Sortir de compres formava part, igual que la restauració, de l'oferta lúdica.

Aquesta inevitable realitat ha generat dues ràpides conseqüències immediates en les operatives pròpies del retail.

La primera és constatar l'innegable i ràpid enfortiment que ha aconseguit el comerç electrònic com a canal de distribució, el qual ha permès seguir entregant gran part dels productes impossibles d'adquirir ara mateix pels canals tradicionals. Resulta difícil fer una valoració per constatar si aquest enfortiment serà estrictament conjuntural o si, per contra, comprovat el seu valor seguirà augmentant exponencialment un cop recuperada la "normalitat" en la nostra vida diària.

La segona conseqüència es relaciona amb el reduït marge de retail que no ha tancat les portes: el de l'abastament, portant-nos enrere en el temps quan sortir de compres no era una activitat de consum i oci massificada com ho és avui, sinó més aviat una activitat majoritàriament d'aprovisionament. Per tant, aquesta activitat l'entenem només com a necessitat essencial i no com a oferta lúdica. Si bé és cert que la gran distribució segueix operant a través dels supermercats, el comerç de barri ho fa a través dels seus mercats i comerços menors habituals: el Comerç de Proximitat.

El gran retail treballa a escala global amb estratègies d'expansió i plans de màrqueting molt ben elaborats que, però, redueixen a consumidor a una estadística de Big Data. El comerç de proximitat, en canvi, té en aquest moment una oportunitat irrepetible per enfortir-se i fidelitzar els seus clients a través de tècniques tan simples com les emocionals i les del botiguer de tota la vida:

• • Emocionals: establir un contacte personal amb el client
• • Botiguer: prescripció, recol·lecció de necessitats, hàbits de consum, etc ...

Ara que sabem que els nous hàbits de compra han debilitat el Comerç de Proximitat, veiem com hem d'afegir al mateix temps el distanciament social. Proximitat-Allunyament, seria la primera dicotomia a resoldre.

Com s'està adaptant el retail a aquest canvi?

Ja estàvem immersos en un procés de canvi. És més, l'única constant en la societat actual, és el canvi. Però és cert que el Covid-19, i no només en el sector retail, ha accelerat a marxes forçades aquesta circumstància. Amb l'estat d'alarma, molts dels comerços han tancat, les grans marques i les petites. Moltes iniciatives ajuden a un millor ús de les proteccions individuals. Però primer cal optimitzar els espais per fer-los més segurs.

El comerç no desapareixerà, però haurà d’agilitzar una transformació que ja era necessària abans. Així, per exemple, els grans espais comercials aposten pel control de la temperatura i el manteniment de la distància entre persones. Com ho fan?

• A l'entrada dels centres comercials cal rentar-se de mans, a més caldrà l’ús de guants subministrats pel mateix centre o establiment.
• El rentat de mans es fa davant d'una càmera tèrmica que fa lectura de la temperatura de cada persona, en cas de detecció de dècimes de febre salta una alarma, tant en el sistema de seguretat com en les pantalles dels caixers.
• Per al control de distàncies, és en el seguiment dels volums dels visitants on, en cas d'aproximació indeguda, s'activen les alarmes advertint el personal de seguretat.
• En una alta àrea de protecció apareixen noves idees, on s'apunta fins i tot a la possibilitat de poder subministrar un braçalet a persones que ja són immunes a virus, disposant així d'accés als espais comercials.

Però parlem del que fan les grans marques. Gràcies als seus equips de consultors, estrategs de màrqueting i tècnics especialitzats, han canviat el seu rumb amb accions impactants per a la societat. D'una banda, realitzant donacions importants per a la sanitat pública i, de l'altra, han modificat les seves línies de producció per abastir les necessitats més urgents causades pel col·lapse a la sanitat pública.

Estem parlant d'empreses com INDITEX que ha donat material, ha creat un pont aeri entre la Xina i Espanya, així mateix ha posat a disposició de govern tota la seva xarxa logística i de proveïdors per incorporar material sanitari i de primera necessitat hospitalària. Finalment, el gegant tèxtil ha transformat part de la seva producció a l'elaboració de bates quirúrgiques.

També està SEAT, que ha fet una transformació espectacular de les seves sèries de producció i, en un temps rècord, ha aconseguit alterar algunes de les peces dels seus motors a respiradors mecànics, que es van homologar i es van arribar a produir uns 300 al dia. L'eficàcia d'aquestes estratègies preses per aquestes grans empreses és innegable. A més, destaquen els seus esforços per conservar, en la mesura del possible, la plantilla i oferir solucions a les demandes més urgents que estem vivint.

Per la seva banda, les petites empreses retailers no disposen de tant assessorament ni marge d'actuació. Així mateix, i com tots sabem, ara estan tancades. Davant d'aquest panorama, molts d'aquests comerços veuen possible el no tornar a obrir les portes.

El comerç de proximitat pot aconseguir el seu "Oceà Blau" gràcies a petites iniciatives i al suport de tots nosaltres com a societat. Així, per exemple, davant la situació provocada per l'alerta sanitària del coronavirus, un grup de professionals del món del retail ha volgut unir els seus coneixements i posar-los al servei del comerç de proximitat. Aquest és l'objectiu de www.conelcomercio.com

Des de la proclamació de l'estat d'alarma... Moltes persianes de petits comerços segueixen baixades i ho seguiran estant durant dies. L'impacte sanitari d'aquesta crisi està sent brutal, però, l'econòmic està encara per venir.

La majoria dels sectors del retail estan tancats, excepte aquells que estan referenciats com a serveis essencials pels successius reials decrets. Un mes de venda zero en una botiga de barri suposa el total d'un sou anual. Però, a més, moltes d'elles estan regentades per autònoms, sense estructura i sense suports empresarials. Per a ells, el seu establiment és l'única manera de guanyar-se la vida.

En aquests dies estem comprovant la força de l'acció solidària i per això aquest grup de professionals de sector retail i moltes altres iniciatives han sumat esforços per donar suport al petit comerç, per dir-li que no està sol, que són aquí per compartir coneixements i recursos, i per ajudar-los a gestionar la seva botiga a hores d'ara i els que vindran.

L'altre tema clau a solucionar de manera urgent en aquests moments d'estat d'alarma són els lloguers dels locals dels comerços. Aquests establiments han hagut de tancar les seves portes i activitat d'un dia per l'altre. L’AAEPFMC (Agrupació dels Arquitectes Experts Pericials, Forenses i Mediadors del COAC), ha impulsat un servei especial per facilitar acords en locals de lloguer especial Covid-19. Posen a disposició aquest servei via telemàtica per trobar solucions a mida en aquests moments de dificultat.

La transformació de la societat per culpa d'aquesta pandèmia és possiblement l'única cosa bona a ressaltar en aquesta etapa. Encara que sembli difícil de creure, s'està aconseguint una societat molt més solidària, on es tornaran a valorar les petites coses. En aquest nou escenari, esperem que valors com "local" i "proximitat" cobrin una importància major, perquè realment és el que necessita ara el nostre barri, poble, ciutat, país.

Un altre problema del comerç de proximitat és l'alta rotació comercial; una qüestió ja prèvia a l'estat d'alarma, però a la qual convé de buscar solució. Tot i ser un fenomen natural, és un reflex de la vitalitat comercial. Rotacions molt elevades provoquen la pèrdua de context comercial de referència per a la memòria col·lectiva i, com a conseqüència, la pèrdua d'identitat comercial de la zona afectada.

El retail és un dels sectors que té molt per aprendre i apropar-se a l'economia circular. És interessant, per exemple, el "model dònut" que ens proposa l’economista i investigadora a l'Institut Ambiental d'Oxford, Kate Raworth.

Segons aquesta experta, l'economia hauria de tenir la forma d'una rosquilla. Aquesta teoria, trenca amb el mercat, tal com, fins avui ho hem conegut. Aquest model proposa una reducció dràstica en l'ús de recursos i materials.

Així, aquesta disrupció, proposa deixar de buscar riquesa a costa dels límits ambientals i la justícia social com hem anat fent. Amb aquesta transformació es posaria en relació les necessitats humanes amb l'impacte ambiental de l'economia en la societat i la Terra com a ens viu.

"L'economia és interdependent de la salut i els recursos del planeta, són les fonts a les quals recorre. Tots els economistes haurien de repensar els indicadors el món en què vivim i plantejar-se com fem servir els nostres recursos planetaris. Aquest hauria de ser el punt de partida: la natura és inherent a l'economia "- Kate Raworth.

L'estat d'alarma ha modificat l'agenda de la multitud de fires i congressos que es realitzen a Barcelona. És més, el concepte de fira, l’haurem també de reinventar i, com arquitectes, tenim molt a oferir. Entre elles, Retail & Brand Expererience World Congress (RBEWC) en la qual participarem com Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. S'ha traslladat a Novembre de 2020 conjuntament i encertadament amb Smart City Expo World Congress and Smart Mobility. 

Setmana d'Arquitectura 2020 i Retail

El grup d'arquitectes de Sants-Montjuïc es troben un cop al mes per compartir i debatre els reptes dels seus barris. És per això, que, conjuntament amb el grup de treball de Retail de COAC, la Festa d'Arquitectura d'aquest any 2020 al districte de Sants-Montjuïc se centra en el Comerç de Proximitat.

És una bona oportunitat per reflexionar, des de l'urbanisme i altres disciplines, sobre l'anomenada "La ciutat de 15 minuts". Aquesta és una proposta desenvolupada per Carlos Moreno, urbanista i especialista en ciutats intel·ligents. Amb aquest temps hauríem de poder arribar caminant a totes les nostres necessitats bàsiques, ja sigui comprar el pa, unes sabates, anar al metge o a l'escola. Es tracta de facilitar l'accés a les sis funcions socials urbanes essencials d'una manera més senzilla: habitar, aprovisionar, cuidar-se, descansar, aprendre i treballar.

"La ciutat del quart d'hora és un concepte sortit de les meves activitats d'investigació que busca recrear a les ciutats una qualitat de vida; sortir de l'anonimat de les grans urbs, sortir d'una vida sempre precipitada amb temps llargs de desplaçament entre la casa i el treball. És així com el temps útil de vida s'ha perdut. Aquest concepte consisteix a redescobrir la proximitat geogràfica i la proximitat familiar, el veïnat perquè la ciutat no estigui segmentada socialment" - Carlos Moreno

Els eixos comercials de Barcelona estan en procés de reforçar les seves xarxes per ajudar al petit comerç. El projecte d'EMPEUS, per exemple, busca optimitzar els transports, compres i logística d'emmagatzematge i distribució de productes de forma coordinada per seguir millorant els serveis essencials.

Des de la mateixa estratègia del comerç de proximitat es vol reprendre conceptes com productes de Km 0 i economia circular que permetin allargar la vida de tots els productes i generar fórmules innovadores de gestió comercial.

És principal poder trencar barreres, principalment les mentals, que són les més difícils de superar.

A través de diverses activitats, durant la Setmana de l'Arquitectura, es vol ajudar al Comerç de Proximitat a través de la col·laboració amb l’Associació de Comerciants de Creu Coberta.

L'associació dinamitza moltes accions, sempre des de l'arrelament del comerç històric, bàsicament familiar, amb una marcada especialització en productes tèxtils, sabates, perfumeria i marroquineria. Ara també hi ha franquícies i establiments de cadenes comercials, que segueixen la mateixa línia d'especialització dels comerços més petits.

A partir d'un concurs d'aparadorisme coordinat entre el GT Retail, grup d'arquitectes de Sants-Montjuïc i l'Escola de Disseny LCI Barcelona, ​​es vol potenciar aquest comerç de Km0, actuant en primera instància en els aparadors. Es compta amb la col·laboració de l'Associació de Comerciants de Creu Coberta. L'objectiu és aportar estratègies atractives que permetin interessar al veïnat i convidar-lo a entrar a les botigues per seguir descobrint la seva oferta.

Quina millor manera que a través de la memòria històrica, per això es vol compartir vivències del lloc, del passat, a través de fotografies o altres mitjans, que ens permetin parlar i enfortir el comerç d'ahir, d'ara i sempre. Les propostes d'aparadorisme, alhora es treballaran perquè vagin acompanyades de noves idees per a l'organització interior de la botiga, com són la racionalització de les circulacions, les cues, la protecció física de les diferents accions.

La innovació pot arribar des de molts camins, a través del marxandatge visual, el disseny gràfic i de producte o a través de la tecnologia. Hem de tenir en compte que la tecnologia i el comerç en línia no són enemics del comerç de proximitat, sinó que poden ser els seus aliats.

La participació de la ciutadania serà per tant a partir dels seus records. Es realitzarà així una selecció fotogràfica de la vida comercial de Creu Coberta. Les fotografies s'emmarcaran i el dia de la Festa d'Arquitectura es posaran en els seus aparadors coincidint amb el concurs d'aparadorisme i amb el Retail Barcelona Walk / Creu Coberta organitzant des del grup de Treball de Retail COAC i el grup d'arquitectes de Sants-Montjuïc . Esperem les teves fotografies. Ens ajudes a fer memòria?

#joemquedoacasa

Miquel Àngel Julià, Pablo Soto i Nieves Fernandez (Coordinador i membres Grup Treball Retail COAC) i Ricard Feriggle (Coordinador grup arquitectes Sants)
49è dia de confinament