La salut, també a casa nostra

Estem vivint moments molt complexos des de diferents àmbits, com són el personal, el laboral i el social, i el que emergeix per sobre de tot és l'evidència de la fragilitat de l'ésser humà. Sota el paraigua de la salut, el que abans podia ser important ara es torna irrellevant. Aquest canvi de punt de vista fa que com a societat tinguem l’oportunitat d’endreçar patrons que vetllin per la vida de les generacions futures.

L'Habitatge fa salut

A la rutina diària a vegades ens costa adonar-nos de quines són les nostres necessitats bàsiques com a éssers humans, però segurament ara tots coincidiríem que són el recer, l’aliment, la companyia i una bona salut. Recordem que la definició de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) de salut és “un estat de complet benestar físic, psíquic (mental) i social, i no solament l’absència d’afeccions o malalties”, així que per aconseguir aquest benestar el que cal és un bon aixopluc, aliments per nodrir-nos i persones amb qui compartir-ho.

L’arquitectura per tant té una part essencial a la resposta d’aquestes necessitats bàsiques, ja que l’aixopluc, recer, refugi, casa, habitatge... és el que ens protegeix d’un entorn que de vegades pot ser hostil (a nivell climatològic, mediambiental, de perills aliens...), limita el món exterior del propi a nivell físic (i també emocional), permet l’aparició del concepte família i també ens arrela a una comunitat.

Davant d’això, l’habitatge adopta una importància rellevant en la premissa de salut, fet que encara es fa més evident aquests dies que estem confinats a casa. Però, a banda de ser una necessitat bàsica, segons com vivim en ell pot beneficiar la nostra salut.

A continuació trobareu alguns suggeriments per fer de casa vostra un espai més saludable durant el confinament:

Temperatura de l'aire

Convé aconseguir un bon confort tèrmic, emprant recursos passius (entrada o protecció de la llum solar) i actius (els sistemes de climatització que tenim instal·lats).  

En el cas de comptar amb sistemes de climatització per aire, convé assegurar que els filtres estiguin ben mantinguts, així com que els conductes per on passa l’aire estiguin ben nets, ja que serà una de les principals garanties per respirar un aire net. Si els conductes i filtres estan bruts, l’aire contindrà més pols, agents biològics (fongs, bacteris, virus, al·lèrgens...) que poden disminuir el nostre sistema biològic.

És interessant que hi hagi un gradient tèrmic. Una temperatura elevada i uniforme no és desitjable des del punt de vista energètic, perquè no és ni eficient, ni bo per a la salut. El sistema immunològic està més actiu si s’adapta a diferents condicions durant el dia.

Idees clau:

• Les cambres higièniques són els espais on estem més exposats i per això que cal que la temperatura sigui elevada. En canvi, en el dormitori és convenient que sigui més fresca: dins del llit és bo estar a una temperatura confortable, mentre que és millor que la temperatura de l’aire sigui baixa per optimitzar l’oxigenació del cos. Així, és preferible invertir en una bona manta o nòrdic que no pas haver de pujar la temperatura de l’habitació.
• Per als espais de treball i d’activitat s’aconsella que estiguin a temperatures baixes perquè el cos estigui actiu.  No es pot definir un grau de temperatura òptim, ja que depèn de les característiques del sistema de climatització, i també a la subjectivitat de cada cos en funció de l’edat, sexe i altres variables que poden fer variar la temperatura de confort.

Afectacions biològiques

Una humitat relativa massa alta  -per sobre del 60%- a l’interior dels habitatges augmenta la possibilitat d’aparició de gèrmens, bacteris, fongs i altres microorganismes. En espais amb patologies per humitats per condensació, capil·laritat, filtració... o amb manques de ventilació on la humitat és molt alta, proliferen aquestes afectacions biològiques i poden generar repercussions a la salut de les persones, com malalties respiratòries i disminució del sistema immunològic.

Idees clau:

• No convé realitzar activitats que generin molta humitat, com estendre la roba dins de casa. Si no hi ha cap altre opció, cal ventilar molt bé aquella cambra.
• Es recomana ventilar després de la dutxa i posar la campana extractora mentre cuinem.
• Si l’habitatge compta amb reixes i shunts de ventilació, és fonamental no estiguin obturats perquè la seva presència i dimensió són necessàries per garantir l’evacuació i renovació de l’aire.

Composició de l'aire i ventilació

L’aire que respirem a l’interior dels espais construïts ha de garantir un bon nivell d’oxigen i baixos nivells de CO2, gasos de combustió i d’altres contaminants, així com d’afectacions biològiques com fongs, bacteris, virus i al·lèrgens. Un aire contaminat a l’ambient interior pot provocar fatiga, mal de cap, alteracions respiratòries i altres patologies en la salut.

Una correcta ventilació és la gran eina per garantir que l'aire conté prou oxigen. Especialment si aquests dies passem molta estona a casa i hi ha diverses persones a la mateixa estança, és necessari ventilar sovint per oxigenar bé els ambients. També subministrant aire fresc assegurem l'eliminació d'olors molestes, regulem de manera natural la humitat dels espais interiors i limitem l'aparició de gèrmens.

A més d’aquests gasos, als espais interiors, també podem trobar compostos químics derivats d’algunes pintures, acabats superficials, productes de neteja, ambientadors,  fibres, partícules i altres elements en suspensió.

Idees clau:

• Atenció amb aprofitar el confinament per pintar o mantenir la llar amb productes que poden vessar toxicitat, com pintures o vernissos. Convé més que mai, en el aquesta situació d’excepcionalitat, que és quan més persones hi ha a casa, triar materials naturals amb baixes emissions, evitant la presència d’altres persones a l’estança i ventilant molt bé durant la seva aplicació.
• És molt important també mantenir bones pautes de neteja, evitant l’ús de productes químics allà on no sigui necessari. Ventilar molt bé els espais durant i després de la neteja és clau. En el moment de la neteja és millor que no hi hagi més persones a l’estança per minimitzar la respiració de partícules de pols.

Acústica

Com l’entorn baixa el ritme i el carrer és més tranquil, la relació acústica amb l’habitatge pot canviar.

Idees clau:

• Pots descobrir moments de silenci a casa teva, aprofita’ls!
• També calen moments on escoltar música, ballar i cantar, fent que el so conquereixi els espais i ens faci vibrar... és reconfortant sentir la música al cos.
   

Tecnologies

Les tecnologies, ara més que mai, poden ser les nostres aliades, ja que ens connecten amb el món exterior, afavoreixen el contacte amb familiars i amics i permeten el teletreball, però hem d’evitar que formin part de totes les nostres activitats.

Idees clau:

• A domicilis amb infants, podem ajudar-nos de les diverses opcions d’esbarjo que corren per les xarxes per donar-nos idees d’activitats, però cal prioritzar les tasques sensorials, presencials i motrius que no les basades en pantalles.
• Als adults també ens convé desconnectar de la tecnologia per establir vincles amb la realitat presencial i, d’altra banda, no augmentar en excés l’exposició a camps electromagnètics d’alta freqüència.
• No carreguis el mòbil a la tauleta de nit, i la nit apaga’l o connecta el mode avió, seguint de les recomanacions de la OMS i l’Assemblea Europea del Consell d’Europa de minimitzar l’exposició a radiacions electromagnètiques.
• Hi ha un evident augment d’aquestes radiacions al nostre entorn degut al confinament, així que cal emprar-les amb racionalitat. Algunes recomanacions  que fan les principals operadores de telefonia mòbil per reduir el consum de dades són:
  • Descarregar únicament els arxius o documents que necessitem.
  • No enviar fitxers molt pesats com vídeos o powepoints. En el seu lloc, millor compartir la ruta on són emmagatzemats. En cas de ser calgui enviar-los, és preferible comprimir-los abans.
  • Utilitzar eines de software col·laboratiu, com poden ser Teams o Slack
  • Evitar correus electrònics massius
  • Utilitzar el telèfon fix en lloc del mòbil
  • Optimitzar el trànsit per qüestions necessàries: correu, treball en remot, conferències, aplicacions escolars i accés a la informació

Il·luminació i cicles circadians

Hem d’estar al màxim en contacte amb la llum natural perquè el nostre cos segueixi els seus ritmes

Idees clau:

• Durant el dia hem de fer arribar la llum solar a totes les estances, obrint bé persianes, cortines i finestres. Si l’orientació de l’habitatge ho permet, és molt positiu que ens exposem una estona cada dia als rajos solars directes, especialment aquests dies que no sortim tant al carrer.
• En el cas d’espais que tinguin mancances de ventilació natural, durant el dia els haurem d’il·luminar bé amb bombetes que ofereixin una llum més freda (temperatures entre 4.000 i 6.000ºK). Al vespre, en canvi, és important baixar la intensitat de la llum i que aquesta sigui molt càlida, de menys de 3.500ºK. Aquest ritme propiciarà que sigui més fàcil agafar el son a la nit i tenir un descans reparador
• És recomanable evitar l’ús de pantalles i tauletes dues hores abans d’anar a dormir, ja que solen emetre llum blava. Aquesta llum blava inhibeix la segregació de melatonina, que és l’hormona de la nit i la que propicia que tinguin lloc els processos de neteja i regeneració cel·lular.
   

Espais amb ritme

La rutina també ajuda a regular els cicles circadians, i per això és convenient seguir unes pautes horàries d’activitats  i alimentació.

Idees clau:

• Els espais han de seguir el ritme de les nostres activitats. L’ús i distribució dels espais ens pot ajudar a establir aquestes rutines, reordenant el mobiliari perquè la composició espaial sostingui les diferents activitats que s’hi desenvolupen durant el dia
• Un ús diferenciat dels espais també pot ajudar a definir ambients de teletreball respecte d’altres ambients de socialització familiar o descans. Si per limitacions en la distribució s’han de compartir espais, cal ser molt acurat en endreçar cada ús, especialment els estris de la feina perquè quedin recollits dels moments de vida familiar.
• Cal tenir bona cura de la higiene personal i domèstica, vestir-se tot i no sortir de casa, i establir uns horaris de tasques, reservar dues hores per fer exercici físic i també una estona al dia per relaxar-nos.
• És convenient recordar la guia de bones pràctiques de teletreball que ha elaborat el COAC així com dur una rutina de son, alimentació i activitat física pautada.

Arquitectura emocional

Cadascú ha d’assimilar la immediatesa de la realitat actual i trobar les parts positives de la situació d’un mateix, per més complexa que sigui. La por abaixa el sistema immunitari i ara més que mai el necessitem ben fort, així que hem de ser positius i pensar a tirar endavant. El Col·legi de Psicòlegs ha elaborat unes recomanacions de gestió psicològica durant quarentenes per malalties infeccioses que dóna bones eines d’ajuda.

Es pot aprofitar el confinament per ser conscients de com està casa nostra, com una extensió de nosaltres mateixos. Si està cuidada, si té aspectes deixats, si no som conscients de totes les seves parts i continguts... Aplicant els coneixements de les neurociències i de manera específica de la neuroarquitectura, és moment d’establir una connexió entre espai físic i espai mental per afavorir que sortim d’aquesta situació amb més lleugeresa, frescor i energia.  

Idees clau:

• Aprofita per considerar tot el que tens i guardes, valora totes les pertinences que posseeixes i fes neteja de tot allò obsolet
• Repensa la distribució de casa teva, fes canvis a la disposició del mobiliari, descobreix àmbits i usos inesperats i, en definitiva, reorganitza els espais perquè s’adeqüin millor a les teves necessitats actuals.
• Convé trobar moments de conversa amb les persones amb qui comparteixes l’habitatge. Poden ser els moments de dinar o sopar, o en altres entorns, on totes les persones puguin expressar els seus sentiments, pors o emocions durant aquest procés, i que s’hi doni un entorn físic tranquil, sense música, televisió o altres distraccions perquè aquesta comunicació flueixi. Pot servir per reforçar les relacions entre els membres de la família o de la comunitat.
• Pot ser un bon moment per repensar les nostres prioritats i els aspectes de la nostra vida que realment són importants.
• El Col·legi d’Arquitectes té una àrea de suport social per a qui la pugui necessitar. Pots contactar-la a través del  treballsocial@coac.net
• Davant de qualsevol dubte, heu de contactar amb Catsalut

Comunitat

La situació que estem vivint reforça aquest sentiment d’arrelament al territori i pertinença a la comunitat. Estem veient grans exemples de comunitats compartint confinament amb música als balcons, els moments d’aplaudiments i pancartes que expressen que no estem sols.

Idees clau:

• Connecta amb la teva comunitat de veïns. Guardant les pautes de seguretat marcades, pots saber com es troben i si necessiten quelcom (o tu necessites d’ells!)
• Comunica’t especialment amb les persones grans per saber si necessiten quelcom, fer companyia a la distància i ajudar-les a tenir pensaments positius
• Respecta la decisió de minimitzar el temps al carrer;  tenim una fita comuna que depèn de la conducta de tots nosaltres

Arquitectes treballant en salut

Des de l’any 2016, l’Agenda 2030 determina el full de ruta de les Nacions Unides que, fins a l’any 2030, busquen avançar cap a un model global de desenvolupament sostenible. Aquest marc d’actuacions es concreta amb els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), que incorporen fites i indicadors que avaluen l’assoliment dels objectius proposats. En aquest context, la salut i la seva relació amb l’arquitectura són l’ODS número 3.

Donada la seva importància, el COAC ha integrat els ODS en les seves activitats internes i externes, amb l’objectiu d’impulsar la millora de la qualitat de vida de les persones i la generació d’entorns urbans i edificats més saludables.

A continuació podeu consultar una breu descripció de les principals accions que el COAC ha efectuat darrerament en l’àmbit de la salut:

Pacte nacional per a la renovació urbana

L’any 2017, el Govern de la Generalitat va aprovar l’acord de govern (ACORD GOV/112/2017) d'impuls a la creació del Pacte Nacional per a la Renovació Urbana de Catalunya.  

El Pacte, en el qual el COAC col·labora directament en la seva realització, té per objectiu fomentar la rehabilitació i la renovació urbana, dues estratègies clau per fomentar la salut i la qualitat de vida de les persones en els habitatges, barris i ciutats.

Material sobre salut i arquitectura

L’Oficina Tècnica Consultora (OCT) del Col·legi treballa en la integració de criteris de salut en l’edificació. Aviat sortirà a la llum una eina de suport professional pels col·legiats que facilitarà la incorporació de pautes de salut en la construcció.

Grup de treball d'arquitectura i salut

El COAC compta amb el primer grup de treball d'Arquitectura i Salut d'un Col·legi d'Arquitectes, que reuneix professionals de diferents disciplines per establir sinergies i línies de treball. Es busca promoure canvis a tots nivells (professional, econòmic, normatiu...) i generar conscienciació per obtenir un hàbitat més sa.

Congrés d'arquitectura i salut

Des de fa més de deu anys, el COAC celebra els congressos bianuals d’arquitectura i salut que reuneixen als experts i interessats del sector.

Col·laboració amb PINSAP 

Alguns membres del Grup han format part del Pla Interdepartamental i Intersectorial de Salut Pública (PINSAP) de la Generalitat de Catalunya, una iniciativa alineada amb les recomanacions de l’OMS per promoure la salut des de tots els àmbits de l'acció de Govern i Societat.

Formació específica pels arquitectes

El COAC, a través de l’Escola Sert, també potencia formacions específiques en salut, a través del postgrau d’Arquitectura i Salut, el curs de Disseny Interior saludable de l’escola d’estiu i amb càpsules específiques sobre gas radó i materials naturals, entre d’altres. La salut, però, no es tracta només en cursos específics, sinó que s’inclou de manera transversal a la resta de màsters, postgraus i formacions que l’Escola Sert ofereix.

Col·laboració amb altres entitats

El COAC treballa de manera molt estreta amb l’administració, gremis i altres col·legis professionals a través de diverses taules tècniques i potenciant la formació i el coneixement. Darrerament, ha participat de la nova normativa de centres educatius juntament amb el Departament d’Educació per millorar les característiques de disseny dels espais d’aprenentatge, a través del procés participatiu “Nous espais, nous aprenentatges”. 

#joemquedoacasa

Sònia Hernández-Montaño
Arquitecta coordinadora de Salut COAC
12è dia de confinament

Lectures recomanades

• "La mano que piensa. Sabiduría existencial y corporal en arquitectura". Juhani Pallasmaa
• "Casa saludable. Cómo hacer de tu hogar un entorno más sano". Elisabet Silvestre y Mariano Bueno
• Revista ecohabitar