El revival dels sistemes constructius pesants

Analitzem el perquè amb el codirector del curs de referència sobre el tema, Marc Folch.

Pregunta: Què s'entén per un sistema constructiu pesant? Quins són?

MARC FOLCH: Quan vam plantejar el postgrau en nous sistemes constructius juntament amb els codirectors Jordi Pagès i Miquel Rodríguez –del qual aquest curs en forma part–, ens va semblar que agrupar els sistemes constructius per densitats tenia més sentit, els caracteritzava millor, que per qualsevol altre criteri (cost , material, nivell d'industrialització, energia embeguda, posada en obra…).

El curs bé podria anomenar-se alternativament Nous Sistemes Constructius Minerals, perquè parlem de formigó, pedra, ceràmica, terra i calç.

P: Quins són els principals avantatges i els principals inconvenients dels sistemes pesants?

MF: Des d´una concepció termodinàmica, la densitat és determinant en el comportament passiu de l´edifici. En aquest sentit, els sistemes constructius pesants poden donar resposta als requeriments de reducció de la demanda energètica, el confort i la salut més exigents. Podríem afegir també la seva alta durabilitat i excel·lent comportament acústic i al foc amb solucions normalment econòmiques.

Des d'un punt de vista perceptiu, els sistemes constructius pesants –normalment associats a sistemes de murs de càrrega– són molt clars en la seva relació estructura, envoltant i espai. Aquestes formes arquitectòniques estereotòmiques ens remeten a l'arquitectura clàssica i ens connecten amb la nostra tradició constructiva –més mineral que orgànica–.

Els inconvenients s'associen normalment a la seva petjada de carboni -de manera clara en el cas del formigó- però la recuperació del tapial, per exemple, ens situa en un nou paradigma.

P: Quins materials pesats tradicionals es poden 'revisar' i fer més 'atractius'?

MF: Nous materials com els blocs aïllants, formigons amb àrids reciclats o aïllants, i materials de sempre com el tapial, la ceràmica, el formigó de calç, convenientment revisitats permeten, conservant les seves virtuts, millorar les seves prestacions, l'agilitat de posada en obra, reduint la energia embeguda i les emissions de CO2 vinculades.

Per projectar adequadament cal comprendre quina funció exerceix cada component del sistema, com es transmeten les càrregues gravitatòries i els esforços mecànics en general, com es produeix la migració del vapor evitant condensacions intersticials i garantint una estanquitat adequada a l'aire, com es pot treure millor partit a la inèrcia tèrmica, com evitar patologies vinculades a la manca d'estanqueïtat a l'aigua propiciant la ventilació, etc.

P: Els arquitectes actuals desestimen o no en treuen profit als sistemes pesants?

MF: Es tracta de construir millor, amb menor impacte mediambiental i posant el focus a la salut, la seguretat i el confort dels usuaris. Per això es requereix una comprensió àmplia dels sistemes constructius utilitzats. En el cas dels sistemes constructius pesants o minerals, aquesta comprensió és essencial ja que el nombre de capes és normalment escàs i sovint aquestes exerceixen diverses funcions (envolupant, estructura portant, resistència al foc, regulació del pas del vapor, transferència tèrmica…).

P: Durant el curs, hi ha tota una sessió dedicada al formigó, per què? Els prefabricats han jugat a favor de la recuperació del formigó?

MF: El curs proposa una visió crítica sobre lús del formigó a causa del gran impacte ambiental del ciment. Es reflexiona sobre el seu ús futur i s'hi aborden solucions i sistemes alternatius encaminats en la reducció de les emissions de CO2.

Els prefabricats, ja siguin pretesats, armats amb fibra de vidre (G.R.C.)…, estan orientats a reduir al màxim la quantitat de material – i per tant, de ciment–. Altres camins són la incorporació d'àrids reciclats (de la pròpia desconstrucció d'estructures de formigó) o d'escòria (GGBFS), formigons amb propietats drenants capaces de reduir l'efecte illa de calor, capaços de catalitzar el CO2 de l'ambient…

P: Quines són les solucions constructives més habituals per recuperar la pedra? Quins avantatges té el seu ús? 

MF: Semblava que la pedra estava relegada a paviments i fins revestiments de façanes ventilades. Tanmateix, estan apareixent usos que ens remeten directament a les construccions de pedra massissa (com les caves a Vauvert, França de Gilles Perraudin) oa arquitectures més properes vinculades a la tradició de la maçoneria de pedra.

Un exemple molt proper són les promocions d'IBAVI (Institut Balear de l'Habitatge) on l'ús del marès, marès local, és preferent. És un cas paradigmàtic on la pedra –local, propera, amb processos de manufacturació senzills, en molts casos provinents d'enderrocs…– substitueix altres sistemes constructius peninsulars que no es troben a les illes (com la utilització de maçoneria ceràmica). La investigació col·lectiva, liderada per Carles Oliver, arquitecte de l'IBAVI, i Cris Ballester, directora general d'habitatge de Balears, abasta des d'un cavity wall de doble full de marès (Dataae) fins a la recuperació d'estructures voltades totalment comprimides.

P: A més del formigó i de la pedra, es fa molt èmfasi en el curs en els sistemes ceràmics: quan es pot fer servir, en quin tipus de construcció?

MF: La indústria de la ceràmica ha experimentat tant o més que les altres. Podem trobar blocs aïllants que pràcticament resolen amb una sola peça tots els requeriments; l'anhelada solució monofulla. Podem construir fulles ceràmiques exteriors autoportants a façanes ventilades que garanteixen la total continuïtat de l'aïllament. Les solucions actuals de maçoneria ceràmica s'allunyen de la construcció deficient dels anys del “Desarrollismo” i poden satisfer les exigències normatives més estrictes.

P: Per què es van deixar de fer servir majoritàriament els sistemes pesants en favor dels materials lleugers?

MF: En els darrers anys, la preocupació pel comportament energètic dels nostres edificis, així com per la petjada ecològica dels materials de construcció, ha portat a incrementar l'ús de sistemes constructius lleugers i construïts en sec potser per una influència centreeuropea, on la construcció de fusta està àmpliament estesa. Al nostre clima, on la inèrcia tèrmica és la gran aliada per mitigar l'amplitud tèrmica entre el dia i la nit, els sistemes constructius pesants –molt arrelats a la nostra cultura constructiva– són una molt bona alternativa.

Natàlia Bosch
Redacció Escola Sert