Arquitectes, cal perdre la por a les instal·lacions!
Cables, canonades, calderes, sistemes de climatització…, les instal·lacions són aquells elements que l’ull habitualment no percep però que tenen un paper fonamental en el bon funcionament d’un edifici, en el consum energètic i en el confort dels seus usuaris. Els arquitectes estan recuperant una parcel·la que en els últims anys han copat instal·ladors o enginyers i el paper dels quals no és menor, ja que, en un projecte d’envergadura, les instal·lacions poden representar fins a un 40 per cent del pressupost global.
Hi ha bastant desconeixement sobre quin ha de ser el paper de l’arquitecte en el disseny de les instal·lacions d’un edifici. Potser perquè es relaciona la seva implementació amb altres perfils professionals o perquè es considera que requereix coneixements massa tècnics. Res més lluny de la realitat. Els arquitectes han de reivindicar la seva formació professional com a planificadors d’instal·lacions bé per convertir-se en especialistes, bé per tenir, almenys, uns coneixements suficients que els permetin agafar les regnes d’aquesta part del projecte i dirigir-se, de tu a tu, a fabricants, instal·ladors i enginyers.
Més instal·lacions i més complexes
Les necessitats energètiques no són les mateixes ara que fa cinquanta anys. Calefacció, renovació d’aire, refrigeració, producció d’aigua calenta sanitària… Si hi afegim una normativa que cada vegada és més exigent des del punt de vista de l’eficiència energètica, s’incrementa el grau de complexitat. “La tecnologia és summament canviant, sobretot pel que fa a fabricants, que van introduint millores i adaptant-se a la legislació vigent, cosa que provoca que instal·lacions i equips quedin obsolets amb una relativa rapidesa”, explica Ingrid Cardelús, que dirigeix el postgrau i els cursos Instal·lacions i arquitectura a l’Escola Sert.
“En general, les instal·lacions necessiten molt més espai que abans i el seu cost és superior. El camp de les telecomunicacions també ha evolucionat molt. Estem dissenyant edificis connectats”, agrega l’arquitecte Joan Carles Reviejo, director del curs Instal·lacions i eficiència energètica en l’edificació.
Calefacció, renovació d’aire, refrigeració... les necessitats energètiques evolucionen contínuament. (Ingrid Cardelús)
En el cas dels habitatges, la normativa existent és més específica que per a altres tipus edificatoris
En el cas dels habitatges, la normativa existent és més específica que per a altres tipus edificatoris o usos. Per exemple, el Reglament elèctric de baixa tensió detalla aspectes com els punts de llum i preses elèctriques mínimes que cal col·locar en un habitatge. No obstant, aquesta definició no existeix per a altres tipus de zones o edificis, la qual cosa comporta que l’arquitecte hagi d’establir-la segons el seu criteri i d’acord amb el client.
Com integrar les instal·lacions en un projecte arquitectònic
La integració de les instal·lacions s’ha de fer al més aviat possible, en la fase d’avantprojecte, ja que existeixen elements d’aquestes, espais i requeriments de pas i funcionament, que afecten la configuració d’un edifici. Especialment instal·lacions com la xarxa d’evacuació d’aigües, per exemple, que, per la seva rigidesa i principi de funcionament (la gravetat), requereixen una verticalitat en els baixants que és recomanable planificar des del principi, com si es tractés d’un pilar estructural”, recomana Cardelús.
La sectorització dels quadres elèctrics, la ubicació dels bastidors de telecomunicacions (racks) i la distribució de conductes dels sistemes de climatització també són importants. “És convenient agrupar les instal·lacions en armaris i sales tècniques. Això ens permet estalviar espai destinat a instal·lacions i reduir costos”, afegeix Reviejo.
Una manera d'optimitzar costos és agrupar les instal·lacions en armaris i sales tècniques. (Ingrid Cardelús)
Aquesta previsió és igualment fonamental perquè a posteriori sigui senzill fer les tasques de manteniment necessàries, normalment a càrrec d’un instal·lador o empresa mantenidora, sense experimentar problemes per accedir-hi. En alguns tipus d’edificis públics i privats sí que intervé directament una figura que cada vegada està guanyant més importància: el facility manager.
Donada la seva obsolescència i ús intensiu, les instal·lacions s’hauran de reparar i substituir diverses vegades durant la vida útil d’un edifici, que es mantindrà dempeus durant molt més temps. “Si, per exemple, l’equip de generació de climatització està situat en una coberta, hem de preveure com hi accedirem. I si es produeix una fuita d’aigua en un baixant que se situa en un pas no registrable, serà més difícil detectar-la, igual com reparar-la sense trencar la paret”, afirma Cardelús.
Com podem conèixer l’eficiència energètica d’un habitatge?
Des del 2013, el certificat d’eficiència energètica és un document obligatori que s’ha d’obtenir en cas de vendre o llogar un immoble. Està representat per un adhesiu que assenyala la qualificació energètica d’un habitatge segons una escala que n’avalua el consum. Són set lletres correlatives, de la A a la G, en què la A és la més eficient i la G la menys eficient. Una altra informació que facilita són els quilograms de CO₂ emesos a l’atmosfera.
Cal tenir present que les instal·lacions s’hauran de reparar i substituir diverses vegades durant la vida útil d’un edifici. (Ingrid Cardelús)
Les revisions també permeten detectar i substituir materials nocius com el plom
El certificat d’eficiència energètica el redacta un arquitecte o un enginyer quan es porten a terme projectes d’edificació o d’instal·lacions tèrmiques segons exigeixi la normativa vigent.
Es rehabiliten les instal·lacions?
La resposta és no. S’han de substituir, perquè es van executar sota un marc normatiu previ o han sofert un desgast important. Certs materials nocius estan prohibits actualment, com el plom per a la conducció d’aigües potables, i s’han de canviar en el moment de fer la revisió de les instal·lacions en una inspecció tècnica de l’edifici (ITE). El mateix succeeix amb el cablatge elèctric que no compleix els estàndards de seguretat actuals.
L’ús diari i intensiu provoca que la major part de defectes apareguin amb el pas del temps: corrosió, cables pelats, fuites d’aigua i altres problemes que són fruit d’una mala planificació, com instal·lar sales de caldera sense ventilació.
Una bona instal·lació ens ajuda a optimitzar costos i millora el benestar dels usuaris d'una edificació. (Ingrid Cardelús)
En el cas de les reformes en interiors d’habitatges, per exemple, cal no oblidar que certs canvis poden afectar les instal·lacions del conjunt de l’edifici. Substituir les canonades d’aigua per un material com el coure pot provocar corrosió si les de la resta de l’edifici són d’acer. No obstant, remarca Cardelús, al moment de finalitzar qualsevol obra i lliurar l’edifici al propietari, aquest rep el Llibre de l’Edifici, que conté, entre altres coses, les instruccions d’ús i manteniment d’aquest, incloent-hi la planificació de les operacions programades de manteniment tant de l’edifici com de les seves instal·lacions.
Com impacta en l’usuari una bona o mala instal·lació
Confort tèrmic i acústic, estalvi econòmic, la qualitat de l’aire, la seguretat… Les instal·lacions incideixen directament en la salut i el benestar de les persones. A Espanya, el Reglament d’instal·lacions tèrmiques als edificis “estableix les condicions que han de complir les instal·lacions destinades a atendre la demanda de benestar tèrmic i higiene a través de les instal·lacions de calefacció, climatització i aigua calenta sanitària, per aconseguir un ús racional de l’energia”.
Aspectes com la qualitat de l’aire, la temperatura i la humitat són fàcilment mesurables. Això permet automatitzar els sistemes de renovació d’aire i climatització per aconseguir espais saludables i confortables. “També hi ha persones que són molt sensibles als camps electromagnètics generats per la radiofreqüència o les conduccions elèctriques. Existeixen tecnologies i tipus d’instal·lacions que ens permeten aconseguir el que es denomina instal·lacions biocompatibles”, explica Joan Carles Reviejo.
L’ull no les percep, però la ment, la butxaca i el cos sí que noten les conseqüències d’una bona o mala instal·lació.
Lucía Burbano
Redacció Escola Sert
Per saber-ne més:
Aquest programa et prepara per a integrar una correcta planificació d'instal·lacions en tots els vessants del teu projecte. La formació també s'ocupa tant d'aspectes tècnics com de normatius. Així es garanteix que puguis realitzar un disseny eficient.