Si ets arquitecte i vols treballar a l’Administració pública, això t’interessa

L’Escola Sert ofereix el Postgrau d’especialització en l’Administració pública per a tècnics i arquitectes, preparació d’oposicions públiques per a arquitecte superior. El dirigeix Montserrat Hosta, el millor mirall on els arquitectes que aspiren a treballar a l’Administració pública haurien de veure’s reflectits. Apassionada de l’urbanisme i del servei públic, i crítica amb certs vicis de l’estructura funcionarial, la directora del postgrau reivindica en aquesta entrevista el paper de l’arquitecte en el sector públic com una figura que ha de donar servei a les institucions sense oblidar mai que el seu veritable client són els ciutadans.

Quina diferència hi ha entre exercir l’arquitectura o l’urbanisme en un despatx privat o en una administració pública?
La gran diferència és que som un servei públic que ha d’assistir tant un equip de govern, sigui d’un ajuntament o ens supramunicipal o de la Generalitat de Catalunya, que té uns objectius clars, i alhora hem de donar servei als ciutadans. Aquesta doble vessant és un dels temes més rellevants i engrescadors que hem de transmetre als arquitectes que volen treballar a l’Administració pública.
Hi ha dos grans aspectes que són claus: la planificació del territori i l’urbanisme, i la urbanització i edificació dels espais públics. Aquí cal diferenciar entre l’obligació de l’arquitecte que treballa a l’Administració pública de respondre davant aspectes més urbanístics i no tant tot el tema de construcció i d’urbanització, tot i que també cal fer la gestió i seguiment dels projectes encarregats a despatxos externs. Per això, pel que fa a la docència, ens centrem més en els temes urbanístics, planejament i llicències, ja que són tasques de compliment obligat per a l’arquitecte que treballa a l’Administració i que inclou tota la temàtica del Patrimoni històric i ambiental, espais oberts i paisatge, aspectes claus del planejament urbanístic.

Els quatre mòduls del curs corresponen al temari específic de les oposicions?
No exactament, ja que el curs és molt més complet que el temari de les oposicions. El curs té un objectiu doble que és el resultat de la unió de dos postgraus: el Curs d’especialització de l’arquitecte i el tècnic en l’Administració pública i el Curs de preparació d’oposicions d’arquitecte a l’Administració pública. El curs més específic sobre les oposicions es va afegir quan els arquitectes van reclamar al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya incloure les temàtiques més específiques sobre les proves d’oposicions. A més, el curs es complementa amb un cinquè mòdul de pràctiques, amb exercicis de les proves dels exàmens de les oposicions, tant sobre preguntes test del temari com sobre pràctiques urbanístiques i d’espai públic.
Per això fa dos anys que vam començar a fer aquest curs, que compleix els dos objectius: aprendre la feina de l’arquitecte a l’Administració pública i oferir una documentació única com a eina bàsica d’estudi per a les oposicions.

El format del postgrau és únic a Catalunya. És fruit de detectar aquesta demanda?
Part del temari que ensenyem no entra a les oposicions i està més enfocat a l’experiència pràctica de l’arquitecte dins de l’Administració pública. Això, i la documentació d’uns apunts específics elaborats per dues opositores amb molta experiència, que ja van accedir a la plaça a què van concursar, és el que el fa un postgrau singular i únic a escala estatal. El marc legal urbanístic, que en aquest lloc de treball públic resulta complex, s’explica amb un enfocament molt pràctic. Nosaltres posem molt d’èmfasi en aquestes temàtiques, que s’expliquen des de l’experiència pròpia dels nostres professors, i perquè són complexos per als arquitectes que no han treballat en urbanisme, el planejament urbanístic com a projecte, i fins a la seva gestió i execució amb caràcter integrat.

Comptes amb la col·laboració d’un bon nombre de professors. Quina és la seva aportació?
Hi participen 50 professionals! L’objectiu és que els millors experts de cadascuna de les matèries facin una síntesi del més rellevant, i això només ho poden fer els que en saben més.

Les places del curs estan exhaurides. Demostra això l’interès dels arquitectes per accedir a l’Administració pública?
Sí, aquesta és una raó molt clara. El curs que fèiem abans també s’omplia, però aquest complement amb els apunts dels temes específics que habitualment surten a les oposicions ha sigut un plus que ens ha fet arribar, molt ràpidament, a aquest sostre de quasi 100 alumnes.

Al llarg de la teva carrera has tingut oportunitat de treballar en diferents administracions públiques. Per què vas optar per aquest recorregut professional?
Jo volia estudiar alguna cosa propera a la gent, com la medicina, però el meu perfil d’estudiant anava més per la banda de les matemàtiques, la física i el dibuix. Quan vaig veure que el meu germà gran, també arquitecte, feia dibuix lineal, geometries, arquitectura a l'iniciar el primer curs a la universitat…vaig canviar el xip. Al segon any de carrera vaig descobrir l’urbanisme i aquesta relació entre el territori i les persones, la complexitat de les ciutats i els paisatges urbans i oberts, barrejat amb aquesta relació social i humana com un fet global, on l’arquitectura és part de l’urbanisme. Una vegada acabada la carrera, de seguida vaig entrar a la Generalitat, a la Direcció General d’Urbanisme, on vaig estar deu anys, i després vaig saltar al món local: a Mataró i deu anys més i després a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, i més tard a altres ajuntaments, ja que l’Administració local és la que més m’agrada.

Què vols transmetre als alumnes que es presenten a les oposicions?
La gràcia d’aquesta feina és que tens molts tipus d’administracions que et permeten tenir una interacció constant amb la gent i amb les persones que estan dirigint aquella institució. Una de les millors coses és la possibilitat de tenir comissions de treball a diferents llocs. Si el responsable d’una administració et demana alguna cosa, et pots moure. Aquest és un gran privilegi dels funcionaris, perquè et permet innovar constantment en diferents llocs de treball ben diferents.

Aquest dinamisme és l’antítesi de l’estereotip del funcionari escalfacadires…
L’estructura funcionarial està completament antiquada, i aquest privilegi que tenim en l’àmbit laboral no té cap sentit. La feina es guanya treballant. Estem ensenyant uns arquitectes perquè es treguin unes oposicions i ocupin un lloc de treball que saben que és fix, i això és molt complex, perquè depèn de la manera en què cadascú s’implica i desenvolupa la seva feina. L’estructura de l’Administració pública envers el personal haurà de canviar un dia o un altre, perquè l’objectiu no és estudiar fins que treguis la plaça, sinó respondre en la feina pública, que és molt exigent.

De tots els projectes urbanístics en què has participat, en destacaries algun en particular?
El Pla general d’ordenació (PGO) de Mataró, aprovat el 1996. Va ser una experiència molt positiva per la coordinació que es va donar entre el Govern, els tècnics municipals i l’equip redactor, gràcies a un lideratge polític i tècnic clar, que ens va donar agilitat i convenciment de la feina que fèiem tots plegats. El model urbà del pla reflecteix el concepte de la cohesió urbana i de com la planificació urbanística pot aconseguir beneficis socials directes per a una ciutat. L’avinguda Europa va esdevenir l’eix que relliga uns barris inicialment poc integrats en la ciutat en aquest model de cohesió urbana singular i efectiu, que vam explicar en seminaris més enllà de les fronteres catalanes i espanyoles. Un altre projecte estrella a Mataró va ser l’execució del gran espai públic Parc Central l’any 2000, més de cent anys després que el projecte d’Eixample del 1878 el dibuixés. El van elaborar Melcior de Palau i Emili Cabanyes i tot seguit el va gestionar Puig i Cadafalch quan va guanyar la plaça d’arquitecte municipal el 1892, una opció decidida pel treball públic tot just adquirit el títol universitari i amb aquesta dedicació a les institucions públiques, en tota la seva vida professional.

Lucía Burbano
Redacció Escola Sert