Sergi Madrid, arquitecte i alumne del curs de Lighting Brands:“La llum ho és tot perquè ens permet percebre l’entorn”

Controlar aquests factors és un valor afegit, així ho assegura l’arquitecte i cofundador de l’estudi Vimworks Sergi Madrid, que comparteix amb nosaltres els aprenentatges adquirits en el curs Lighting Brands 2019-20 de l’Escola Sert, dirigit per Gisela Steiger i Miguel Àngel Julià.

D’on sorgeix el teu interès en el curs d’il·luminació de l’Escola Sert? 
La formació significa tenir més llibertat a l’hora de crear. En general, l’arquitectura s’està tecnificant moltíssim i els arquitectes hem de continuar formant-nos per estar al dia. Pel que fa a la il·luminació, la meva intenció era obtenir uns coneixements bàsics per poder donar un plus a la nostra arquitectura, sobretot en projectes més grans en els que intervenen més especialistes amb els quals és important poder parlar el mateix llenguatge. A Vimworks, per exemple, treballem molt en temes d’oficines, uns espais que cada cop són més versàtils i en els quals hi ha una sèrie de condicionants lumínics a tractar. 

Quin paper juga la llum a l’arquitectura?
La llum ho és tot perquè ens permet percebre l’entorn. La il·luminació és color, textura i volumetria; projecta ombres i genera contrastos i degradats que crean profunditat. Són conceptes essencials amb els quals estem acostumats a treballar diariament. Crec que els arquitectes tenim molt arrelat treballar amb llum natural des de l’inici d’un projecte, però la llum artificial, que té una afectació importantíssima a la nostra vida, és un element que normalment no s’incorpora fins una fase més avançada del projecte. El curs ens ha fet veure que no és així, que s’ha de tenir en compte des d’un inici perquè incideix directament a la creació de l’arquitectura, dels ambients, i inclús als detalls constructius. 

Quins continguts del curs valores més positivament?
Vam tractar des de temes més tècnics, com la luminotècnia o la normativa vigent, fins als efectes que la llum té a la nostra salut, ja que ens influeix de diferents formes i per això hi ha factors a considerar com la regulació de la llum durant el dia seguint el cercle circadià, per exemple. A Espanya i Catalunya potser anem darrere d’altres països respecte a la cultura d’il·luminació, sobretot en espais exteriors.
La Gisela Steiger i el Miguel Àngel Julià van incidir molt en la planificació de la il·luminació des de la fase conceptual d’un projecte i no convertir-la amb un element afegit que s’incorpora en últim moment. En aquest sentit, el curs va ser molt interessant.

El curs va tenir una part teòrica i una pràctica?
Tota la part teòrica adquirida s’aplicava, a mesura que anava avançant el curs, a la part pràctica que consistia en la reforma i reorganització de la cinquena planta de l’escola. La pròpia escola Sert havia definit el programa funcional i les noves necessitats i es tractava de resoldre un projecte complet amb la finalitat d’incorporar tots els aspectes conceptuals i tècnics i finalment, complint amb la normativa i corroborant-ho amb els programes de càlcul.

En què va consistir el teu projecte?
El vaig titular ‘Insert’, què és un joc de paraules que fa referència tant al moment que estem vivint tots plegats (incert) com al cognom de Josep Lluís Sert.
El concepte del projecte partia d’extreure els valors i l’essència del personatge i relacionar-los amb els valors de l’escola.
Una escola líder i avantguardista, lligada a l’aprenentatge experièncial i a les noves tendències de mercat.
Per treballar els espais el projecte extreia un altre titular “modernitat amb tradició mediterrània” que partia de l’anàlisi de l’obra de J.L. Sert. Es mesclaven conceptes com la racionalitat i funcionalitat i alhora un arrelament fort a la seva terra en quan a la utilització de materials intentant aconseguir una arquitectura atemporal.  

I com vas introduir la llum en aquest concepte?
Volia aconseguir un concepte bastant pur. Es tractava de crear diferents ambients i simplement prendre les decisions mes adients per il·luminant bé els elements arquitectònics que conformaven els espai. Jugava amb diferents capes d’il·luminació, una mes tècnica i d’altres mes subtils per generar contrastos i dramatismes com per exemple el fet d’il·luminar els pilars de formigó vist de dalt a baix per generar un contrapunt mes escultòric o il·luminar a traves de les gelosies creant transparències...

Explica’ns, com va anar aquest procés?
Hi havia discussions i comentaris constants entre els estudiants i els professors i tots vam aprendre no només dels nostres treballs sinó de les propostes dels altres alumnes. Com tot a l'arquitectura, vas endavant i endarrere. És un procés amb forma d’espiral, tu vas evolucionant, però alhora van sortint coses que vas matisant fins que aconsegueixes que tot lligui.

Has tingut l’oportunitat d’aplicar aquests coneixements a la feina?
En projectes que estaven en marxa i que ho hem pogut incorporar ho hem fet, i en els que vinguin posteriorment també ho farem. A l’estudi, a més d’arquitectura, tenim una branca virtual de generació d’imatges com renders, visites interactives, per visualitzar les idees abans de ser materialitzades, on la llum té molt a veure. Ara del que es tracta és aprofitar aquests coneixements i intentar donar un plus a la nostra arquitectura, sobretot en projectes en els quals no intervé tanta gent i ets tu el que acaba decidint les coses. En projectes de més envergadura hi ha enginyers o dissenyadors d’il·luminació, però està molt bé que tu tinguis aquests coneixements per poder prendre decisió conjuntes.

Lucía Burbano
Redacció Escola Sert