Una eina que mesura el carboni i s'avança a la legislació

A partir del 2028 entrarà en vigor el potencial d'escalfament global que, entre altres mesures, obligarà els professionals de l'arquitectura a mesurar paràmetres relacionats amb les emissions.

Per avançar-se a aquesta data, el COAC ja ha posat a disposició dels seus membres una versió beta que permet que els professionals puguin començar a integrar aquests conceptes des de les fases més primerenques d'un projecte i començar a familiaritzar-se amb les demandes europees.

Greta Tresserra, vocal de Sostenibilitat, Innovació i Internacional del COAC, va obrir la sessió de Presentació de la nova Eina per al càlcul de la petjada de carboni recordant que més del 50% de les emissions de CO₂ es poden retallar en les primeres decisions.

Un altre dels ponents durant la presentació de l'eina, Albert Cuchí, president de l'Agrupació Arquitectura i Sostenibilitat (AuS) i professor de l'ETSAV-UPC, va incidir en com aquestes emissions estan presents des de la fase de fabricació dels materials emprats a la construcció.

“Hem passat de materials de cicle tancat a un de lineal i de cicle obert que no són absorbits de nou per la natura. Això provoca una sèrie de residus que perjudiquen el medi ambient i genera una sèrie d'emissions que contribueixen a escalfar el planeta”, es va lamentar.

Els materials, una de les claus

Per aquest motiu, Cuchí va compartir que primer és categoritzar aquests impactes. Alguns ja són coneguts com el canvi climàtic, la reducció de la capa d'ozó i l'acidificació dels sòls, mentre que d'altres encara estan en fase de creació i organització.

"Això és important perquè relaciona l'impacte de cadascuna de les emissions que generen els nostres processos productius. N'hem de ser conscients i començar a explicar-los”, va animar l'audiència.

Per aterrar encara més aquests conceptes, Licinio Alfaro, responsable del departament de Construcció Sostenible d'ITeC, va explicar en què consisteix l'anàlisi del cicle de vida. Va remarcar que, en un projecte, les decisions més importants es prenen en aquesta fase d'ideació i quan l'arquitecte comença a esbossar-lo en paper.

“És aleshores quan comencem a intuir de quina manera construirem aquest projecte, del seu tipus d'estructura i materials que farem servir. Quan construïm, de vegades les coses es compliquen i per això en l'anàlisi de cicle de vida no només pensem en els materials que estem utilitzant, sinó en les emissions de carboni de tots els elements i accions que intervenen, com ara la fabricació, el transport o col·locació”, va reflexionar.

Com sabem quantes emissions té un material?

La declaració ambiental de producte és una de les normes que facilita el coneixement d'aquells components que emet el material. La dificultat, però, rau en el fet que la construcció no només consisteix en una sèrie de materials, sinó també en la maquinària o transport que afegeixen més números al comptador.

“El cicle de vida no és simplement la suma de peces col·locades en un edifici sinó també el seu manteniment, cosa que de vegades no tenim gaire clara quan projectem. Les emissions de carboni associades al manteniment formen part dels deures futurs de l'anàlisi de cicle a vida”, va advertir Alfaro.

Alfaro va explicar que, de mitjana, un projecte té 1.200 elements constructius que, alhora, contenen un element constructiu, quatre materials i les maquinàries que el conformen. El total dóna una mitjana de 4.800 que, a més a més d'un cost econòmic, tenen una factura ambiental.

“Una anàlisi de cicle a vida completa té més de 15 fases que formen part de la nostra presa de decisions. Al final, estem parlant de més de dos milions de dades”, va apuntar.

Per no aclaparar l'audiència, l'expert va contextualitzar la nova eina presentada pel COAC com una ajuda a aquesta presa de decisions.

Albert Sagrera, soci de Societat Orgànica, va destacar per la seva banda que el panorama dels materials ha millorat moltíssim en els últims 20 anys, encara que va voler recordar que l'impacte ambiental dels materials és del 10%-20% del CO2 que s'emet a la Terra.

Ara ja podem trobar una fusteria d'alumini 100% reciclada amb residus que provenen ja no de la pròpia planta de fabricació, sinó dels contenidors del carrer. O edificis fets amb blocs de BTC i revestiments de productes de terra. Comptem amb moltes solucions per millorar el nostre impacte ambiental i aquestes només faran augmentar”, va explicar amb optimisme.

Així funciona l'eina que calcula les emissions de carboni

Montserrat Vilardaga, responsable de l'Oficina Consultora Tècnica (OCT) del COAC, va ubicar l'eina, ja disponible en versió beta al web de l'OCT, un espai web on s'allotgen diferents espais de suport a l'arquitecte per a l'exercici de la professió.

“L'eina es troba a l'home sota el nom de “eina CO₂”. Abans d'accedir-hi, és important llegir allò que ens aporta per aconseguir aquests objectius de descarbonització. Estem preparant un vídeo explicatiu sobre el seu funcionament i un formulari perquè els col·legiats ens puguin traslladar qualsevol consulta que puguin tenir sobre aquesta”, va detallar.

L'eina presentada durant la sessió compta amb dos nivells, encara que es desenvoluparan més:

• Un més bàsic, que consisteix a emplenar la informació similar a aquella que ja cal introduir al full estadístic de l'Agència de l'Habitatge per tramitar una llicència d'obra.
  
  “Automàticament, l'eina genera dos resultats: el full estadístic en PDF i un petit informe sobre la petjada de carboni de les solucions constructives utilitzades al teu edifici. El resultat és una primera aproximació molt senzilla”, va assenyalar Albert Sagrera.
   
• El segon nivell utilitza un recurs que té l'ITeC anomenat TCQ per calcular l'empremta de carboni al cicle de vida.
  
  “Des de l'eina tindrem accés de dues maneres, a través de la informació que ja hem introduït, o generant un nou projecte directament en aquest segon nivell”, va apuntar Sagrera. Tot i això, ha precisat que encara hi ha algunes limitacions sobre els materials que es poden introduir, com per exemple, l'aïllament de llana d'ovella o alguns tipus de formigó.

L'arquitecte va anticipar que un tercer nivell està actualment en desenvolupament perquè les dades es puguin exportar a BC3, una manera de lectura per als arxius de pressupostos de partides.

Licinio Alfaro va tornar a prendre la paraula per explicar que l'ITeC també ha desenvolupat una eina gratuïta per a col·legiats que permet, de manera senzilla, generar el segon model comentat per Sagrera.

“Introduïm la mateixa informació del full estadístic en cinc minuts i es genera un model complex de càlcul d'emissions de carboni. L'avantatge és que serveix per a obra nova, rehabilitació i enderroc”, va afegir.

Projectes que ja lideren amb l'exemple

Durant la sessió, es van donar a conèixer diversos casos pràctics. Un va ser el de l'Institut Metropolità de Promoció de Sòl i Gestió Patrimonial (IMPSOL).

Josep Maria Borrell, el seu coordinador tècnic, va defensar que “per atendre aquesta qüestió als concursos, desenvolupem el protocol de sostenibilitat, una eina pública que estableix una sèrie de valors ambientals dividits en 6 àmbits i 19 criteris que van més enllà de únicament mesurar el CO₂”, va explicar.

Sobre els materials, Borrell va compartir que un edifici genera, de mitjana, 1.100 quilos de CO₂ per m². L'objectiu de les construccions d'obra nova a l'AMB era reduir-les un 40% i rehabilitar-ne un 68%.

"Això, en el nostre cas, vol dir 611 quilos de CO₂ en habitatge d'obra nova i 324 en rehabilitació que cal justificar amb unes fitxes que incloguin, per exemple, un tant per cent de materials reciclats utilitzats a l'obra", va detallar.

També va citar tres promocions en què s'han fet servir estratègies de reducció d'emissions:

• La primera, a Cornellà i dissenyada per Peris Toral, que utilitza una estructura de fusta en una ràtio de 0,24 m³ per m² construït que també la va fer viable econòmicament.
• La segona, a Montgat, és un edifici que utilitza una façana de termoargila per fomentar la ventilació creuada i una cortina de vidre com a única mesura d'aïllament.
• L'última, es tracta d'una rehabilitació d'un edifici d'oficines a Sant Feliu de Llobregat i la seva conversió a 34 habitatges. La proposta del concurs consisteix a perforar l'edifici per generar ventilacions encreuades.

Lucía Burbano
Una redactora de lEscola Sert composta per un 19% de carboni