BIM: la importància de les dades

Amb l’arribada massiva dels ordinadors, el dibuix a mà va passar a ser digital gràcies al CAD: computer aided design o dibuix assistit per ordinador. Els seus principals avantatges van ser la capacitat ilimitada d’emmagatzematge i la facilitat de generar modificacions durant el procés creatiu.

Tot i així el CAD no va representar un gran canvi conceptual respecte al dibuix a mà, ja que se seguien fent el mateix tipus de representació abstracta: plantes, seccions, alçats... Un segon pas a favor de la digitalització va ser el CAD 3D que afegia la possibilitat de generar objectes tridimensionals, generalment per utilitzar-lo per a fer perspectives o anàlisis parcials del projecte.

En els últims anys ha aparegut una nova manera de representar i definir els projectes: el BIM Building Information Modelling o Model d’informació de la construcció. Aquest canvi suposa un pas més en el procés de digitalització iniciat amb el CAD, ja que integra la definició geomètrica dels elements amb la seva descripció i quantificació.

Amb el BIM els projectes esdevenen construccions digitals

Es deixa de ‘dibuixar’ i es passa a ‘construir’.  

Les representacions gràfiques dins del BIM passen a ser visualitzacions del model, permetent obtenir una planta o una secció, simplement mostrant el model tridimensional des del punt de vista escollit. Aquest fet implica un canvi substancial, ja que garanteix la coherència geomètrica de totes les plantes, alçats i seccions que mostrem d’aquest model BIM.

Però no és l’únic fet diferencial. Els objectes amb els que està construït aquest model són pròpiament elements constructius, és a dir, a part de representar la geometria tridimensional també contindran les propietats de l’objecte, totes les que ens interessi descriure.

Per tant, sabrem que un envà és un envà perquè tindrà la geometria d’un envà i les seves característiques associades: les seves dimensions numèriques, la descripció del tipus d’envà que és, el seu comportament davant del foc, el seu comportament acústic, i tot allò que ens interessi que reculli l’objecte en questió.

Aquestes característiques queden emmagatzemades en forma de base de dades vinculades a la geometria, per a ser utilitzades i comptabilitzades en els diferents documents que conformen un projecte. El conjunt de característiques contingudes en els objectes ofereixen un potencial immens en la gestió i extracció de dades, així com en la pròpia representació gràfica.

Les dades de les característiques poden ser plasmades en els plànols per explicar aspectes qualitatius d’interès sense errors i de forma automàtica. Per exemple, en una vista de planta es poden mostrar els envans i murs del projecte en colors diferents en funció de la seva resistència al foc o RF, o també es poden posar etiquetes de text sobre els envans i murs que plasmin el valor RF de cadascun d’ells. Si es modifica el valor RF d’un envà, automàticament canviarà el color i el valor mostrat a l’etiqueta d’aquest element en els plànols corresponents.

També ofereixen la possibilitat de controlar les mètriques o amidaments en tot moment, de manera que agilitza el procés de fer comprovacions ràpides de les quantitats i els tipus d’elements que conté un projecte, alhora que es poden extreure mesures de diferent ordre: unitats, longituds, superfícies i volums.

Totes aquestes mesures es poden aprofitar, no només per a generar el pressupost, sino per a altres usos: comptar quantes portes tenim al projecte, quants tipus, quantes en tenim a cada planta, quantes de cada mida, quantes de cada material, quantes de cada valor de resistència al foc, etc. O saber el volum dels objectes del nostre projecte, quin percentatge pertany a l’estructura, quin als tancaments, paviments, sostres, etc.

Els tècnics estan acostumats a explicar els projectes amb plànols, però no tothom que intervé en el procés de la construcció els sap interpretar correctament. Per aquest motiu, el fet de poder proporcionar el projecte en forma de conjunt de dades permet gestionar-lo i analitzar-lo de maneres diferents.

Els programes que editen o permeten visualitzar els diversos formats d’arxius BIM (Revit, Archicad, AllPlan, Tekcla, Edificius, Bim Vision, BIMCollabZoom, Navisworks, etc) són capaços d’exportar les dades del model en formats de taula (csv, xls, txt...), que es poden obrir i gestionar amb programes d’ús més generalitzat, com pot ser un excel.

Un model BIM és una base de dades amb geometria

El repte, doncs, consisteix en saber fins a quin punt interessa farcir de dades el model BIM, en funció de cadascuna de les fases d’un projecte, i trobar l’equilibri entre l’esforç d’introdroduir i revisar tota aquesta informació, i la necessitat real d’utilitzar-la. Per ser capaços de gestionar i aprofitar totes aquestes dades és imprescindible que siguin correctes i estiguin ben endreçades.

Gestionar correctament les dades dels models BIM implicarà que els projectes siguin més coherents i complerts a nivell documental. Millorarà el traspàs d’informació entre els diferents agents implicats. I afavorirà la comprensió i la presa de decisions durant el procés de redacció dels projectes i durant el seguiment de les obres.

Esperem que en un futur, l’anàlisi de les dades acumulades dels models realitzats permetin contrastar i analitzar tendències per poder anticipar possibles desviaments, ja siguin de caire econòmic, de terminis, de coordinació, de sostenibilitat, etc. En definitiva, el big data del BIM hauria de permetre una major previsió i control dels projectes d’arquitectura.

Maria Duran
Directora del postgrau BIM de l'Escola Sert