L’arquitecte i la gestió dels Fons Next Generation
Ja s’ha adjudicat una primera partida del Pla de Rehabilitació i Regeneració Urbana resultant dels Fons Next Generation EU. L’objectiu de la subvenció és executar, entre altres mesures, obres de rehabilitació d’edificis i habitatges particulars que millorin l’eficiència energètica. Però aquest procés planteja una sèrie de qüestions per als arquitectes. Com hi poden intervenir els professionals? És una oportunitat de lideratge entre els agents implicats? Repassem aquests dubtes i alguns altres.
El perquè dels Fons Next Generation EU
El sector de la rehabilitació arquitectònica és un dels més beneficiats dels Fons Next Generation. Segons el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, els edificis representen el 40% del consum d’energia final de la Unió Europea. Aquesta xifra en justifica la renovació com una cosa prioritària dins de les estratègies europees en matèria de sostenibilitat.
El Govern va aprovar una primera partida del Pla de Rehabilitació i Regeneració Urbana. Aquesta estratègia disposarà de 6.820 milions d’euros entre 2021 i 2023 per, d’una banda, executar obres de rehabilitació d’edificis i habitatges particulars i, per una altra, rehabilitar edificis públics i construir habitatges socials nous.
En aquest cas, ens centrem en el primer escenari, sobre el qual l’Escola Sert compta amb un curs. Una formació enfocada a establir una metodologia clara i definida per encarar aquesta i altres subvencionis públiques denominat Tècnic i gestor de rehabilitació energètica. Eines d’aplicació RD 853/2021.
Els projectes de rehabilitació han de plantejar-se tenint en compte nous elements. (Unsplash)
L'arquitecte ha de reclamar una funció doble: com a mediador i interlocutor
Ricardo Alarcón, director del curs de l’Escola Sert especialitzat a explicar com accedir a les subvencions i gestionar-les, avisa que “les condicions energètiques seran exigents”. També avança que per aconseguir els nivells d’estalvi requerits per Europa serà necessari actuar sobre la totalitat de l’envolupant, no solament façanes, sinó també cobertes. Aquestes obres ja no seran una mera rehabilitació, sinó que comporten una “millora, un augment de prestacions evident i necessari”.
Suspens generalitzat en eficiència energètica
Catalunya i, en concret, Barcelona capital i la seva província, tenen el parc d’habitatge més antic d’Espanya, amb una mitjana de 57 anys, comparada amb una mitjana espanyola que se situa en 45 anys.
Aquesta antiguitat repercuteix en l’aïllament dels edificis i en la sostenibilitat. A Espanya la qualificació energètica s’indica amb una gradació de lletres que van de la A a la G, en què la mitjana és la E, més a prop del suspens que de l’excel·lent. Com a resultat, cada any es generen 29.000 tones de gasos d’efecte d’hivernacle, al voltant del 14% de les emissions totals.
Cada any es generen 29.000 tones de gasos d'efecte d'hivernacle, al voltant del 14% de les emissions totals. (Unsplash)
“En el context dels fons europeus, no utilitzaria únicament el terme rehabilitar, que ve a ser només la recuperació d’una funció ja perduda, perquè estem parlant de la necessitat i urgència per millorar l’eficiència d’un parc d’edificis existents molt poc eficients energèticament parlant”, puntualitza Alarcón.
La intervenció més habitual per aconseguir una millora energètica implica una sèrie de costos elevats per a les comunitats de veïns. El motiu és que fa necessari actuar sobre la totalitat de la “pell” de l’edifici, posant aïllament tèrmic en façanes, cobertes i fins i tot canviant o millorant les finestres existents. “No n’hi ha prou d’aïllar únicament la façana. Caldrà fer-ho sobre la totalitat de l’envolupant, incloent-hi sempre la coberta”, apunta l’arquitecte.
L’eficiència energètica, un luxe social?
A més de la sostenibilitat, els Fons Next Generation ofereixen l’oportunitat per encarar un problema relacionat amb la ineficiència i que fa anys que està enquistat: la pobresa energètica. És l’escenari que l’Estratègia Nacional contra la Pobresa Energètica 2019-2024 defineix com “la situació en què es troba una llar en què no es poden satisfer les necessitats bàsiques de subministraments d’energia […], que pot veure’s agreujada per disposar d’un habitatge ineficient en l’àmbit energètic”.
Un habitatge amb una instal·lació inadequada és més vulnerable a la pobresa energètica. (Unsplash)
Les rehabilitacions seran necessàriament de caràcter “energètic” i es premiaran les intervencions que aconsegueixin un major estalvi
Segons dades del Govern, entre 3,5 i 8,1 milions de persones, en funció de l’indicador utilitzat, estan en situació de pobresa energètica a España. Aquest escenari és especialment preocupant en els grups denominats vulnerables: els joves, els immigrants, la tercera edat o les persones amb discapacitat. Tradicionalment, han tingut a més problemes per accedir al mercat immobiliari, i aquests fons poden ser l’atenuant que millori les seves opcions.
Una de les mesures per pal·liar la situació descrita a l’esmentat document són “les rehabilitacions exprés en habitatges, amb determinades mesures de baix cost i ràpida execució principalment referides a canvi d’equips tèrmics i modificació de determinats elements de l’envolupant de l’habitatge”.
“Els recents diagnòstics han detectat les zones on es concentren aquestes situacions i l’Administració ja està actuant de manera tractora per impulsar la rehabilitació energètica d’aquest conjunt d’habitatges”, explica Alarcón.
Els coneixements tècnics d'un arquitecte garanteixen una correcta gestió dels fons europeus. (Unsplash)
El paper tècnic dels arquitectes en la rehabilitació energètica
Per accedir a les subvencions europees s’ha de presentar una proposta de rehabilitació que doni com a resultat un mínim del 30% d’estalvi en el consum d’energia primària no renovable. Com més gran sigui l’estalvi, més augmentarà l’import econòmic de la subvenció.
Per això, els coneixements tècnics de l’arquitecte de les eines de rehabilitació i millora d’instal·lacions són fonamentals. No solament per complir l’objectiu de descarbonització marcat per Europa, sinó perquè permetrà incloure altres obres no vinculades.
Gestió i comunicació exercida des del lideratge
En la concessió d’un fons d’aquestes característiques hi intervenen diversos agents: comunitats de propietaris, administradors de finques, finançadors públics o privats. Per aquest motiu, resulta fonamental aclarir les tasques i funcions respectives, de tal manera que l’engranatge de totes aquestes peces funcioni a la perfecció.
La gestió d'equips també ofereix eines interessants per a presentar projectes alineats amb els fons europeus. (Unsplash)
En aquest cas, el client no és un individu o una entitat, sinó el conjunt de propietaris d’un mateix edifici que busquen un interès comú. En aquest escenari, l’arquitecte adquireix un segon rol, el d’impulsor, davant les administracions, de diagnosticar i recopilar la documentació necessària per tramitar i executar aquesta rehabilitació energètica.
En aquest context, l’arquitecte emergeix com un professional capaç de liderar la rehabilitació residencial, a partir de l’aprofundiment dels seus coneixements en gestió i finançament que complementin la seva formació tècnica de manera creativa i propositiva.
La metodologia a seguir
Les rehabilitacions, d’acord amb el Reial decret, i per a totes les obres que es vulguin acollir als programes de subvenció en el futur, seran necessàriament de caràcter “energètic” i premiaran amb una subvenció més elevada les intervencions que aconsegueixin un estalvi més gran sobre les condicions de partida.
És sota el paraigua d’una actuació global amb caràcter energètic que s’haurà d’incloure les altres obres, de conservació i accessibilitat, per acollir-se als fons de subvenció existents.
Com més gran sigui l'estalvi, més augmentarà l'import econòmic de la subvenció. (Unsplash)
El curs de l’Escola Sert, en aquest sentit, posa èmfasi en els continguts que fan referència a la gestió i el finançament, part del contingut tècnic. “El fet de tenir ja aprovades les condicions d’ajuda que provenen dels Fons Next Generation ha provocat que es plantegi una metodologia basada en quatre punts”, explica Alarcón:
- Context Fons Next Generation: Rehabilitar des de l’estalvi energètic
- Certificació energètica i justificació de subvencions
- Aproximacions de cost i finançament
- Eines de comunicació i mediació
“En aquestes sessions comptarem amb professionals que treballen a l’ICAEN, l’AHC o l’ICF, que són els organismes que convoquen les ajudes i defineixen els requisits per accedir-hi. Gràcies a la seva experiència, abordarem de forma pràctica quins són els errors comuns, les problemàtiques concretes i els nous aspectes dels Fons Next Generation”, especifica.
Les condicions de les ajudes ja publicades són fixes. “Aquesta proposta de metodologia sorgeix a partir de les experiències que ja tenim en la relació amb els organismes i entitats de certificació”, puntualitza Alarcón.
Lucía Burbano
Redacció
Per saber-ne més
- Eficiència energètica i rehabilitació d’edificis, una missió per a l’agent rehabilitador
- La RedOAR de los Colegios de Arquitectos, al servicio de los ayuntamientos para que aprovechen los fondos Next Generation y rehabiliten sus edificios públicos de forma ejemplar
- Los arquitectos confían en la rehabilitación y los fondos Next Generation EU como motor de recuperación del sector
- Fondo Europeo Next Generation EU: una oportunidad para la rehabilitación energética de las viviendas
El curs reconeix aquesta realitat i proposa una metodologia d’actuació, basada en l’anàlisi d’experiències d’èxit en el sector i en les possibilitats i requeriments del nou RD 853/2021