El confinament i el paisatge
Aquesta imatge és la millor expressió de la satisfacció de sortir a l’exterior. Exterior és paisatge, és sol, són vitamines, és energia, és moviment, és relació, és contacte. Totes aquestes coses ens han mancat amb el confinament. Han sigut quasi tres mesos d’interioritat, família, silencis i Internet.
(Fotografia: Unsplash)
Aquesta etapa de recolliment en ha servit per adonar-nos del valor de sortir de casa, del valor de l’aire lliure i el valor de la natura. Es deia que “qui té un balcó, té un tresor” i que aquesta situació de clausura canviaria el concepte d’habitatge, amb promocions que oferirien balcons i espais comunitaris. Això es veurà amb el temps, doncs, desgraciadament, la memòria és curta i oblidem ràpid.
El que amb tota seguretat no oblidarem és que hem pres consciència del valor de l’espai exterior, de la natura i, sobretot, del valor de les relacions humanes. Som una raça social, necessitem relacionar-nos i, transmetem afecte a través del contacte. Ens costa renunciar a l’abraçada, al petó, a la encaixada de mans, a les cerveses amb els amics; ho constatem encara en aquests temps que podem sortir però no seure en bars i restaurants, encara sent “relativament” lliures.
L'actuació al Passeig de Sant Ignasi de el Projecte d'Urbanització dels Espais lliures de l'Àrea Mixta de Zorrotzaurre, Bilbao ((Jansana, De La Villa, De Paauw Arquitectes i G&C arquitectos).
El confinament ens ha fet pensar, de nou i de cop, que la vida pot ser curta i el final, impredictible.
El confinament ens ha fet pensar, de nou i de cop, que la vida pot ser curta i el final, impredictible. L’aïllament imposat ens va donar temps per a reflexionar sobre com volem viure el nostre futur i com volem veure créixer els nostres fills. I el que volem en qualitat ambiental, social, d’habitatge i vivencial.
Desitgem habitatges amb balcons, vistes, bona orientació i, a ser possible, espais comunitaris. A ciutats tranquil·les, silencioses i poc contaminades, on es pugui sortir a l’exterior amb seguretat per prendre el sol, a trobar-nos amb els amics, a veure jugar els nens.
Passeig marítim del Prat de Llobregat (Jansana, De La Villa, De Paauw Arquitectes).
L’espai públic és el parc, el carrer, la plaça. Aquests són els nostres espais de relació, de convivència. Durant aquest any, la pandèmia ha marcat, gairebé d’immediat, la importància d’aquest per la salut i el manteniment de la societat civil. I en aquests temps de confinament i desescalada, hem llegit i escoltat reflexions des de tots els angles, de molts i moltes, sobre l’actualitat i el futur paisatge de la ciutat.
El confinament ens ha fet valorar aquests espais, i a nosaltres, els pensadors i dissenyadors d’ell, ens ha donat la responsabilitat de pensar, encara més, en dotar-los de totes aquelles qualitats i elements que transmetin a l’usuari aquesta capacitat de relació, de gaudir de la natura, on poder sentir-se lliure, gaudir del plaer dels sentits i viure moments feliços.
Les Dones Fem Paisatge: Visita al passeig marítim del Prat de Llobregat (Jansana, De La Villa, De Paauw Arquitectes).
Activitats del grup "Les Dones Fem"
Al juliol de 2020, quan semblava que la pandèmia ens donava un respir, ens vam permetre, el grup “Les Dones Fem” promogut pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, una sortida amb totes les mesures de seguretat al Passeig Marítim del Prat de Llobregat, projecte guanyador del Premi FAD 2019 dins la categoria de Ciutat i Paisatge. Aquest projecte engloba una part important de la vida professional del nostre despatx JANSANA, DE LA VILLA, DE PAAUW ARQUITECTES.
És una obra on la natura és la protagonista i recuperar els seus ecosistemes en connivència amb l’ús agrícola, les grans infraestructures i l’esbarjo humà, l’objectiu. Allà, tots i totes junts, vam gaudir de nou del valor de passejar acompanyats de vegetació autòctona, de la brisa del mar, de pujar-nos al mirador per a atalaiar el paisatge i de treure el cap a les noves llacunes pera visualitzar el animals que hi habiten. Ens beneficiem del contacte amb la natura i, sobretot, de l’amistat i la bona companyia.
Passeig Marítim de Gavà (Jansana, De La Villa, De Paauw Arquitectes).
Al quedar-nos a casa, hem sentit la importància de tenir una zona verda, un parc o una plaça propers.
Abans d’aquesta pandèmia, en ciutats com Barcelona, Bilbao i altres, ja treballàvem en crear espais públics per tothom, amb consciència de gènere, amb xarxes verdes. La Covid-19 ha ratificat aquest camí perquè els usuaris han anhelat tenir i gaudir d’un espai públic de qualitat i en proximitat.
El que en ha donat el confinament és la consciència. Al quedar-nos a casa, hem sentit la importància de tenir una zona verda o una plaça propers. Aquests espais de natura no només suposen un benestar físic, sinó també mental. Formen part del nostre patrimoni i som conscients de voler-los.
Vista de la Gran Via de l’Hospitalet.
Subratllem la necessitat de més espais verds, de relació, més equipats i de major dimensió (zones infantils, zones de jocs, pistes esportives, escenaris, rutes esportives, etc.), propers i connectats.
Hem pres consciència de que l’espai públic té un valor humà, no només paisatgístic i hem de continuar treballant en aquesta línia.
Conchita de la Villa
Arquitecta de Jansana, De La Villa, De Paauw Arquitectes
Grup de Dones Arquitectes del COAC
Aquest post forma part del recull d’articles del llibre Cròniques del desconfinament: Dones i arquitectura. Si el vols descarregar, aquí t’expliquem com fer-ho.