Ecosistema (co)educatiu
La nova situació de crisi —sanitària, climàtica i social— ha posat en relleu moltes mancances i desigualtats de la nostra societat. S'ha evidenciat, de nou, que es prioritza el benefici econòmic per sobre de la vida i de les persones. El sistema educatiu no ha quedat exempt.
(Foto: Anna Mas Fotografia)
Alguns models pedagògics —les pedagogies crítiques, actives, inclusives i emancipadores— van entendre ja fa més de 100 anys que qualsevol lloc és una oportunitat per ensenyar i aprendre. Aquests models pedagògics van defensar que els espais també transmeten missatges i valors i que formen part del currículum ocult, tan important com el currículum formal, arribant alguns corrents a afirmar, com Reggio Emilia, que "l'espai és el tercer mestre". Partint d'aquesta afirmació, val la pena pensar els entorns construïts perquè acompanyin de veritat l'educació que volem impulsar.
¿Com adaptar les escoles existents a la situació actual i, al mateix temps, seguir caminant cap a una infraestructura i una gestió dels espais inclusives i que donin suport als diferents models pedagògics? Imaginem un nou ecosistema de petita escala, respectuós amb el medi ambient i que reforça les xarxes de cures dels barris: un contínuum d'aprenentatges que surt de l'edifici escola i s'expandeix cap al barri. Un riu d'experiències i coneixements que passa tant a l'edifici escola com a la resta d'espais de l'entorn, integrant a la comunitat educativa i a la resta d'agents de vida de barri. Aquest ecosistema estaria basat en la proximitat i així generar noves pràctiques educatives en espais de barri, exteriors i interiors, facilitant el contacte amb agents de vida de barri.
En primer lloc, es tractaria d'organitzar una xarxa de carrers de prioritat per als vianants a prop dels edificis escolars amb qualitats espacials que fomentin l'autonomia de les criatures, la trobada intergeneracional i la mobilitat sostenible.
Activitat de diagnosi amb l'alumnat (Equal Saree)
En segon lloc, s'hauria de desenvolupar una part de les pràctiques educatives en altres espais de barri, espais exteriors (places, parcs, platja, bosc) i en espais interiors (entitats, equipaments públics, espais culturals). Així, nens i nenes podran apropar el medi natural i es generarà en ells consciència ecològica al mateix temps que coneixen el teixit social de barri.
Finalment, l'edifici escolar ha d'esdevenir un espai de referència de barri. Ha de comptar amb espais interiors variables i multifuncionals per poder acollir diversitat d'activitats simultànies al llarg del temps, com a nous espais-filtre flexibles i bioclimàtics que connectin la vida de l’interior amb la de l'exterior, i espais exteriors diversos, confortables i oberts a barri
"Proposem una metodologia per analitzar i transformar els patis escolars amb una mirada feminista"
Pati de l'Escola Salvatella (Equal Saree)
Des del 2014, l'equip d’arquitectes Equal Saree ens hem dedicat a l'estudi del pati de l'escola des d'una aproximació de gènere. D'entre tots els espais urbans, els patis de les escoles són llocs idonis per visibilitzar les desigualtats d'ús i ocupació de l'espai en funció del gènere.
És un cas paradigmàtic on veiem que, des de la configuració futbol-cèntrica i jeràrquica dels patis. Estem inculcant a nenes i nens que unes activitats tenen prioritat sobre altres i que alguns grups socials poden gaudir dels espais privilegiats (solen ser nens i d'edats superiors) mentre altres queden en els marges (majoria de nenes i nens que no juguen a futbol). Aquests aprenentatges tenen un impacte al llarg de la vida, i condicionen la manera en què percebem i fem servir els espais públics en funció del gènere.
Activitat de cocreació (Equal Saree)
Una guia per a un pati sense rols de gènere
Veient que el disseny de la majoria de patis d'escola contribueix a mantenir desigualtats i rols de gènere estereotipats entre l'alumnat, i amb la voluntat de canviar aquesta situació, proposem una metodologia per analitzar i transformar els patis escolars amb una mirada feminista: El pati de l'escola en igualtat. Guia de diagnosi i intervenció amb perspectiva de gènere (2017). Aquesta guia posa el focus en la dimensió espacial de les desigualtats per elaborar una metodologia participativa de diagnosi i de transformació del pati amb criteris de gènere.
La metodologia planteja un recorregut d'activitats per acompanyar les comunitats educatives al llarg d'un procés col·lectiu de reflexió i de transformació. És un recurs obert i adaptable que ja s'ha utilitzat per repensar els patis de diferents centres educatius en contextos diversos: les escoles Fra Luis de León, Jaume Salvatella, Lluís Millet, Mercè Rodoreda, Miguel de Unamuno i Serra Marina de Santa Coloma de Gramenet en el marc del projecte "Empatitzem"; el col·legi Verge de la Salut de Sant Feliu de Llobregat; i l'escola Sant Salvador de Cercs.
Festa d’Arquitectura del Baix Llobregat (Anna Mas Fotografia)
Gràcies a una campanya de micromecenatge, la guia s'ha traduït al castellà, a l'anglès i al el grec i ja s'està començant a utilitzar en altres països com Grècia o l'Argentina. Aquest fet demostra, d'una banda, la replicabilitat de la metodologia presentada i, de l'altra, la universalitat de la problemàtica de gènere al pati de l'escola.
Partint d'un posicionament feminista, entenem que el primer pas per al canvi és prendre consciència i visibilitzar les desigualtats. Per aquest motiu les primeres activitats de la guia estan destinades a "posar-se les ulleres lila" i començar a entendre el pati com un espai (co) educador. A continuació, vam començar la diagnosi del pati perquè cada escola i cada comunitat identifiqui les seves necessitats específiques.
Festa d’Arquitectura del Baix Llobregat (Anna Mas Fotografia)
L'alumnat està en el centre d'aquest procés i analitza el pati a través de l'observació directa i de les emocions. Continuem definint les línies estratègiques d'intervenció i iniciem el co-disseny de les propostes. Durant aquesta etapa, treballem conceptes de l'arquitectura i donem eines perquè l'alumnat pugui experimentar amb el mateix cos i amb diferents tècniques i materials.
L'objectiu és arribar a una proposta final consensuada per a la transformació del pati que representi a tota la comunitat educativa. Les propostes resultants busquen:
- Repartir l'espai de pati de manera no jeràrquica i més equitativa entre les diferents activitats, oferint nous espais de calma, de creativitat i diverses modalitats de joc actiu.
- Donar resposta a les preferències d'un alumnat plural i fomentar un joc més compartit entre nens i nenes, més cooperatiu i menys estereotipat.
- Generar espais confortables a través de la renaturalització, del contacte amb l'aigua i de nous espais d'ombres.
Activitat de cocreació amb l'alumnat de l'Escola Sant Salvador (Equal Saree)
"El moment actual és una oportunitat per desenvolupar aquests nous espais educatius"
Moment per al canvi
El moment actual és una oportunitat per desenvolupar aquests nous espais educatius. Uns edificis escolars transformats en punts neuràlgics de barri i uns patis entesos com a places de barri en el qual nens i nenes desenvolupen pràctiques actives, plurals, cooperatives, participatives i connectades amb l'experiència. On desenvolupen competències per a la vida (aprendre a ser, a fer, a aprendre, a pensar i a compartir) en entorns físics estimulants.
Destaquem que, en els últims anys, el COAC aposta per aquests nous espais d'aprenentatge i ho manifesta per exemple amb la Festa d'Arquitectura del Baix Llobregat, on tota la comunitat educativa, juntament amb l'arquitecta Greta Tresserra, està construint unes estructures de bambú com una forma de treball cooperatiu que permetrà nous aprenentatges amb molts conceptes transversals que representa l'arquitectura.
Festa d’Arquitectura del Baix Llobregat (Anna Mas Fotografia)
En paral·lel, aquest nou paradigma permet incorporar el programa educatiu ArquiEscola de COAC, amb el suport del Departament d'Educació i Consorci d'Educació i sota el paraigua de la Llei d'Arquitectura del juliol 2017 que diu que serà obligatori ensenyar arquitectura a l'alumnat de primària i secundària.
Una educació que integri la dimensió espacial des d'una perspectiva feminista és imprescindible per comprendre com s'articulen les desigualtats de gènere i tenir eines per prevenir-les i evitar que se segueixin reproduint. Proposem un nou paradigma coeducatiu en què la infància és catalitzadora de canvi i potenciadora de noves xarxes de cura gràcies al nou ús que fan del seu entorn. Des d’Equal Saree animem a moltes escoles i municipis que vulguin posar en marxa projectes en aquesta direcció. Perquè viure en igualtat demà, comença jugant en igualtat avui.
Equal Saree (arquitectes Dafne Saldaña, Helena Cardona i Julia Goula). Són del "grup de dones del COAC".
BIBLIOGRAFIA
- El pati de l’escola en igualtat. Guia de diagnosi i d’intervenció amb perspectiva de gènere. Editorial Pol·len, juliol 2019.
- Micos, guía de diseño de entornos escolares. PEZ Arquitectos SLP (Patrica leal Laredo y Lucila Urda Peña) y Pablo García Serrano. Ayuntamiento de Madrid. 2017
- Una propuesta para la transformación participativa de espacios escolares que promueve la diversidad e igualdad de género. TIPI GARA.
Aquest post forma part del recull d’articles del llibre Cròniques del desconfinament: Dones i arquitectura. Si el vols descarregar, aquí t’expliquem com fer-ho.