Els canvis que ha portat el teletreball durant la pandèmia

La covid-19 ens ha obligat a incorporar-les de cop i volta. Molt ràpidament, ens hem hagut de posar les piles per estar a l’altura i tirar endavant com millor hem pogut i sabut, per intentar fer que la vida presencial es convertís en vida telemàtica.

L’obligació per avançar ens ha anat molt bé, som així. Ho mostra el fet que ja fa dues dècades que estem immersos en el món d’internet i encara continuem fent moltes coses presencialment, tot i que algunes ja es poden fer virtualment i sense perdre tant de temps en desplaçaments. Per què no ho fèiem, doncs? Tot aquest potencial tecnològic ja fa temps que existia i no el fèiem servir, o el coneixíem poc o gens i malament. Ningú no ens ha ensenyat a utilitzar-lo, i és per això que ara, obligats, n’hem hagut d’aprendre. En aquesta situació, tothom s’ha hagut d’espavilar pel seu compte. També sabem que sempre és millor si algú que en sap molt t’ajuda, i quan l’aprenentatge és lent però ferm.

Ara és el moment de canviar de veritat. Ara que estem més o menys equilibrats de nou, que estem retornant a una situació molt semblant a l’anterior al confinament. No m’agrada parlar de normalitat, ja que cada dia és únic i és una gran aventura, però sí parlar de rutines, hàbits, maneres de fer les coses, la nostra tan comentada zona de confort…

I seria ara el moment de pensar amb tranquil·litat, però amb fermesa i pressa, quines són aquelles coses que ja sabíem que estaven fallant, que no ens convencien, que seria bo canviar, perquè tot rutllés una mica millor, petits canvis que ajudarien a fer més àgil, pràctic, satisfactori el sistema.

Des de l’arquitectura tenim l’oportunitat d’avançar, no només en la línia de teletreballar millor, en remot, d’aprofitar els recursos i el temps i de conciliar, sinó també per posar el nostre granet de sorra i donar la nostra visió experta.

La covid-19 afecta tots els espais, tots. Els espais s’han d’adaptar. La nova organització de l’espai no pot reduir-se únicament a col·locar elements físics separadors o distanciadors, notes indicadores, cintes que prohibeixin el pas i cartells de colors enganxats per tot arreu. Quan hem hagut de sortir del pas i donar una resposta ràpida i necessària, ho hem fet prou bé. Però em pregunto: perdrem aquesta gran oportunitat d’anar més enllà?

Hem de pensar de veritat en les persones, pensar com seria l’espai ideal per treballar en cada sector i cada professió. Pensar en cada edifici, com ha estat dissenyat i sobretot com es fa servir, quines coses en podem millorar perquè s’adeqüi millor a les necessitats actuals, si aquestes han canviat. Com pot la configuració dels espais fer la vida més fàcil als qui els fan servir.

Ha arribat el moment d’analitzar com treballem en aquests metres quadrats de què disposem.

Cal sense dubte tenir una visió analítica, estratègia, coneixement i experiència, i molta comunicació.

Aquesta nova mirada ha posat en evidència que els espais de treball ja no responien a les necessitats actuals. Hem viscut tots en primera persona una adaptació brutal, en la qual hem vist què era o no imprescindible per a la nostra feina diària. Els autònoms, els empresaris, els promotors…, tots hem vist la necessitat d’adaptar espais de treball existents que tenien un ús de vegades dubtós o desaprofitat.

Tots aquests locals, oficines i coworkings han estat objecte d’anàlisi. D’aquesta manera, alguns hotels han decidit reconvertir els espais a la planta baixa dels seus edificis en petites sales de reunions i de feina, amb opció de lloguer temporal de durada limitada. Els coworkings d’espais oberts han derivat en petites sales amb més privacitat. Es busquen locals ben ventilats, amb llum natural i no necessàriament al centre de les ciutats.

Davant el canvi constant i la necessitat d’adaptar-nos contínuament a les situacions canviants, les decisions sobre lloguer d’espais s’han escurçat en el temps. Si l’empresa creix, creixerà l’espai de treball. Si cal un canvi d’ubicació, serà mes fàcil i àgil portar-lo a terme. Això potser aportarà una agilitat més gran en la presa de decisions per part dels directius, així com a l’hora de valorar el teletreball, entendre que el treball per objectius és la base de l’eficiència i que l’arquitectura és la base per fer aquestes adaptacions.

Tots els espais han de repensar-se per fer-los millors, més eficients i més humans.

També hem vist que els espais individuals no ens convencen, que necessitem sortir de casa i tenir un espai diferenciat per treballar, on poder compartir vivències i despeses, socialitzar-nos, treballar en equip. Les plantes baixes seran espais compartits amb diferents usos. Hi conviuran activitats que fins ara no ens havíem imaginat. Ajudaran a dinamitzar les ciutats i a configurar-les a escala urbana.

Prioritzem una bona inversió per maximitzar tots els recursos i pensem a anar creant un model de societat més just, equilibrat i ecològic.

Fem arquitectura responsable, fem arquitectura saludable.

Laura Prados, arquitecta
Grup de Dones Arquitectes