Sessió Sert | NeuroArquitectura Revelada: Descobrint l'Impacte dels Espais Construïts en el Cervell Humà
Presentació
La jornada "Efectes a Curt i Llarg Terminis de l'Arquitectura en el Cervell: Cap a una Formalització Teòrica" explora el fascinant camp de la neuroarquitectura, definida com l'aplicació de la neurociència als espais construïts per comprendre millor l'impacte de l'arquitectura en el cervell i el comportament humà.
Aquest enfocament interdisciplinari amplia la recerca sobre la relació entre els entorns construïts i els usuaris, integrant la neurociència aplicada. A diferència de la Psicologia Ambiental, la neuroarquitectura utilitza la neurociència per comprendre de manera més completa el funcionament del cervell i les reaccions fisiològiques de l'organisme davant d'estímuls ambientals.
La neuroarquitectura aborda diferents nivells d'estudi, des del molecular i cel·lular fins als sistemes i comportaments, cercant comprendre com l'entorn físic impacta els individus. Es estudien des de la lliberació de substàncies químiques com hormones o neurotransmissors fins a l'expressió gènica, la plasticitat cerebral o l'alteració d'estats mentals, percepció, emocions i comportaments.
Un aspecte fonamental és que la neuroarquitectura assumeix que l'entorn influeix directament en els patrons més primitius del funcionament cerebral, que escapen a la percepció conscient. Els arquitectes poden dissenyar espais amb l'objectiu explícit d'afectar comportaments humans, fins i tot aquells més enllà de la percepció i el control conscient.
És essencial comprendre que, tot i que la neurociència revela diversos patrons de funcionament cerebral, les persones segueixen sent úniques a causa de la influència de la genètica, la cultura i les experiències individuals. Per tant, el mateix entorn pot tenir efectes diferents en persones diverses, destacant la importància de comprendre el públic objectiu en el disseny d'un entorn.
La neuroarquitectura reconeix que l'entorn físic no és l'única variable que afecta el funcionament cerebral i el comportament. Característiques personals, l'entorn social, hàbits i rutines són exemples d'altres variables que també poden influir en com les persones reaccionen a l'entorn. Cada entorn ha de tenir característiques que estimulin comportaments i activitats específiques, com la creativitat, la concentració, l'aprenentatge, la socialització o la relaxació.
Des d'un punt de vista pràctic, la neuroarquitectura s'utilitza per fer que l'acció humana sigui més efectiva i, sobretot, per crear espais més saludables a curt i llarg termini. El principi rector de la neuroarquitectura és "eficiència amb qualitat de vida i benestar personal".
La durada i freqüència de l'exposició dels individus a l'entorn físic poden impactar en els efectes que genera en l'organisme, la percepció i el comportament. Els entorns a llarg termini requereixen una atenció especial, ja que tenen més probabilitats de generar efectes duradors, com canvis plàstics en el cervell.
L'ètica juga un paper fonamental en aplicar la neurociència en l'arquitectura, ja que els entorns construïts poden influir en els usuaris sense que se n'adonin. Els principis ètics són de gran rellevància en totes les àrees de la neurociència aplicada.
És crucial aplicar la neurociència en l'arquitectura amb precaució, perquè el cervell i els seus mecanismes són extremadament complexos i el coneixement en aquest camp avança constantment. Els arquitectes i dissenyadors han de mantenir-se actualitzats utilitzant fonts d'informació fiables per evitar conclusions qüestionables.
La neuroarquitectura no consisteix en la creació de regles específiques que els arquitectes han de seguir en dissenyar. En canvi, es tracta d'un conjunt de conceptes que involucren diferents propietats cerebrals que poden ser impactades per certes característiques de l'entorn. Els arquitectes i dissenyadors tenen la responsabilitat de triar què, quan i com aplicar aquests conceptes.
En aquesta classe de 90 minuts, explorarem els fonaments i aplicacions pràctiques de la neuroarquitectura, analitzant com la connexió entre el cervell i l'entorn construït pot donar forma a l'experiència humana i contribuir a la creació d'espais més saludables i eficients.
Objectius
Integrar coneixements neurocientífics en la creació d'espais amb finalitats específiques.
- Dissenyar entorns que promoguin el benestar a curt i llarg termini.
- Investigar i aplicar descobriments recents en neurociència a la pràctica arquitectònica.
- Desenvolupar habilitats crítiques per avaluar la relació entre l'arquitectura i el comportament humà.
Destinataris
El curs està destinat a professionals de l'arquitectura, dissenyadors, urbanistes i aquells interessats en integrar els principis de la neuroarquitectura en la creació d'entorns que afavoreixin el benestar i l'eficàcia humana.
Aquest curs també està obert a professionals de la salut mental que vulguin explorar com la neuroarquitectura pot influir en el benestar psicològic dels individus a través del disseny d'entorns terapèutics.
Ponent
Koncha Pinós
Neurocientífica, directora i cofundadora de The Wellbeing Planet.