Una altra mirada sobre els guanyadors del Pritzker 2021 Lacaton & Vassal

La filosofia i la pràctica arquitectònica de Lacaton & Vassal han guiat la carrera professional de Gonzalo Herrero Delicado com a docent i organitzador d’exposicions, debats i conferències en institucions tan rellevants com la Royal Academy of Arts.

Una de les coses que més el va sorprendre quan va aterrar a Lacaton & Vassal el 2012 va ser el seu primer dia. Li van assignar el seu escriptori i al cap de deu minuts va entrar Jean-Philippe Vassal i es va asseure al seu davant. “Jo era un júnior, però la seva mentalitat com a arquitectes es trasllada a l’estudi, on no existeixen jerarquies i des del primer dia sents que la teva veu importa, una cosa impensable en molts altres despatxos guanyadors del Pritzker”, recorda.

En aquells dies, l’estudi estava desenvolupant molts dels projectes icònics que han definit la seva trajectòria i en què Herrero Delicado va tenir l’oportunitat de contribuir, com la Transformació de 530 habitatges en Grand Parc, Bordeus (2017), guanyadora del Premi d’Arquitectura Contemporània de la Unió Europea-Premi d’Arquitectura Mies van der Rohe de 2019, elogiada per aplicar una de les constants del despatx: prioritzar la transformació de l’espai en comptes de la seva demolició.

Les bases de Bordeus es van fonamentar en un projecte previ, la torre d’habitatges Bois le Prêtre a París (2011), que per a Herrero Delicado va ser una oportunitat perquè Lacaton & Vassal experimentessin amb sistemes constructius pràcticament desconeguts en aquella època, com el disseny d’una doble façana que cobria tot l’edifici i que actuava com un balcó interior, la qual cosa permetia ampliar l’espai i millorar l’aïllament dels habitatges.

Del projecte premiat de Bordeus destaca un factor que sol passar desapercebut: com van aconseguir solucionar l’alt nivell d’estrès que aquestes remodelacions causen en els residents, obligats a deixar els seus habitatges durant els mesos que duren les obres.

“Personalment, sempre m’ha interessat l’ecologia social vinculada a aquest projecte, que va ser on vam invertir més temps, ja que vam desenvolupar una sèrie de documents perquè cadascuna de les intervencions duressin només 15 dies. En aquest període, els veïns afectats es van mudar a un altre habitatge situat al mateix edifici, un fet que va reduir considerablement el seu nivell d’estrès”, comparteix Gonzalo.

Cada immoble va abordar les reformes que requeria cada inquilí, eliminant els envans necessaris i agregant mòduls per ampliar l’espai gràcies al sistema de doble façana, un valor que per a Herrero Delicado respon al paper central que Lacaton & Vassal atorguen a l’individu, a partir del qual l’estratègia no s’imposa a les necessitats d’uns usuaris que l’estudi tampoc percep com un ens genèric, sinó com un individu que ha de ser l’eix central de l’espai intervingut.

Les paraules més repetides per definir la filosofia de l’estudi parisenc són austeritat, transformació o sostenibilitat, però Herrero Delicado n’hi afegeix una altra. “L’Anne i el Jean-Philippe practiquen una arquitectura de la generositat, literalment, pel que es refereix al pressupost, però també per la seva relació amb clients i usuaris, el medi ambient i el seu respecte a l’entorn edificat”, afirma.

Un exemple que sol citar als seus alumnes de la Central Saint Martins és la plaça Léon Aucoc a Bordeus (1996), en què la intervenció, una vegada els arquitectes van haver visitat l’espai, van haver observat les interaccions que es produïen i van haver parlat amb els veïns, es va limitar simplement a canviar el paviment de terra perquè van considerar que el lloc ja tenia un encant i una qualitat que no era necessari modificar.

“La seva arquitectura consisteix en això, a fer el mínim, un tret que implica la seva falta d’arrogància. Mai no identificaràs un projecte seu per la seva estètica, perquè la seva signatura és gairebé intangible. És una arquitectura que neix del procés amb el client i l’usuari, una pràctica que requereix una dedicació extra en els projectes però que genera més bons resultats”, reflexiona.

Estèticament parlant, el comissari i docent utilitza una altra paraula poc escoltada aquests dies: responsabilitat. “Crec que la seva estètica és molt pròpia del moment que estem vivint, i el que espero és que generi una mena de moviment, amb ells en el paper de precursors”, afirma.

Cita, com a exemple d’això últim, la cooperativa d’habitatges La Borda a Barcelona, de Lacol, de la qual celebra que prioritzi la generositat dels espais per sobre d’elements o acabats estètics amb data de caducitat.

Encara que hagin passat gairebé deu anys, Herrero Delicado continua molt vinculat a la filosofia del duo francès i la seva relació ha perdurat; el 2019 va convidar Jean-Philippe Vassal com a ponent de la conferència anual de la Royal Academy of Arts, quan era comissari del programa d’arquitectura. També va organitzar l’exposició Knock nothing down, sobre l’estudi d’arquitectura aLL Design, continuadors de la mateixa filosofia d’aprofitar i reutilitzar les estructures construïdes.

Per a l’arquitecte, comissari i docent, la seva experiència amb Lacaton & Vassal li ha permès continuar explorant una sèrie d’idees i inquietuds innegociables en la seva trajectòria professional i que representen el llegat de l’any que va estar a París, assegut davant de Jean-Philippe Vassal.

Lucía Burbano
Redacció Escola Sert