Instagram és mort: per a què serveix una xarxa de contingut fet amb IA?

Seguim comptes d'Instagram en els que confiem, fins que comencen a barrejar imatges reals amb falses. Interaccionem amb comentaris i reaccions… fins que dubtem de si ho estem fent amb un bot. La confiança es trenca i comença a fer ferum “de mort”.

Que bonic, que espectacular… que fals. A mesura que les eines d'IA es perfeccionen, comencem a dubtar del que veuen els nostres ulls, tot i estar evolutivament super entrenats.

Meta ha vist que necessitava posar ordre i des de fa poc ha implementat la possibilitat d'etiquetar si un contingut està fet amb Intel·ligència Artificial… però s'equivoca i de vegades etiqueta com a IA contingut real, per a desesperació de fotògrafs i creadors.

La teoria de la “Internet morta”

L'anomenada teoria de la “Internet morta” afirma que l'activitat i el contingut a Internet, incloses les xarxes socials, ja són creats i automatitzats predominantment per intel·ligència artificial (IA). Aquests agents poden generar ràpidament publicacions juntament amb imatges generades per IA dissenyades per generar participació (clics, likes, comentaris) a Facebook, Instagram i TikTok.

La teoria sosté que el contingut orgànic generat per humans ha donat pas a una invasió de bots maliciosos i contingut creat artificialment.

Això ha portat a la percepció que “Internet ha mort”, ja que el contingut que consumim ja no és propietat dels humans. Encara que la teoria soni conspirativa, els avenços en IA generativa han portat alguns experts a considerar que es podria tornar realitat en poc temps.

Senyals conspiratius de l'apocalipsi del contingut sintètic

Alguns senyals inclouen la proliferació de comptes de xarxes socials automatitzades i contingut sintètic, com les surrealistes imatges virals del "Jesús gamba". Si alguna vegada hi va haver un senyal que alguna cosa havia arribat al final, sens dubte s'assemblava molt a aquestes imatges…

I si Internet s'ha mort, també ho ha fet Instagram, és clar. Amb aquest panorama podem establir els punts següents:

• Molts dels comptes, publicacions, interaccions (likes, comentaris, etc.) a Instagram són creades i automatitzades per bots i intel·ligència artificial generativa, en lloc de persones reals.
• Això ha portat a la percepció que Instagram ja no és un espai dominat per contingut generat per humans, sinó que cada vegada més està sent envaït per contingut sintètic creat per IA.
• Exemples com les imatges virals i ultrafrikis del "Jesús gamba", generades per IA que obtenen milers d'interaccions, són vistos com a senyals que el contingut real està sent superat per l'artificial a Instagram.
• La teoria suggereix que Instagram, igual que altres xarxes socials, s'està convertint en un espai on les interaccions i l'engagement cada vegada més són generats per bots i agents d'IA, en lloc d'usuaris humans.
• La pròpia Meta, propietària d'Instagram, incentiva que els influencers reals puguin crear avatars d'IA d'ells mateixos, gràcies a l'eina “AI Studio”.
• I la cosa es posarà encara més “rara” amb l'ús de l'app Butterflies. Tot i que la interfície s'assembla a la d'Instagram, la principal novetat de l'aplicació és que, en registrar-te, crees un personatge d'intel·ligència artificial, o papallona (butterfly), que comença a generar fotos i a interactuar amb altres comptes. 
  No hi ha límit en el nombre de “papallones” que pots crear, i estan dissenyades per coexistir amb comptes humans que també poden publicar al feed i comentar. Un pas més a la direcció de l'Instagram mort… o d'un Instagram diferent, sens dubte.

Com reconèixer les imatges generades per intel·ligència artificial

Tot i que les imatges d'IA són cada cop més realistes i ja poden enganyar l'ull humà entrenat, encara solen tenir detalls visuals subtilment imperfectes o inconsistents que les delaten com a generades per un algorisme, en lloc de capturades del món real. Estar atent a aquests senyals ajuda a identificar contingut creat amb intel·ligència artificial:

• Les imatges generades per IA sovint presenten errors en la representació de reflexos i ombres, a més d'una il·luminació poc realista.
• Detalls poc naturals: les imatges fetes amb IA poden mostrar superfícies massa llises o massa detallades. No mostren imperfeccions o variacions que sí que es veuen en imatges reals. En persones, per exemple, les dents solen veure's massa perfectes o uniformes.
• Distorsions en mans i articulacions: les mans, dits i altres articulacions sovint es veuen distorsionats o poc realistes en imatges. Els dits es poden veure massa llargs o torts de forma estranya.
• Caiguda poc natural de la roba: la manera com la roba cau sobre el cos en imatges generades per IA sol veure's poc realista o anatòmicament incorrecta.
• Qualitat inconsistent: especialment en vídeos, la qualitat de la imatge pot variar bruscament. Per exemple, que la cara sigui molt nítida però el fons borrós. Això és comú en filtres de xarxes socials generats amb IA.
• Errors i artefactes: encara que cada vegada són menys freqüents, les imatges d'IA encara poden contenir errors com parts borroses, objectes distorsionats o inconsistències en la il·luminació i ombres.
• Manca de context realista: les imatges generades sovint no tenen detalls contextuals realistes que es veurien en una foto feta per una persona, com pols, reflexos, o imperfeccions en el fons.
• Als vídeos, es pot observar canvis bruscos en la qualitat: especialment a la cara, per exemple que els ulls apareguin molt nítids però altres zones no.

Meta fica mà a la IA, però poc

Tota aquesta atenció als detalls ja no importarà tant perquè cada cop les imatges amb IA seran més realistes, i a més a Instagram quedarà acotat i marcat quin contingut és IA i quin no. De fet, Meta acaba de canviar l'etiqueta de “Fet amb IA” a una més asèptica “AI Info”.

En principi, quan el sistema de Meta detecta que s'han utilitzat eines d'intel·ligència artificial per crear una imatge, o quan els usuaris indiquin que han utilitzat eines d'IA en la composició (si és que ho volen fer), l'etiqueta inclourà una nota de "Informació d'IA" que, en tocar-la, oferirà una descripció general de com es podria haver utilitzat la IA en la creació de la imatge.

Des de Meta ho expliquen així:

"Hem descobert que les nostres etiquetes basades en indicadors d'IA estàndard del sector no sempre coincidien amb les expectatives de la gent i no sempre proporcionaven prou context. Per exemple, alguns continguts que incloïen modificacions menors mitjançant IA, com a eines de retoc, incloïen indicadors estàndard del sector que després s'etiquetaven com a "Fet amb IA".

Mentre treballem amb empreses de tot el sector per millorar el procés de manera que el nostre enfocament d'etiquetatge s'ajusti millor a la nostra intenció, estem actualitzant l'etiqueta 'Fet amb IA' per 'Informació sobre IA' a totes les nostres aplicacions, on els usuaris poden fer clic per obtenir més informació."

De moment, són tests i proves, moltes per esmenar els errors que estan denunciat alguns creadors gràfics i fotògrafs, que en veien el contingut etiquetat com a IA tot i ser real.

I tot això després de fer públic que, a sobre, Meta volia fer servir totes les teves fotos del teu perfil d'Instagram, l'històric, per entrenar la seva IA. Es poden seguir una sèrie de passos per oposar-se que Instagram faci servir les teves imatges d'aquesta manera.

No deixa de ser curiós que Meta vulgui fer servir material creatiu humà per fer més sofisticada la seva IA, que pel desenvolupament de funcionalitats i perfeccionament acabarà ajudant a crear continguts d'IA que ens enganyaran definitivament. Un altre cop, el camí a l'Instagram mort. O sintètic. 

Però no només Instagram o Facebook. A TikTok tenen la mateixa guerra i estan provant també etiquetar els continguts creats amb IA.

Per a què serveix un Instagram “mort” a un professional de l'arquitectura?

Al món de l'arquitectura, on l'estètica i la innovació han convertit a Instagram en la xarxa de l'arquitectura per antonomàsia, l'arribada de la intel·ligència artificial (IA) ha estat tant una benedicció per donar-se a conèixer, com ara un risc a la credibilitat.

Si un usuari es troba desplaçant-se per feeds plens de dissenys d'interiors impecables i estructures arquitectòniques que desafien la gravetat, és possible que es pregunti: això és real o és obra de la IA?

De fet, els primers estudis sobre la percepció dels usuaris sobre l'ús “comercial” de la IA ja assenyalen que l'ús i l'abús estarà penalitzat: al consumidor no li agrada un pèl que les marques abracin la IA en les seves comunicacions.

La IA està transformant la manera com els professionals de l'arquitectura visualitzen i presenten els projectes. Les imatges generades per IA, conegudes per la seva perfecció visual, estil únic, i una creativitat que sembla no tenir límits, són cada cop més presents en comptes de disseny, decoració i arquitectura a Instagram.

És un fet. Els professionals treballen en renders cada cop més sofisticats i és normal que vulguin ensenyar la seva feina a Instagram.

Però, com afecta això els arquitectes?

• Primer, l'eficiència i l'accessibilitat. La IA permet generar ràpidament variacions de disseny, presentant una àmplia gamma d'opcions als seguidors i als clients. Això no només impulsa la creativitat, sinó que també democratitza l'accés a visualitzacions d'alta qualitat, permetent que petits estudis o freelancers competeixin en igualtat de condicions.

• Però aquí ve el desafiament: l'autenticitat. En un món inundat d'imatges perfectes, mantenir la transparència sobre quan i com es fa servir la IA és crucial. És important que com a comunitat s'estableixin normes sobre com comunicar l'ús d'aquestes eines.
  
  Una mena d'ètica arquitectònica de la Intel·ligència Artificial. Això no només mantindria la integritat professional intacta, sinó que també ajudaria els usuaris a comprendre i apreciar el veritable valor del disseny arquitectònic, més enllà de la mera estètica.

I és que l'adopció de la IA planteja preguntes sobre l'originalitat i l'autoria. Fins a quin punt un disseny generat per IA continua sent de la persona que ho ha propiciat amb un simple prompt?

A més, quan es crea un projecte arquitectònic, també s'estan construint somnis i aspiracions. I si aquests somnis ja no estan arrelats a la realitat, permetent que la inspiració flueixi de l'autèntica creativitat humana, què poden inspirar? Com pot motivar quelcom sorgit del “deliri” d'un model de llenguatge artificial?

El punt crucial dels arquitectes a Instagram és que hi juguen un paper doble: són tant creadors com curadors. Mentre que la comunitat explora les possibilitats que ofereix la IA, els professionals de l'arquitectura també haurien de ser guardians de l'autenticitat, l'ètica i la transparència. En fer-ho, no només enriqueixen la pràctica professional, sinó que també preserven l'essència de l'arquitectura: la capacitat d'inspirar, innovar i connectar a nivell humà, fins i tot a l'era digital.

Una arquitectura viva.

Elisa Díez
Responsable de xarxes socials de Escola Sert. Somia amb algorismes, com els androides de 'Blade Runner' ho fan amb ovelles elèctriques