(Imatge: Sumo Arquitectes)
Bioclimàtica i social: així és la façana vegetal de la rehabilitació de Vil·la Urània
La façana vegetal integrada a la Vil·la Urània recupera l'antic jardí que envoltava la vila i actua com a element regulador del clima.
Originalment, la Vil·la Urània era una petita residència d'estiueig enjardinada de finals del segle XIX. Aquesta particular edificació la trobem entre la Via Augusta i el carrer Saragossa al barri del Farró, districte de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona. Va pertànyer a l'astrònom Josep Comas i Solà, que, en morir el 1937, va cedir la propietat a l'Ajuntament amb la condició que s'utilitzés com a centre divulgatiu i cultural.
Després de dècades d'abandó, el 2013 es va llançar un concurs per rehabilitar la casa i construir-hi un centre cívic per al barri. La convocatòria la van guanyar l'equip format per l'estudi SUMO arquitectes i l'arquitecta Yolanda Olmo.
Aquest era l'únic solar disponible, recorda Jordi Pagès, arquitecte de SUMO Arquitectes, conjuntament amb Marc Camallonga i Pasqual Bendicho, estudi guanyador del concurs.
La seva proposta, a més de rehabilitar la petita vila mantenint la seva estructura i interior diàfan i reforçant-ne els fonaments, plantejava un edifici que fos el més estret possible, amb accessos a dos nivells que connecten via Augusta i Saragossa, sense encaixonar la casa d'estiueig. El seu element més destacat és una galeria intermèdia amb una façana vegetal que, entre d'altres virtuts, contribueix a regular la temperatura de confort.
Recuperar el concepte de ciutat-jardí
El projecte plantejava una disjuntiva: en afegir un nou edifici que complís la funció de centre cívic restava espai als vestigis del jardí romàntic del segle XIX, adjacent a la casa. "Una espina clavada", afirma Pagès, "que vam resoldre resituant la vegetació en un altre punt de l'edifici".
L'any 2013 es va llançar el concurs per a rehabilitar Vil·la Urània. (Sumo Arquitectes)
L'edifici es manté gairebé tot l'any a una temperatura entre els 17 °C i 28 °C
Per guanyar més superfície i valor afegit, l'estudi va decidir adossar una galeria entre la segona i la sisena planta, una zona intermèdia entre el carrer i l'edifici on s'accedeix per una escala exterior, donant continuïtat a l'exterior.
Aprofitant la seva orientació sud-oest, aquesta galeria d'una mica més de cinquanta metres lineals compleix diverses funcions: climatitza de manera passiva les circulacions de l'edifici i és una zona de trobada i descans, amb diversos bancs distribuïts per l'espai, i fins i tot un pati. Disposa de diverses jardineres adossades a la façana, amb plantes autòctones que exerceixen d'hivernacle a l'hivern i umbracle a l'estiu, contribuint al confort bioclimàtic.
Aquest espai actua de matalàs tèrmic en separar el carrer de linterior de l’edifici, reduint-ne la demanda energètica. “Aquesta zona no compta amb climatització. De fet, un 25% de l'edifici no està climatitzat, aconseguint un estalvi energètic important. Gràcies a una sèrie de filtres, entre ells les plantes, l'espai es manté gairebé tot l'any en un rang de temperatura de 17 i 28ºC, unes condicions ambientals agradables”, afirma Pagès.
El benestar tèrmic és superior al que es percep a peu de carrer. (Sumo Arquitectes)
La regulació del corrent d'aire que circula per la galeria que, ajudada per la humitat o captació solar que aporten les plantes, contribueixen a fer que el benestar tèrmic sigui superior al que es percep a peu de carrer.
Aquesta entrada d'aire es regula mitjançant uns sensors col·locats al sostre de la galeria que detecten la temperatura exterior. També ajusten l'obertura o el tancament de les lamel·les de les persianes i de la façana de vidre per assegurar aquest confort climàtic.
Instal·lació i manteniment de la façana vegetal
Pagès explica que van treballar amb un paisatgista per triar les espècies de plantes adaptades al clima local. “Es van col·locar jardineres a mida prefabricades, amb malles, baranes i tutors amb molta rapidesa. Les jardineres estan fixades per sota. El sistema de reg per degoteig, que inclou una dosi de fertilitzant, és el mateix que es fa servir en petites explotacions agràries”, explica l'arquitecte.
El sistema de tutors permet que la planta grimpi, sobretot a l'estiu, per a generar major volum i humitat ambiental. (Sumo Arquitectes)
Gràcies als sistemes passius incorporats, l'estalvi energètic és d'un 60%
Sobre el manteniment, Pagès afirma que la intenció era minimitzar l'acció humana. “Manualment, l'única tasca que cal fer és la poda anual a la tardor. La resta està automatitzada”, explica. Per executar la poda pel costat exterior de la galeria, s'ha habilitat un pas de 60 centímetres d'amplada entre les plantes i les finestres.
Tot i que Pagès reconeix que és difícil quantificar l'estalvi energètic que aporta la façana vegetal, explica que per a l'obtenció del certificat energètic, se'n compara l'exercici amb projectes similars en bones condicions. Gràcies als sistemes passius incorporats, l'estalvi energètic és d'un 60%. En projectes de baix consum, la façana passiva ens permet fer un pas més enllà”, afirma.
Obres en l'exterior de Vil·la Urània. (Sumo Arquitectes)
Vil.la Urània: un jardí per als usuaris
A cadascuna de les plantes, les espècies vegetals presenten variacions. A la sisena planta, per exemple, on es troba l'aula gastronòmica, predominen les aromàtiques com la menta i el romaní, que els assistents al curs fan servir als seus plats.
Pagès celebra aquesta apropiació per part dels usuaris: “Deixem espais lliures a les jardineres per dos motius. El primer és que no volíem una barrera vegetal frondosa sinó permetre una connexió amb l'exterior. El segon motiu era permetre la interacció amb les plantes”. Així, noves espècies com el clavell o l'esparreguera plumosa han aparegut a les jardineres, possiblement plantades pels usuaris.
"És un jardí on sempre passen coses i que va canviant segons l´estació de l´any", diu l'arquitecte. Aquest interès afegit cap a les plantes promou una sèrie de beneficis intangibles com el benestar, la curiositat i un efecte imant que repercuteix a l'ambient que es genera en aquestes galeries.
Representació en pla dels treballs de geotèrmia realitzats a Vila Urania. (Sumo Arquitectes)
Sensòrica, materials i renovables: les claus d´un edifici passiu
La Vil·la Urània compta amb el certificat LEED PLATINUM per complir els màxims paràmetres de sostenibilitat. A més dels esmentats sensors que detecten automàticament la radiació solar i ajusten l'obertura de les persianes i de la façana abans que se sobreescalfi, s'han emprat altres estratègies a l'edifici.
- Materials: A l'edifici predomina la fusta, que aporta calidesa i aconsegueix baixar la petjada ambiental. També es fa servir alumini reciclat i la presència de formigó vist es justifica per la seva capacitat per acumular calor i repartir-lo durant el dia. La poca presència de revestiments es tradueix en un manteniment menor.
- Energia renovable: El sistema de captació solar fotovoltaica col·locat a coberta de 100m2 (21kWpic) permet generar uns 20.000kWh/any.
- Instal·lacions eficients: La ventilació mecànica es fa amb recuperadors de calor rotatius amb més d'un 80% de rendiment, amb sondes de CO2 per aportar la quantitat d'aire de renovació necessari a cada espai. El sistema de producció està basat en dues màquines. Una bomba de calor condensada per geotèrmia aporta l'energia necessària a l'hivern i gran part de la necessària a l'estiu, i una nevera amb torre evaporativa tancada que aporta l'energia als moments punta a l'estiu. La distribució de fred i calor es fa amb bigues fredes suspeses del sostre, un sistema molt eficient i que no necessita motors ni ventiladors, facilitant-ne el manteniment.
Lucía Burbano
Redacción Escola Sert
L'Escola Sert realitza el postgrau més complet del sector per poder acabar fent projectes de rehabilitació innovadors que marquin la diferència, com el de Vil.la Urània.