"Tenim una doble obligació per aplicar solucions de sostenibilitat: la legal i l’ètica”

L’arquitecte Joan Carles Reviejo, docent del Postgrau d'arquitectura i Instal·lacions a l’Escola Sert ens avança els continguts del curs. Res de metafísica, molta concreció i visió de futur.

La Unió Europea vol una Europa descarbonitzada per 2050 Quin paper juguen aquí l’arquitectura i la construcció per aconseguir aquest objectiu?
Segons dades de la Comissió Europea, el edificis són responsables del 40% del consum energètic i del 36% de les emissions de CO₂. Dins d’aquest percentatge, una part molt important està destinada a aclimatar aquests edificis. Per tant, la vessant de les instal·lacions, que incideix a l’activitat dels arquitectes, serà troncal en aquest curs.

Dissenyar i que es pugui construir sense emetre emissions de CO₂  serà obligatori?
Els arquitectes tenim una doble obligació. Per una banda, tenim un compromís legal perquè existeixen una sèrie de directives vigents que han inclús ocasionat la modificació o l’adaptació del codi tècnic. De fet, hi ha una directiva europea que ja ens obliga, des de finals del 2018, a que tots els edificis públics han de tenir un consum quasi nul d’energia. Des de finals del 2020, aquesta obligació s’amplia a l’obra nova de caràcter privat. A part d’això, tenim un compromís ètic, perquè l’activitat de l’arquitecte té una incidència. Els edificis que fem perduren a les ciutats i al planeta durant molts anys, i per tant, hem de procurar que siguin sostenibles.

Canviarà doncs la forma en la qual hem estat fent-ho fins ara?
Això vol dir que a partir d’ara també pesen altres factors que formen part del projecte arquitectònic que potser fins ara estaven una mica més descuidats. Tenim aspectes que són formals i funcionals, que no canvien, però estem introduint noves tecnologies i nous materials per aïllar millor els edificis. En aquest sentit, hi ha un component molt important que és tota la part tècnica lligada a les instal·lacions: els sistemes de climatització, d’automatització i de monitorització d’edificis. Aquests elements són els que nosaltres hem d'incorporar als nostres projectes. De fet, si ara analitzem quin és el pressupost per la construcció d’un nou edifici, la partida pressupostària destinada a instal·lacions és cada cop molt més gran.

Incorporar aquest nous aspectes en els projectes condiciona la creativitat dels arquitectes?
La creativitat no està condicionada per la tecnologia i la necessitat de complir amb aquests requeriments energètics. Senzillament l'arquitecte ha de conèixer aquests aspectes tècnics i tenir les bases de coneixement necessàries per poder complementar el seu edifici. Però això no voldrà dir que els edificis siguin, formalment parlant, molt diferents al que eren fins ara.

Com s’estructurarà el curs? 
La intenció és la d’introduir aquests conceptes dels quals hem parlat. L'arquitecte és un director d’orquestra que ha de conèixer bé la partitura, i si s’escau, especialitzar-se en alguna d’aquestes disciplines que formen part del projecte arquitectònic. Dins d'aquesta introducció de conceptes i eines, el curs l’hem dividit en vuit apartats.

Això afecta només edificis d’obra nova o també els antics?
Hi ha una part important pel que fa la rehabilitació d’edificis que tenen més de vint, trenta o cinquanta anys. Normalment, la gent pensa en canviar la compartimentació de l’edifici, renovar el mobiliari, la fusteria o aïllar millor la façana de l'edifici. Les instal·lacions també són un element obsolescent dins d’un edifici que també cal renovar.

Quin format té el curs? 
En principi el curs serà en línea, però si les circumstàncies ho permeten també podrà ser presencial, a les aules de l’Escola Sert. 

Quines eines compartirà amb els estudiants perquè puguin complir amb l’objectiu de dissenyar i construir de forma sostenible?
Cada cop més tota la part d'instal·lacions està agafant una complexitat més gran que obliga a interactuar amb especialistes o industrials. Són els dos camins en els quals pots arribar a prescriure de forma adequada. Quina és la problemàtica que té l’arquitecte? Si no coneix quin és el sistema més adequat per cada projecte o circumstància depèn completament dels especialistes i moltes vegades arriben a condicionar aspectes formals o de l'edifici que estem dissenyant. El curs està pensat perquè l’arquitecte tingui i conegui una sèrie d’eines per poder demanar als especialistes, instal·ladors o fabricants el producte o el sistema més adequat per cada projecte.

Pot aplicar-se a qualsevol sector?
Sí, inclús ho podem extrapolar a les ciutats. Si la Unió Europea vol arribar a aconseguir aquest objectiu d’emissions quasi zero pel 2050, haurem de canviar la manera de com produïm l’energia, de com la transportem als edificis i de com la consumim. Això afecta l’habitatge, a l’oficina, i als espais públics, ja siguin institucionals, corporatius o esportius. Afecta absolutament a tot. 
Tenir una visió general de les instal·lacions, sistemes i equips eficients energèticament parlant és molt interessant perquè a vegades als arquitectes se’ns escapa aquesta part més lligada a l'enginyeria. L’altra part important és aprendre estratègies per prescriure. Al final l’arquitecte és un prescriptor que defineix un espai, un edifici i com s’ha de construir i una qüestió molt important, que és com s’haurà de mantenir perquè un edifici pot trigar un any a construir-se, però durarà cinquanta anys i tindrà un impacte dins de la ciutat i de la societat.

Quins professors participen en el curs i què compartiran amb els alumnes?
Jo intervinc com a director del curs i donaré, per una banda, els mòduls més introductoris i la part de domòtica i automatització. També comptarem amb Alexandre Ramón Corrales, que és un enginyer i auditor energètic que farà més incidència en la part normativa; Gisela Steiger, arquitecte superior i màster en il·luminació i Lluís Mestres, arquitecte que s’ocuparà de les instal·lacions fotovoltaiques.

Vostè s’especialitza en domòtica i automatització. Com intervenen aquestes tecnologies per  aconseguir una arquitectura zero emissions?
La domòtica és una eina que permet integrar sistemes dins d’un edifici i fer que interactuïn entre ells. Les necessitats energètiques dins d’un edifici varien d’acord amb diferents factors, fins i tot el que són eines bioclimàtiques, com el control de la pell d’un edifici, com podem aportar energia solar o protegir-nos quan aquesta energia solar és excessiva. La domòtica, a l’integrar aquestes instal·lacions i automatizar-les, permet gestionar una sèrie de paràmetres com l’ocupació de l’edifici a l’època de l’any, temperatures exteriors i interiors i una sèrie de requeriments que combinats amb tots aquests sistemes que formen part de l’edifici faran que funcionin d’una manera més eficient energèticament.

Com es definiria com a docent? Quins són els seus objectius vers el curs?
Sóc un arquitecte curiós. Sovint, les instal·lacions han estat una mica descuidades per part dels arquitectes i habitualment estan més vinculades al món de l’enginyeria.
El curs neix de la curiositat per saber. És molt important, a banda de saber molt d’una cosa concreta, tenir un coneixement bàsic de moltes altres coses perquè això et dóna una visió global. Amb aquest curs volem donar aquesta punt de vista global que pot donar opció a ampliar coneixements i  que l’arquitecte es converteixi en un especialista.

Lucía Burbano
Redacció Escola Sert