Disseny arquitectònic d’espais sanitaris: pensar en les persones

Tots els elements implicats en el disseny arquitectònic influeixen al sistema sensorial humà. No és una opinió o una teoria, és una afirmació basada en l'evidència científica, com van deixar clar els ponents de la taula rodona Els dissenys d'espais basats en l'evidència i centrats en la persona, moderada per Sandra Bestraten, presidenta de la Demarcació de Barcelona del COAC. Aquesta trobada va formar part del IV Simposi d´Arquitectura, Enginyeria i Salut, celebrat el 27 d´octubre a Roca Barcelona Gallery de Barcelona.

En aquest esdeveniment, organitzat per l'Associació Catalana d'Entitats de Salut (ACES), es van tractar temes relacionats amb l'arquitectura, l'enginyeria i la salut des de la perspectiva de la innovació i la renovació dels espais sanitaris. Amb aquest punt de partida, es van plantejar quatre taules rodones amb professionals destacats d'aquestes àrees. El debat moderat per Bestraten va ser el que va obrir la jornada.

Els ponents d'aquesta primera taula rodona van ser David Nadal, adjunt a la Direcció de Qualitat i Experiència del Pacient a l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona; Clara Rius, arquitecta i sòcia directora Ahead PSP - Barcelona Healthcare Architecture i Joan Vallés, arquitecte tècnic – Cap de grup a Constructora del Cardoner.

En el marc de la seva intervenció, Bestraten va deixar clar el marc temàtic: "els elements arquitectònics com la llum, la tipologia, l'organització i l'ús de l'espai, la geometria, les proporcions, els materials i els sons influeixen en el sistema sensorial humà". Amb aquest punt de partida, la presidenta de la demarcació de Barcelona del COAC va demanar als participants de la taula rodona que aportessin les respectives experiències professionals.

David Nadal va voler respondre a la qüestió a través de la seva vivència a l'Hospital Sant Joan de Déu: “Des del 2015 treballem dissenyant espais pensant en els usuaris finals”. Per al directiu d'aquest centre hospitalari és una qüestió cabdal “donar a la diana de les necessitats de pacients i familiars”. A la qüestió de si adoptar aquestes estratègies suposaven un gran augment pressupostari, Nadal va ser rotund: “ens ho plantegem com una inversió i no com una despesa, perquè aconseguirem una proposta final molt millor”.

La següent a prendre la paraula va ser Clara Rius qui va explicar com en els seus projectes relacionats amb arquitectura de centres de salut, “parlem amb tots els professionals involucrats: professionals, pacients i famílies” per assolir una perspectiva holística.

En aquesta línia Rius, que també és professora al curs sobre arquitectura hospitalària d'Escola Sert, va exposar una mena d'efecte cadena que aporta la mirada holística en els projectes arquitectònics relacionats amb la salut: “si el professional està bé en un entorn adequat, treballarà millor i això, sens dubte, repercutirà també a la salut del pacient i al benestar dels familiars que l'acompanyen durant l'ingrés”. Rius també va insistir que “no fem les coses perquè sí, busquem evidències científiques que avalin la nostra feina”.

Joan Vallés va aportar la visió més pragmàtica de l'execució d'un projecte per part d'una constructora: “volem que els pacients i els familiars es trobin com a casa seva”.

Bestraten va obrir el bloc temàtic següent recordant la iniciativa conjunta entre el COAC i l'Hospital Sant Joan de Déu per plantar arbres i crear un context més agradable als voltants d'aquest centre de salut, a les portes del Parc de Collserola. En explicar aquest acte, la presidenta de la demarcació de Barcelona del COAC va voler recalcar que “l'entorn, i no només els edificis purament sanitaris, ajuden en el procés de curació”.

Arran d'aquesta afirmació, Rius va assenyalar la importància de tenir un entorn agradable perquè “els espais de transició a l'ingrés hospitalari són importants, ja que així ens assegurem que el nerviosisme del pacient no va a més”. La sòcia directora a Ahead PSP - Barcelona Healthcare Architecture va deixar clar que aquest aspecte no es tracta d'una moda passatgera, sinó que “el contacte amb els espais obert i tota la relació amb la biofília connecta amb aquesta part del cervell de quan vivíem a la naturalesa”.

Per la seva banda, Vallés va voler remarcar la importància dels materials a l'hora d'aconseguir aquests entorns més agradables, per a pacients, familiars i personal d'un centre sanitari.

A la segona part de la taula rodona els ponents van valorar la capacitat d'innovació per assolir avenços al terreny de l'arquitectura sanitària. Tornant al cas de l'Hospital Sant Joan de Déu, Nadal va explicar que “tenim al nostre equip persones expertes en metodologies concretes, com ara filosofia Lean o Design Thinking, que codissenyen amb els professionals sanitaris i els pacients els nous espais”.

Com a exemple concret, Nadal va explicar que, per crear l'ambientació del Pediatric Cancer Center, "vam treballar amb els pacients per saber què volien sentir a les diferents fases d'hospitalització i els insights que ens van donar van ser transformats en una proposta de disseny".

Al tram final de les intervencions a la taula rodona, Sandra Bestraten va voler reivindicar la importància de disposar de temps per treballar en els projectes relacionats amb aquests espais per així aconseguir efectes realment eficaços. La presidenta de la demarcació de Barcelona del COAC va explicar que els beneficis no només han de ser per als usuaris finals dels centres sanitaris –pacients, familiars i professionals–, una planificació correcta ha d'ajudar també a preservar la salut de l'equip de professionals que desenvolupen el projecte.

Seguint aquest plantejament, Joan Vallés va explicar que “tenir el temps és una qüestió de planificació que cal adequar-se a un ritme de treball que sigui saludable per al seu equip”.

Clara Rius es va manifestar en una línia similar en afirmar que “si fem un projecte en menys temps de l'adequat, a curt termini pot semblar un èxit, però a la llarga no funcionarà”.

Com a conclusió, Bestraten va voler advocar pel treball en equip en aquest tipus de projectes per assolir els objectius proposats, ja que “al món de la construcció i el disseny tots també hem de sentir-nos imprescindibles i treballar units per aportar el màxim de les nostres capacitats” .