(Imatge: Gettyimages)
Design Thinking i arquitectes, una metodologia orgànica per a la professió
Potser ells no ho saben, però la majoria d'estudis d'arquitectura ja utilitzen el Design Thinking en el disseny, la planificació i execució de projectes. L'empatia amb el client i el prototipat en són dos exemples. Però n'hi ha més. Els desvetllem a continuació.
Definicions de Design Thinking n'hi ha moltes, però la que millor encaixa a Mònica Moya, arquitecta, experta en estratègia, màrqueting, noves oportunitats de negoci i avantatges competitius, és la següent:
És un procés participatiu per identificar reptes i generar solucions innovadores a partir de promoure el pensament creatiu i executar-les mitjançant prototipat i testeig previ.
Mònica Moya explica que en aquesta definició hi afegiria altres conceptes que formen part del Design Thinking, com “la col·laboració, pensar deductivament, la reducció de despeses o del fracàs, l'empatia, l'anàlisi crítica i, sobretot, ser rigorosos en la implementació. Té “tant de creatiu com de rigorós”, subratlla.
Sessió Sert sobre Design Thinking al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya a càrrec de Mònica Moya. (MM)
Col·laboració, pensar deductivament o anàlisi crítica són conceptes lligats al Design Thinking
Característiques del Design Thinking
1. Ajuda a trobar solucions a reptes concrets
És extremadament útil per abordar reptes complexos, ja que es focalitza a comprendre les necessitats o desafiaments inicials per poder desenvolupar millors solucions. De fet, el mètode dedica la mateixa energia a identificar correctament la necessitat que a definir la solució.
2. S'adapta a la situació actual de les organitzacions i els professionals
Per diverses raons:
- Enfocament a la complexitat: amb l'augment de la complexitat als entorns empresarials actuals, el Design Thinking ofereix una forma estructurada i creativa de solucionar problemes complexos.
- El seu enfocament multidisciplinari i iteratiu permet explorar diverses perspectives i trobar solucions innovadores a situacions complicades.
3. Promou una mentalitat flexible i adaptable
La incertesa és un element inherent als entorns actuals. El Design Thinking promou una mentalitat flexible i adaptable. En lloc de cercar solucions definitives des del principi, s'encoratja l'exploració, el prototipat i l'aprenentatge ràpid per adaptar-se i respondre als canvis ia l'evolució de les necessitats dels usuaris i del mercat.
4. Integra els nivells polític, econòmic, social, cultural i tecnològic
Aborda els reptes de gestió de les empreses i organitzacions en un context ampli. Aquesta metodologia considera la interacció entre els factors polítics, econòmics, socials, culturals i tecnològics que influeixen en els negocis. A través de la comprensió d'aquests factors, es poden dissenyar solucions més integrades i efectives.
El concepte del doble diamant
Al Design Thinking l'acompanya un procés de disseny anomenat doble diamant, que consisteix a aplicar dos conceptes que s'apliquen alternadament:
- Divergent: Fase d'EMPATIA. Estudi, anàlisi de les necessitats i entorn.
- Convergent: DEFINICIÓ. Quan hem de concretar el repte, o necessitat
- Divergent: IDEACIÓ. Buscar el màxim de possibles idees per solucionar el repte plantejat, ment oberta i creativa, després ja estudiarem les que són viables o donen solució real al repte plantejat
- Convergent: IMPLEMENTACIÓ. Concretar la solució després de l'etapa d'ideació, on treballarem per donar resposta al problema real.
Per il·lustrar-ho, Moya posa com a exemple el cas d'una empresa que vol que les reunions siguin més eficients. Aquest serà el fil conductor que exemplifica aquest i altres conceptes del Design Thinking.
El diamant divergent seria estudiar el nostre usuari, que en aquest cas és intern: qui organitza les reunions, qui en participa més o menys, etc.
El diamant convergent aterra aquesta anàlisi per concretar, per exemple, si allò que realment busca aquesta empresa és no que les seves reunions siguin més efectives sinó organitzar menys.
"Moltes vegades hi ha un problema real que no s'identifica des de l'inici i que de vegades està camuflat darrere del que creiem és el repte que volem solucionar", afirma l'arquitecta.
La Sessió Sert monogràfica sobre Design Thinking va tenir lloc el passat 29 maig de 2023. (Mònica Moya)
Eines digitals per posar-ho en pràctica
“Jo no conec cap eina digital que t'acompanyi en aquest procés. Les existents són activitats concretes per a cada fase que serveixen per conèixer l'usuari, analitzar, preguntar, descobrir els perquès o concretar quin és el repte real”, explica.
Algunes són:
A la fase inicial
Mapa d'empatia i entrevistes
“El mapa d'empatia és una eina que posa la persona al centre per estudiar què sent, amb qui es relaciona al lloc de treball, què el motiva o quines eines utilitza per informar-se. Per proposar una solució a algú, primer cal conèixer-la bé”.
Procés d'ideació
Pluja d'idees
“El nostre cervell és flexible i adaptatiu, com més ho estimulem i practiquem la ideació les idees apareixeran amb més facilitat”.
A l'exemple de les reunions, possibles idees que podrien sorgir són: organitzar reunions amb certes persones o equips durant una franja concreta un cop per setmana, fer-les fora de l'oficina un cop al mes.
El Design Thinking està orientat a l'usuari i el procés i no tant al producte o solució final
Fase de prototipat
Hi ha dues classes de prototip.
El de baixa fidelitat, sense detalls, més econòmic, més ràpid, més fàcil de modificar en fase de feedback i sense necessitar experts tècnics per a la seva execució. Podria ser de cartó o de paper, però la resposta serà menys precisa.
D´alta fidelitat. En cas d'una aplicació mòbil, desenvolupar una simulació d'aquesta aplicació. Aquesta solució és més costosa econòmicament i llarga dimplementar però la resposta serà més fidedigna.
Procés d'implantació
La implementació i el resultat de tots els processos anteriors. A l'exemple de les reunions es podria instal·lar una pantalla al vestíbul on es mostrin percentatges de les persones assistents, dels minuts de la participació de cadascuna i de les conclusions. Una manera de visualitzar-ne l'efectivitat per a, junts, evidenciar la realitat i anar definint junts una nova manera de treballar, més col·laborativa i eficient.
L'exposició de Mònica Moya sobre la metodologia Design Thinking va interpel·lar els participants amb la cita d'Einstein que diu: “la formulació de qualsevol problema és més important que la pròpia solució”. (MM)
Similituds i diferències amb altres metodologies
Agile, Lean, Canva…el món de la gestió no està exempt de metodologies. “La principal diferència és que el Design Thinking està orientat a l'usuari i al procés i no tant al producte o solució final”, distingeix Moya.
En concret, Moya comparés Agile vs. Design Thinking:
Similituds
Tant Agile com Design Thinking promouen la col·laboració, la iteració i l'adaptabilitat a les necessitats dels usuaris. Tots dos enfoquen l'aprenentatge constant i la millora continuada.
Diferències
Agile se centra principalment en el desenvolupament de programari i en la gestió de projectes. Utilitza mètodes com Scrum o Kanban per organitzar tasques i controlar el flux de treball.
En canvi, el Design Thinking és una metodologia més àmplia que es pot aplicar en qualsevol àrea del negoci i té més èmfasi en la comprensió dels usuaris i en la generació d'idees.
El Design Thinking està plenament integrat al món de l'arquitectura, com va exposar Mònica Moya a la Sessió Sert. (MM)
Per què el Design Thinking és inherent a l'arquitectura
“Aquesta metodologia parteix del procés creatiu propi del disseny. Quan un arquitecte projecta té la capacitat d'implementar aquest paraigua global que és el Design Thinking a totes les fases del projecte”, afirma.
L'arquitecte ha de conèixer les necessitats del client i, per tant, empatitzar. Passa el mateix amb l'emplaçament o el context de cada obra. Durant alguna de les fases del Design Thinking poden sorgir reptes de diferent índole que ha de solucionar, de vegades de manera creativa. Els projectes també passen pel prototipat, ja sigui amb renders o maquetes.
“Aquest procés totalment integrat a la nostra professió, ja sigui al nostre perfil d'arquitectes projectistes o de gestió, requereix una alta rigorositat. El més interessant és que aquesta metodologia innata a l'arquitectura ha traspassat altres àmbits com la gerència. El disseny i l'arquitectura són el Design Thinking en estat pur”, explica Moya.
I qui lidera l'execució del Design Thinking?
“De vegades, quan un client em demana “que l'ajudi a posar ordre” a la seva organització m'adono que ja estan implementant certs aspectes d'aquesta metodologia de manera inconscient. Moltes vegades és una qüestió d'aplicar la metodologia amb rigor perquè si et quedes només amb l'empatia i després no aterres els altres conceptes no sabràs realment per què vols canviar alguna cosa i si realment és necessari”, reflexiona.
Finalment, Moya recomana fer un petit exercici.
Preguntar-nos el perquè d'una necessitat o repte fins a set vegades.
Al final, la veritat sortirà a la llum.
Lucía Burbano
Redacció Escola Sert
Per saber-ne més:
- Design Thinking at Chicago Architecture Center
- The Rise of the Design Thinking Movement and its Relation to Architecture (Arch Daily)
- Design Thinking: How to Think Like an Architect (video)
- An Example Of Design Thinking In Architecture (Medium)