Ciutat proactiva, l'alternativa a la smart city
Els nous models d'urbanisme reclamen decisions multidisciplinàries i plurals que escapen de l'encasellament de les dades i de la tecnologia. Sandra Bestraten, presidenta de la demarcació de Barcelona del COAC, va moderar una taula rodona en el marc de la Smart City Week en la qual el panell va proposar una actualització del concepte de ciutats intel·ligents per ciutat sensates i la contribució dels professionals de l’arquitectura en aquestes iniciatives.
La primera edició de la convocatòria de projectes d'innovació urbana, la Ciutat Proactiva, va donar origen al debat ‘Ciutat proactiva: la innovació al servei de l’arquitectura’, organitzada pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) i la Fundació Bit Habitat de l’Ajuntament de Barcelona que va comptar amb la participació de diversos avaluadors de les propostes presentades: Maria Pia Fontana, arquitecte i codirectora del curs Smart territoris: Projectes urbans, ciutats i noves tecnologies, l'economista i director de Placemaking Europe Ramon Marrades i l'arquitecte i sotsdirector del departament d’Urbanisme de l’ETSAB UPC Carles Crosas.
La vigència de la ‘ciutat intel·ligent’ es posa en dubte davant el valor de la ‘ciutat proactiva que proposa Barcelona
Cal repensar el concepte de ciutat intel·ligent?
Aquesta va ser la primera qüestió plantejada per Bestraten, un concepte “obsolet” si el relacionem només amb el prisma tecnològic, segons van acordar tots els integrants del debat.
“Smart city o Ciutat intel·ligent és un concepte injuriat per la majoria d'arquitectes perquè és un concepte segrestat. M'interessa més la innovació perquè a més de tecnologia inclou una dimensió creativa”, argumenta Carles Crosas. L'arquitecte considera que és innovador llançar una convocatòria sobre ciutat i qualitat de vida que mesuri l'impacte de les propostes a curt termini i que inclogui actors de la societat civil, ja que no solen intervenir en aquestes qüestions.
Ramon Marrades va argumentar que la definició de smart city ha d'incloure matisos més humanistes. En referència a la convocatòria d'ajudes de Ciutat Proactiva, va destacar uns certs elements que han afavorit una participació molt alta de projectes: la burocràcia senzilla del formulari que ha obert la creativitat, entesa com l'accessibilitat universal en els processos relacionats amb la ciutat; la innovació arrelada al territori que respongui a la realitat; i l'equilibri entre concreció i especificació o establir uns límits que no siguin ni massa amplis ni massa específics per a permetre la innovació.
Maria Pia Fontana va parlar de “sensatesa”, una definició oposada al concepte smart entès, simplement, com la gestió de dades i l’aplicació d’un conjunt de tecnologies. L'arquitecte argumenta que cal ampliar aquest concepte cap a qüestions més vinculades a la societat, a fer “més amb menys” i a tenir un ampli coneixement sobre l'existent per a poder intervenir en ell.
El paper dels arquitectes a la ciutat proactiva
Per a Fontana, la pandèmia de la Covid-19 ha qüestionat la forma en la qual habitem els espais públics i privats. En aquest escenari, els arquitectes haurien de ser els garants de l'habitabilitat. “La crisi ha posat en evidència qüestionis que ja sabíem i que han aflorat de manera molt dramàtica. Una convocatòria com la de Ciutat Proactiva és molt tranquil·litzadora per a transmetre als arquitectes que la seva figura pot ser molt àmplia i amb moltíssimes facetes”, explica.
L'acadèmica i arquitecta introdueix la idea de Care City, cuidar de la ciutat perquè ella cuidi de nosaltres, i que inclou conceptes més transversals com la biodiversitat, proximitat i localitat. “Cal evitar voler canviar-ho tot. Hem de ser modestos i assenyats, creatius i ètics, no èpics”, afirma citant a Denise Scott Brown.
Cartell de l'edició d'enguany de la Smart City Week
La reflexió de Carles Crosas convida a revisar el paper dels arquitectes, a reconèixer-se en ells mateixos, un procés iniciat pel COAC i les escoles d'arquitectura. “En una convocatòria com aquesta, l'arquitecte s'ha situat al costat dels equips pluridisciplinars i les entitats. Tots els papers són importants. En les propostes revisades, he identificat a l'arquitecte artista, al dissenyador, constructor, mediador o el contemporani, entès no com el productor de l'espai sinó que l'espai és una discussió de la coproducció, com a part de l'urbanisme”, comparteix.
Per la seva part, Marrades creu que la convocatòria és una bona mostra del ventall d'espais on l'arquitecte aporta valor. “Reprenent l'enfocament sobre la ciutat intel·ligent, m'agradaria introduir el concepte de les tres D: dades, demandes i desitjos. Les dades cal optimitzar-les per aconseguir unes demandes però també per a coses més boniques com el desig de viure junts o la bellesa, que són qüestions a les quals els arquitectes aporteu molt”, afirma.
"Una convocatòria com la de Ciutat Proactiva és molt tranquil·litzadora per a transmetre als arquitectes que la seva figura pot ser molt àmplia i amb moltíssimes facetes” - Pía Fontana
Una convocatòria plural
Tal com va destacar Bestraten en l'obertura del debat, la convocatòria organitzada per Bit Habitat va rebre més de dues-centes propostes motivades per les següents premisses: impulsar l'economia local de Barcelona, despertar la innovació i creativitat de la societat en general, fomentar projectes que donin resposta als desafiaments urbans plantejats i que tinguin un impacte real, i a curt termini, sobre la qualitat de vida de les persones.
Isabella Longo, directora de projectes de Bit Habitat, va posar en valor el paper de la comunitat i la pluralitat de sectors involucrats i va anunciar que la convocatòria es repetirà l'any que ve. “Aquesta edició ha servit de pilot per a iniciar una sèrie de transformacions enfocades a millorar la qualitat de vida dels ciutadans”, assegura.
Els dos reptes plantejats; la millora de la sostenibilitat i la resiliència urbana i l'impuls de l'economia local, han estat abordats pels set projectes guanyadors procedents de la societat civil, associacions de veïns, fundacions o universitats, amb una presència important d'arquitectes com un indicador, en paraules de Bestraten, de la cohesió social existent “que era important posar en valor”.
La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) va ser premiada per la seva iniciativa de millorar la qualitat de les llars de les comunitats que viuen en el Raval, treballant conjuntament amb els veïns. El Gremi Fusta i Moble ha dissenyat Mòdul Habitat Barcelona (MHBCN), una estructura de fusta quilòmetre zero que incorpora els elements necessaris per a construir un habitatge digne i de qualitat.
La reflexió final, a càrrec de Bestraten, subratlla l'encert de la definició de la convocatòria, per la seva implicació inclusiva i plural i perquè l'èxit de convocatòria significa que el conjunt de la societat s’ha sentit la cridada a participar. Des del COAC ens hem posat a la disposició de la Fundació Bit Habitat per a les futures edicions de la convocatòria de Ciutat Proactiva.
Aquest post forma part del recull d’articles del llibre Cròniques del desconfinament: Dones i arquitectura. Si el vols descarregar, aquí t’expliquem com fer-ho.