Chandigarh: bicicletes i urbanisme sostenible a l’Índia
Ariadna Alvarez Garreta, arquitecta i editora, ens explica la seva experiència a Chandigarh, una ciutat que coneix molt bé i que els darrers anys ha apostat per un nou model d'urbanisme on l'agenda ambiental té un paper clau.
Quan Le Corbusier va acceptar l’encàrrec de projectar una ciutat a l’Índia fa ja més de setanta anys, no crec que li hagués calgut que li diguessin que Chandigarh havia de ser la primera Smart City de l’índia. El projecte (condicionat ja des del principi per un planejament heretat de ciutat jardí) no només havia de fer possible la creació d’una nova capital regional sinó que sobretot havia de mostrar les idees de “progrés, modernitat i secularisme” que la nova Índia volia projectar al món.
Un altre punt fort d’aquest projecte urbanístic va ser donar resposta a les necessitats habitacionals d’una població de funcionaris i treballadors refugiats (com a conseqüència de la partició del British Raj entre l’actual República Índia i el Pakistan el 1947).
Vaig arribar per primer cop a Chandigarh l’agost del 2011 després de tres setmanes recorrent els principals indrets del nord del país,. Mentre circulàvem per un dels carrers principals, el conductor del taxi em va dir que en aquella ciutat la gent no accedia a casa seva pel carrer. I què volia dir aquell home amb allò de que no s’entrava pel carrer?
Llavors em vaig adonar que havia arribat a una altra Índia, que aquell paisatge urbà que també duia la petjada de Pierre Jeanneret, Jane Drew i Max Fry, em connectava amb una Barcelona, que poc temps més tard deixaria enrere per submergir-me en aquell nou paisatge humà, que trigaria temps en descodificar.
Monument de la Mà Oberta (Ariadna Alvarez Garreta)
Aquella “ciutat-jardí racionalista” havia estat projectada a base d’una malla de 22 super-illes (anomenats sectors, i que es van ampliar fins als 56 actuals) de baixa densitat. Al centre de cada sector es situen els parcs i els equipaments comunitaris connectats per un eix comercial de barri que –seguint el concepte de la ciutat dels 10 minuts– es troba a no més de pocs minuts a peu de les zones residencials més perifèriques.
Els habitatges són de planta baixa i pis (construïts amb totxo i bigues de fusta, que era la tecnologia low cost disponible a l’Índia dels anys cinquanta). També segueixen diferents tipologies en funció de la superfície construïda (des de les cases en filera fins als habitatges unifamiliars aïllats). S’hi accedeix des de l’interior de l’illa (ara entenia allò que volia dir el taxista!) i els carrers perimetrals connecten els diferents sectors de la ciutat a través de dos accessos exteriors per illa.
Edifici i plaça al centre de la ciutat de Chandigarh (Ariadna Alvarez Garreta)
"Si el vianant havia anat desapareixent era per una concepció cultural i no pas per manca d’infraestructura"
La ciutat s’orienta a nord est, i a l’extrem superior el mestre hi va situar el complex del Capitoli (que es va reservar per deixar-hi el seu manifest particular –i que malauradament va deixar inacabat– aquí en diuen el tour de force de Le Corbusier), i al costat un gran llac, el Sukhna. Al centre, el cor de la ciutat, a l’oest un campus universitari i un altre mèdic, i els sectors industrials a la perifèria. Amb els anys, al costat del Capitoli s’hi ubicaria un parc molt particular amb aires “gaudinians”, que juntament amb el llac, constituïen un gran espai d’esbarjo a l’aire lliure.
L’ordre de la retícula va acompanyat del viari (suportat per un magnífic projecte d’arbrat que aporta una ombra del tot necessària per sobreviure a la calor i humitat extremes dels inacabables estius indis). Le Corbusier va establir set tipologies de vies de comunicació i que va anomenar les 7V. Aquestes van des de les vies ràpides —que connecten la ciutat amb la capital Delhi i les principals ciutats de l’estat del Punjab— als carrers de velocitat invertida fins als carrils segregats per a bicicletes i vianants (la V7) passant pels interiors de les illes.
Dona movent-se en bicicleta als carrers de la ciutat (Ariadna Alvarez Garreta)
Cap a una nova mobilitat
Als anys seixanta no hi havia pràcticament cotxes circulant per la ciutat, i el mode de transport més habitual eren les bicicletes i les cames. Van anar passant els anys i la ciutat es va motoritzar (parc mòbil), i les bicicletes van quedar relegades per als que no es podien permetre comprar-se un cotxe o ni tan sols una moto. Aquesta era la situació quan hi vaig tornar decidida a conèixer a fons aquella ciutat aparentment tranquil·la però amb un trànsit anàrquic i un transport públic ineficient (i abandonat per part de l’administració pública) que l’equiparaven al caos circulatori de la resta del país.
D’aquells primers anys de Chandiagrh una de les coses que em va sorprendre més era la situació del vianant en una ciutat on –aparentment– hi havia voreres. Si Chandigarh era aquella ciutat que Le Corbusier havia projectat a “escala humana”, per què caminar a través dels diferents sectors era com una carrera d’obstacles? En això, malauradament, Chandigarh no era tan diferent de la resta de ciutats del país, però tenia totes les condicions perquè no fos així. Per tant, si el vianant havia anat desapareixent era per una concepció cultural i no pas per manca d’infraestructura.
Noies als carrers de Chandigarh (Ariadna Alvarez Garreta)
"L'any 2014, el govern indi va introduir el programa de les Smart City amb l’objectiu de construir noves cuitats i arranjar les existents en un país on només el 29% de la població viu en urbs"
Amb el canvi de govern el 2014 es va introduir a l’agenda el programa de les Smart City amb l’objectiu de construir noves ciutats i arranjar les existents en un país on només el 29% de la població viu a les metròpolis, que tenen un nivell d’infraestructura dels anys 70. Si ho comparem amb els estàndards europeus, és a dir que el programa de les Smart City amb sort aconseguirà “posar al dia” la infraestructura existent, estem lluny d’arribar als nivells Smart.
Es va establir un pla per invertir en 100 ciutats en vint anys (amb una projecció de gairebé 900 milions de persones vivint a les ciutats al 2050, representant el 52% de la població, ja ho deia Gandhi que l'ànima de l'Índia viu als seus pobles....) en diferents fases. Chandigarh va ser seleccionada per a la segona fase el 2015, i no va ser fins al 2019 que es va començar a posar en marxa el projecte.
El Llac Sukhna durant l'estat d'alarma (Ariadna Alvarez Garreta)
La clau d'una bona agenda ambiental
Entre d’altres aspectes del pla, l’agenda mediambiental hi te un paper clau, i la regulació de la mobilitat, un efecte directe. De manera que a la llarga espero que reverteixi la situació actual i que el vianant deixi de ser un ciutadà de segona.
En aquest sentit, la ciutat ha fet una aposta important per fomentar la cultura de la bicicleta a la ciutadania en general (i no només relegada a aquells que no tenen “més remei” que anar en bicicleta). Així doncs, destaquen mesures com arranjar els carrils bici existents (aquelles V7 de Le Corbusier), crear passos segurs per a creuar els sectors i s’han fet noves rutes als voltants del llac Sukhna.
Les dones estan guanyant espais a la ciutat que s'estan tornant més segurs (Ariadna Alvarez Garreta)
"El programa Cycles4challenge consisteix en el foment de l’ús de la bicicleta en detriment del transport públic"
Aquest intent per impulsar una mobilitat més sostenible és del tot imprescindible per millorar la qualitat de l’aire, situar al vianant al centre i recuperar l’esperit humà i social de la ciutat. Però, ai las, la pandèmia ha aconseguit descongestionar els carrers de la ciutat i un cop desactivat un sever toc de queda (de gairebé 24/7 i que va durar tot un mes), els ciutadans van començar a recórrer la ciutat en bicicleta!
Les conseqüències de l’estat d’alarma han comportat canvis a la ciutat i no només a nivell de mobilitat a motor, també social. La població flotant immigrada (bàsicament homes), que es mantenien gràcies a l’economia submergida i sense llar, s’han vist forçats a tornar als seus pobles, recorrent llargues distàncies a peu i sense diners. Al drama humà també li ha acompanyat l’econòmic i la població que no ha tingut altra opció que canviar radicalment les seves dinàmiques ha vist també com el lleure o la pràctica de l’esport es podien dur a terme a l’espai públic de la ciutat.
Edifici de l'ajuntament de Pierre Jeanneret (Ariadna Alvarez Garreta)
De cop, pels carrers de Chandigarh ha començat a pedalar gent que només ho feia en cotxe, i han descobert una bona manera de començar el dia o de gaudir en família de la bicicleta. El llac Sukhna s’ha convertit en un gimnàs a l’aire lliure i durant els caps de setmana hi ha tanta afluència de gent, que l’ajuntament es va decidir a tancar-lo durant un mes. Em va sorprendre positivament veure com la gent gaudia de la ciutat, pot semblar obvi però no ho és en aquest país, on les ciutats no ofereixen un espai públic de qualitat a banda d’alguns parcs públics.
També he observat amb alegria com les dones han començat a ocupar aquest espai públic (dominat pels homes i on elles no si senten sempre segures ni interpel·lades) i formar part del grup del ciclistes. Els fabricants de bicicletes han introduït al mercat "models ergonòmics femenins” que conviden a les dones a pedalar ja que fins ara les bicicletes existents eren massa grans i pesades, i no s’adaptaven al cos femení.
Vist que el panorama Covid està propiciant canvis de dinàmiques també aquí, llegeixo a la premsa que el govern indi ha impulsat el programa Cycles4challenge que consisteix en el foment de l’ús de la bicicleta en detriment del transport públic (no diuen res de millorar-lo). El bicing s’ha començat a implantar i està ja a punt de ser una realitat a Chandigarh. Tot i que aquí els processos triguen són lents, espero amb candeletes veure’n el resultat; i a banda de que la població s’ho faci seu. També desitjo que, quan es pugui tornar a viatjar, tothom que vingui a la ciutat pugui gaudir d’aquesta fantàstica promenade architecturale que és Chandigarh.
Ariadna Alvarez Garreta
Arquitecta i editora d'Altrim
Corresponsal COAC a l'Índia
BIBLIOGRAFIA
- CASCIATO, MARISTELLAAVERMAETE, TOM; . Casablanca and Chandigarh, A Report on Modernization. Park Books (2017)
- DESAI, M.; Women Architects and Modernism in India, Narratives and Contemporary Practices; Routledge, 2017
- JOSHI, K.; Documenting Chandigarh: The Indian Architecture of Pierre Jeanneret, Edwin Maxwell Fry, and Jane Beverly Drew; Mapin Publishing, 1999
- PAPILLAULT, RÉMI. Chandigarh and Le Corbusier. The creation of a city in India 1950-1965. Altrim Publishers (novetat 2021)
Guies d'arquitectura de viatge de l'editorial Altrim:
- PRAKASH, V.; CHD-Chandigarh Architectural Travel Guide. Altrim Publishers (2014)
Amb aquesta pràctica guia, descobrireu la ciutat i la seva arquitectura amb dos tipus d’itineraris, en funció de la planificació del viatger, i amb una proposta complementària d’altres llocs que es poden visitar a les afores de la ciutat. També hi trobareu informacions pràctiques per tal de que a banda de gaudir de l’arquitectura, ho feu també de la seva cultura i la seva gent.
El catàleg de guies inclou tambè les ciutats d'Ahmedabad, Jaipur, Dhaka, Auroville i Pondicherry. Per a més informació www.altrim.net
Aquest post forma part del recull d’articles del llibre Cròniques del desconfinament: Dones i arquitectura. Si el vols descarregar, aquí t’expliquem com fer-ho.