(Imatge: LANDLAB)
Arquitectura resilient: la transformació de les costes pel canvi climàtic
El litoral és el lloc més exposat a l’efecte del canvi climàtic. Però a Espanya no hi ha arquitectes, urbanistes i paisatgistes especialitzats en estratègies de resiliència per a la costa. En aquest article analitzem perquè l'arquitectura ha d'ajudar a aconseguir una transformació sostenible del litoral.
La formació d’arquitectes en actuacions al litoral
Les grans transformacions sempre han vingut de la mà de la necessitat. Un dels reptes contemporanis més urgents que afecten la humanitat, especialment a les ciutats i zones urbanitzades on viu més del 55% de la població mundial, és l’adaptació a l’efecte del canvi climàtic.
Al front litoral, aquest camp disciplinari continua sent un terreny d’enginyers i d’infraestructures. Els arquitectes o paisatgistes s’encarreguen del disseny de l’escena urbana o la vegetació, però haurien d’estar inclosos en aquestes converses, perquè és un problema que afecta les ciutats i a la seva capacitat d’adaptació.
És el que afirma Miriam García, doctora en Arquitectura i directora de LANDLAB , laboratori de paisatges. “La hibridació de tècnica i tecnologia al servei de la reinvenció de la costa ha de liderar-se des de la disciplina i des de la política. A Espanya no s’està dissenyant aquest tipus de projectes, encara que aviat s’haurà de començar a fer”, afegeix García, també directora del curs Fronts litorals, canvi climàtic i resiliència de l’Escola Sert.
2100, platja de Sant Sebastià, a la Barceloneta. Tindria forma de llacuna artificial, segons una projecció d'actuació en el litoral davant l'impacte del canvi climàtic. (LANDLAB).
Els arquitectes i paisatgistes haurien de participar en les transformacions del litoral, perquè és un problema que afecta el model de ciutat i al paisatge urbà.
Com dissenyar davant el canvi climàtic
Quan parlem de canvi climàtic i disseny resilient, l’estratègia més apropiada és treballar amb les dinàmiques de la naturalesa en comptes d’intentar controlar-les. “Continuem treballant des de la protecció davant el risc, no des de la resiliència. No obstant, a la ciutat sí que s’ha entès millor i s’està canviant la materialitat de l’espai públic, que no solament té a veure amb una concepció formal, sinó amb el funcionament metabòlic: millorar la qualitat de l’aire, infiltrar aigua als aqüífers, incorporar espècies silvestres a la ciutat…”, explica García.
Aquest conjunt d’eines de disseny resilient que ja s’estan executant a la ciutat són, no obstant, invisibles en el punt de contacte entre la ciutat amb el mar, on continuen imperant els espigons i dics tradicionals.
L’estratègia, seguint aquesta dinàmica natural, s’hauria d’enfocar a dissenyar paisatges litorals renovats capaços d’adaptar-se al canvi climàtic. Per exemple, meandres del riu en què es recullin sediments que siguin transportats cap a la desembocadura. Una vegada allà, enfortir la formació d’aiguamolls costaners perquè la vegetació actuï de nou com a barrera natural protectora.
També és important, en funció del tipus de costa, enumera l’experta, recrear o recuperar els cordons dunars, crear esculls artificials submergits, construir llacunes d’inundació on dirigir l’aigua, retenir-la i distribuir-la per minimitzar les inundacions i la intrusió salina.
Zones d'aiguamolls en el riu Besós en 2082. (LANDLAB)
Una oportunitat per a arquitectes i paisatgistes
Àrees com els Països Baixos, el territori dels quals es troba en un 40% per sota del nivell del mar, o els Estats Units, víctima d’huracans i temporals cada vegada més freqüents i agressius, sí que estan desenvolupant eines resilients i transformant els fronts litorals per adaptar-se a l’efecte del canvi climàtic. “La urgència marca la diferència”, reflexiona la doctora en arquitectura.
“Al Mediterrani no es produeixen aquests episodis, però per a l’any 2100 existeix un 90% de probabilitats que l’increment de la pujada del nivell del mar sigui de 62 cm, i això comportaria una erosió de 40 metres. Si es fes realitat, no sobreviuria cap platja del Mediterrani. Com afecta això els habitatges, el turisme o l’espai públic? En quin punt començarem a canviar?”, reflexiona.
Desembocadura del riu Besós en 2053. (LANDLAB)
“Al Mediterrani existeix un 90% de probabilitats que el 2100 el nivell del mar pugi 62 cm.
En España falta el campo disciplinar y el imaginario paisajístico: imaginar cómo pueden ser esos nuevos paisajes. Adquirir estos conocimientos permite trabajar los proyectos urbanos del litoral desde una aproximación distinta. Esto es especialmente interesante para profesionales que trabajan en ayuntamientos, donde se proyectan las transformaciones de esas ciudades costeras.
“El contexto de los Next Generation va a permitir que se desarrollen proyectos de este tipo. Aquellos profesionales que se formen ahora van a aportar un valor diferencial a la hora de presentar sus proyectos”, asegura la directora de LANDLAB.
Conocer estas herramientas representa una oportunidad para adelantarse a un futuro cada vez más cercano. “Ningún arquitecto que trabaje en la Administración pública puede cometer el error de trabajar el litoral sin conocer estas cuestiones, porque puede llegar a producir riesgos. Es un ejercicio de responsabilidad”, asegura.
Para Miriam García, existe la percepción de que el cambio climático es un problema que provoca limitaciones. Sin embargo, los contenidos del curso y los estudios y proyectos que García desarrolla en LANDLAB enfatizan que se trata de una enorme oportunidad para el diseño y para mejorar los beneficios ecosistémicos, la calidad espacial y formal. “La reacción es la de posponer la responsabilidad de sus efectos, en vez de entenderlo como una oportunidad para hacer proyectos increíbles”, justifica.
Representación de cómo podría ser el Moll de la Fusta en unas décadas. (LANDLAB)
Aquells professionals que es formin ara aportaran un valor diferencial a l’hora de presentar els seus projectes.
Casos pràctics de dissenys resilients davant el canvi climàtic
Estratègies de relació de Barcelona amb la mar
L’Ajuntament de Barcelona ha elaborat el document “Pla Litoral” amb l’objectiu d’ordenar i visualitzar els espais urbans del front marítim amb una mirada conjunta, cosa que fins ara no s’havia plantejat mai.
En el marc de l’emergència climàtica declarada per la ciutat de Barcelona el 15 de gener 2020, a les oportunitats detectades pel mateix Pla Litoral, cal afegir-hi una reflexió de caràcter ambiental radical, que prengui en consideració la fragilitat d’aquest espai i tingui en compte les relacions entre la ciutat i la mar.
Aquest espai ja no pot ser tractat de la mateixa manera. És necessari generar franges de transició ambiental i gestió de riscos, així com espais d’intercanvi funcional, paper que han fet els ports històricament.
L’estudi de l’Ajuntament de Barcelona sobre la seva costa té per objecte posar de manifest una visió estratègica del litoral enfocada a l’adaptació al canvi climàtic i la resiliència dels sistemes que el configuren.
Proposa un nou model holístic de ciutat a través de la infraestructura de l’aigua i l’espai públic, i anticipa un nou front marítim amb les intervencions següents:
- Moll de la Fusta. Noves escenes urbanes en simbiosi amb l’ecologia i la maritimitat. La construcció d’infraestructura ecològica per generar nous hàbitats.
- Moll de Drassanes. La revisió dels sobreeixidors i punts d’abocament del clavegueram urbà podria portar la inserció d’elements de filtratge i drenatge de l’aigua previs al seu contacte amb el mar. Aquests dispositius “esponja” formarien part de l’estructura de sistemes urbans de drenatge sostenible i incrementarien la variabilitat ecològica d’espècies que es donen en els espais públics urbans del litoral.
Projecte Sugar Beach: projecció d'una platja en el Moll de l'Assot per a les pròximes dècades. (LANDLAB)
Scape Studio: Pla Mestre de Resiliència Climàtica del Districte Financer i Port Marítím de Nova York (EUA)
Durant els pròxims 25 anys, la línia de costa del Baix Manhattan experimentarà inundacions freqüents a causa de l’augment del nivell de la mar, les quals impactaran en carrers, voreres, edificis i infraestructura crítica.
La cota del districte financer i del port marítim és particularment baixa i està exposada a un risc més gran d’inundació. A més, aquestes àrees s’enfronten a complexes limitacions que dificulten la futura protecció del front marítim: una combinació d’infraestructures subterrànies, estructures històriques, un espai limitat davant el mar, una esplanada molt freqüentada i el servei de diverses línies de transbordadors.
Equilibrant les múltiples necessitats i oportunitats, el Pla Mestre integra perfectament la infraestructura de reducció del risc d’inundació a diversos nivells. El superior, que servirà d’espai obert elevat amb àmplies vistes del port i de la ciutat, incorporarà murs de contenció enterrats a una altura d’entre 4 i 5 metres per sobre dels actuals i que minimitzaran el risc d’inundacions.
El pla preveu un front marítim del segle XXI que restableixi la vitalitat i l’activitat del litoral, a més d’adaptar-lo a l’efecte del canvi climàtic: infraestructures de reducció de riscos, gestió d’aigües pluvials i infraestructures de drenatge, actius marítims resistents, ecosistemes marins restaurats, serveis públics i ús flexible.
Lucía Burbano
Redacció Escola Sert
Per saber-ne més
Per saber més coses sobre actuacions al litoral davant l’amenaça del canvi climàtic:
Amb aquest curs tindràs més informació sobre les estratègies i eines de disseny resilient en els entorns litorals i la seva capacitat d’adaptació a l’efecte del canvi climàtic.