(Imatge: Interihotel)

Notícia |
Tendències

L'hotel com a reflex d'una nova manera d'habitar: Neuroarquitectura i Facility Management

Compartir

La transversalitat a l'arquitectura i l'hotel com a exemple: així va ser el debat d'una taula rodona en el marc d'Interihotel BCN23, amb la Neuroarquitectura i el Facility Management com a protagonistes, en què també van participar representants de l'Escola Sert.

Interihotel BCN23 és un esdeveniment de disseny dirigit a interioristes i arquitectes, hotelers i propietaris de restaurants, promotors i inversors de real estate, distribuïdors i marques de producte. Aquesta edició va reunir els professionals del disseny hospitality a Barcelona entre el 18 i el 20 d'octubre.

Amb visitants de més de 40 països, aquesta cita referent al sector va presentar marques expositores, espais innovadors, tendències i professionals en diferents formats com conferències, tallers i taules rodones.

L'Escola Sert i el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) col·laboren amb Interihotel i participen com a membres del jurat dels premis amb el mateix nom que reconeixen les persones que defineixen el disseny hoteler i de la restauració.

Ponentes de la Escola Sert en interhitotel

Alba Méndez, codirectora del curs Introducció a la neuroarquitectura aplicada al projecte arquitectònic de l'Escola Sert, durant la seva intervenció a Interihotel BCN23. (Interihotel)

L'Escola Sert va ser a Interihotel BCN23 amb el debat 'Transversalitat Hotelera. L'hotel, un lloc per sentir i aprendre a habitar’

El cicle de taules rodones 'Transversalitat Hotelera' ja va per la 4a edició. L'Escola Sert va ser present de nou amb el debat 'Transversalitat Hotelera. L'hotel, un lloc per sentir i aprendre a habitar' que, com en anys anteriors, va conceptualitzar, presentar i moderar Miquel Àngel Julià Hierro, en aquesta ocasió amb les intervencions d'Alberto López, Alba Méndez i Felip Neri Gordi.

“En edicions anteriors hem parlat de sostenibilitat, de salut, que els projectes han de ser multidisciplinaris i per tant treballats en equips multidisciplinaris que moltes vegades són arquitectes que s'han anat formant i especialitzant en allò que s'anomena millora contínua. És en aquesta manera de treballar que sorgeix la innovació”, va arrencar Miquel Àngel Julià Hierro, Concept Architect, assessor en innovació a la Junta de la Demarcació de Barcelona del COAC i soci director de disseny i màrqueting a Grup Idea.

Aquesta transversalitat, van explicar els ponents, es manifesta des de diverses perspectives: la col·laboració entre diferents disciplines i arquitectes especialistes, la flexibilització i hibridació dels arquetips edificatoris, i una formació contínua com a eina que atén les necessitats formatives dels arquitectes que, al seu torn, són observadors i inquisidors dels canvis que se succeeixen a la societat i als seus habitants.

Hem fet un recull de les reflexions més interessants que van sorgir durant la taula rodona.

Sobre la transversalitat disciplinar

“Quan vam començar a preparar aquesta xerrada amb Felip, vam trobar moltíssims punts en comú entre la Neuroarquitectura i el Facility Management”, va compartir Alba Méndez, codirectora del curs Introducció a la neuroarquitectura aplicada al projecte arquitectònic.

“L'experiència dels hotels és el dia a dia. El disseny de l'habitació determinarà, per exemple, la facilitat amb què el personal de neteja podrà fer la feina i tenir cura de la seva ergonomia. Aquest mateix disseny permetrà també que el propietari gestioni millor els seus recursos”, va assegurar Felip Neri, codirector del postgrau en Facility Management de l'Escola Sert.

Momento del debate en Interihotel

El debat va posar de manifest els punts en comú entre neuroarquitectura i Facility Management. (Interihotel)

Per la seva banda, la neuroarquitectura busca entendre com impacten els espais als usuaris o habitants. Per això, cal ser capaç de comprendre millor aquest usuari, ja que decisions sobre el disseny determinaran el seu benestar i comportament.

En aquest context també va aparèixer la paraula “ecosistema”, amb què Alberto López, coordinador de l'Escola Sert, va voler sortir momentàniament fora de l'àmbit estrictament laboral per destacar el paper de la formació com a habilitadora que vincula arquitectes amb especialitzacions diferents però també a la indústria i al propi alumnat.

“Què vol dir formar part d'alguna cosa? Que no ho faràs sol i que treballaràs amb altres professionals. Aquest treball multidisciplinari és molt important”, va explicar l'Alba Méndez.

I per què en un esdeveniment hoteler, l'Escola Sert ha decidit que interactuïn els professionals responsables de codirigir un postgrau i un curs tan diferents en aparença?

La Neuroarquitectura busca entendre com impacten els espais en els usuaris o habitants

Transversalitat en les tipologies arquitectòniques

“Hi ha alguna cosa que està canviant i és que els edificis ja no són allò que eren. Abans partíem, ja no d'una tipologia edificatòria, sinó d'un arquetip. Tots els hotels eren iguals, totes les oficines eren iguals, però ja no és així. Ara parlem d'hibridació, perquè les persones, els usuaris, som les que definim les diferents maneres d'habitar que volem. Per això podem entendre l'hotel com un lloc per sentir i aprendre a habitar”, va afirmar Miquel Àngel Julià Hierro.

Per Felip Neri, aquest canvi reflecteix les transformacions vitals i socials. I els hotels en són un bon exemple. Ja no es limiten a complir la seva funció original sinó que l'han ampliada i transformada per convertir-se en, per exemple, espais de coliving o coworking.

Alberto Lopez durante su intervención en Interihotel

Al debat es va posar de manifest que els hotels són llocs per sentir i aprendre a habitar. (Interihotel)

“Pel professional, això desperta la curiositat i l'obliga a adquirir més coneixements. Cal no oblidar que, en el cas dels Facility Manager, som els intermediaris entre l'edifici i les persones que l'utilitzen cada dia. Si aquests aprenentatges adquirits s'incorporessin a l'hora de projectar, serà més fàcil incloure aquesta transversalitat des de l'inici del projecte”, va explicar Neri.

Tradicionalment, els arquetips responien a temes operatius i funcionals, facilitant-ne la tipificació i provocant l'homogeneïtzació de les persones. Per a Alba Méndez, en el moment en què s'hi afegeix aquesta capa de complexitat, el focus gira cap a uns espais que, primer, hauran de respondre a un altre nivell d'humanització i, segon, hauran de ser prou flexibles per adaptar-se a diferents necessitats individuals que canvien al llarg de la història.

"No fem taula rasa sinó afegir una capa més intangible i més humana, que és l'emocional i la cognitiva", va assenyalar.

Transversalitat en la formació

"Lluny d'aclaparar els professionals amb noves temàtiques, la formació busca, precisament, acostar a l'arquitectura disciplines com la neuroarquitectura -o fins i tot el metavers- que es complementen perfectament amb la visió panoràmica que l'arquitecte té de la història i que li permet resoldre problemes complexos”, va sostenir Alberto López.

“El segon és també la transversalitat. És a dir, parlar de Facility Management i de Neuroarquitectura com a caixes estanques és un error. Un professional que dissenyi hotels  també ha de tenir coneixements de salut, de sostenibilitat i de moltes més coses. Combinar aquestes temàtiques a la formació permet jugar entre l'especialització i la generalització”, va concloure el coordinador de l'Escola Sert.

 

 

Lucía Burbano
Redacció Escola Sert

 

Comparteix el teu comentari i participa a la conversa

Les teves dades es mantenen privades i no es mostren públicament.
CAPTCHA
L'enviament de comentaris es modera, de manera que no apareixen immediatament.