(Imatge: Enrich Duch)
CEM Turó de la Peira: dos projectes en un
No és habitual que un equipament esportiu aposti per la fusta i una façana verda a l'envoltant. El CEM Turó de la Peira de Barcelona s'atreveix a trencar els estereotips tradicionals per demostrar que els pavellons poden (i han de) ser energèticament més eficients i allunyar-se del formigó per millorar les percepcions dels usuaris i d'un barri sencer.
L'any 2014 l'Ajuntament de Barcelona va convocar un concurs per a l'ordenació paisatgística de l'interior d'illa i de l'equipament esportiu del Centre Esportiu Municipal del Turó de la Peira. Aquest equipament del districte de Nou Barris a Barcelona consisteix en una piscina interior climatitzada i una pista poliesportiva.
El concurs tenia dos objectius: recuperar l'espai lliure i unificar les instal·lacions antigues, la piscina i la pista, en un mateix edifici. El primer punt fa referència a l'interior de l'illa comprès entre l'antiga piscina Calderón de la Barca i la Pista Esportiva Municipal Turó de la Peira. Aquest espai està concebut com a zona verda per al gaudi dels veïns i veïnes.
El projecte guanyador va ser el d'Anna Noguera i el Javier Fernández. La mateixa Noguera recorda en quin estat hi havia el CEM Turó de la Peira: “el context i el paisatge urbà estava totalment desestructurat. L'entorn on s'inscriu l'actuació era una suma d'espais residuals sense vegetació. També estava ocupat per una pista esportiva exterior i una piscina interior obsoletes i escales i murs de formigó que resolien el desnivell existent”.
La façana verda a l'envoltant és un dels elements que defineixen l'arquitectura del CEM Turó de la Peira. (Enric Duch)
El jardí de l'equipament resol la falta d'espais verds en la zona
El jardí interior: transformar el gris en verd
El barri on se situa l'equipament es caracteritza per una gran densitat de blocs de vivendes de gran alçada i pocs espais verds.
El jardí resol aquesta necessitat i qualitat mediambiental, serveix despai de relació social i accelera la biodiversitat. L'equipació presideix aquest espai envoltat d'una galeria verda, que en minimitza l'impacte volumètric, i apareix com un element més del jardí.
Així, doncs, la intervenció ha suposat una regeneració urbana integral que ha ordenat l'entorn mitjançant una operació de desmineralització i renaturalització per aconseguir uns espais amables i a l'escala del ciutadà.
Una operació de desmineralització i renaturalització aconsegueix espais més amables en els entorns urbans. (Anna Noguera)
Uns equipaments esportius de fusta
El primer element més característic de la construcció de lʻequipació és lʻestructura de fusta. En el projecte es van fer servir fustes amb certificacions PEFC i FSC, que garanteixen una empremta ambiental zero. Tal com explica l'arquitecta, l'aplicació de noves tecnologies eleven les prestacions del material:
“La fusta és natural i tradicional i s'ha fet servir al llarg de la història. Les noves tecnologies de laminat i contralaminat han permès una construcció molt tècnica i fiable que treu el màxim rendiment del material”.
La pista esportiva ocupa les dues plantes superiors de lʻequipament i gaudeix de bona il·luminació i vistes sobre el jardí. L'entreplanta a nivell de carrer comunica visualment la piscina i és on se situen els espais de servei, vestuaris i recepció.
La pista de bàsquet del CEM Turó de la Peira. (Enich Duch)
La fusta vista, sense revestiments innecessaris, aporta un cromatisme, unes textures i fins i tot unes olors
Avantatges de fer servir fusta
L’Anna Noguera destaca les seves “excel·lents característiques” i velocitat d'execució que va permetre l'elecció d'aquest material. “La fusta laminada té molt bon comportament mecànic. És molt lleugera, cosa que ens va permetre reduir els costos de fonamentació, ja que es va prefabricar al taller. En un entorn de certa dificultat com aquest, es van acoblar elements a l'obra com els pilars, jàsseres, forjats i murs en tan sols 8 setmanes”, recorda.
A tota la fusta se li va aplicar un tractament bàsic insecticida i fungicida i no es va necessitar cap tractament extra per a la zona de la piscina. “Simplement deixa transpirar la fusta perquè elimini l'excés de vapor de l'aigua de manera natural. És un material que funciona bé si les condicions d‟humitat són estables”, detalla.
“La fusta vista, sense revestiments innecessaris, aporta un cromatisme, unes textures i fins i tot unes olors. Aquests elements ajuden a fer-los acollidors i càlids i els allunyen de la fredor d'altres equipacions similars”, assegura l'arquitecta.
Plànol amb una vista aèria de l'equipament esportiu. (Anna Noguera)
Hidroponia per a la façana verda
L'edifici minimitza el seu impacte cap al jardí amb una galeria verda que l'envolta. La vegetació del jardí es duplica i s'enfila per la façana deixant una esquerda que recull l'entrada de la piscina. L´edifici es converteix en un element més del jardí i dialoga amb l´espai verd exterior.
La façana verda es planteja com un filtre vegetal, basat en el sistema de cultiu hidropònic. El sistema de reg és per aigua amb nutrients i es recuperen les aigües de pluja. "Ens trobem novament davant d'un sistema que utilitza un element natural d'una manera molt eficient i molt tècnica", comparteix Noguera
“La galeria verda”, explica l’Anna Nogura, “és un filtre solar excel·lent en la mesura que no només protegeix la façana de la radiació solar sinó que també crea un espai bioclimàtic que proporciona frescor a l'estiu. El recurs de la vegetació per temperar el clima s'ha utilitzat en arquitectura tradicional, sobretot als porxos”.
Sobre les espècies vegetals utilitzades, l'arquitecta explica que la selecció és rellevant i que van haver de fer alguns ajustaments posteriors. “No totes les espècies es van adaptar com esperàvem. Van sorgir alguns imprevistos als components del sistema de reg, que modificaven el pH de l'aigua. El factor humà també és rellevant perquè encara que es tracta d'un sistema automàtic, el primer estiu algú va tancar l'aigua per error i es van assecar moltes plantes”, explica.
La piscina té uns requeriments de climatització molt estrictes. (Enric Duch)
“Es va optar per la hidroponia perquè és el sistema més lleuger"
El sistema constructiu de la façana verda
La façana verda consisteix en unes jardineres lineals situades al llarg de la façana a cada dos metres d'alçada. Com que es tracta d'un cultiu hidropònic, les jardineres són de petites dimensions. La hidroponia és un sistema que no utilitza substrat vegetal sinó de llana de roca i incorpora un reg per degoteig d'aigua amb nutrients.
Les jardineres són modulars i porten integrat el desguàs i el circuit de reg. Al soterrani hi ha el sistema que regula la instal·lació de reg. Finalment, una xarxa metàl·lica electrosoldada serveix de suport a les enfiladisses.
“Es va optar per la hidroponia perquè és el sistema més lleuger”, afirma. “La llana de roca és més lleugera que la terra i com que la façana verda penja de l'estructura principal de l'edifici, aquesta elecció és rellevant. També es tracta d´un sistema molt eficient en el consum d´aigua, subministrant en tot moment únicament la quantitat d´aigua i nutrients necessària. És un sistema molt tecnològic que ha d'estar ben ajustat”, comparteix.
A nivell de manteniment, el sistema de telegestió emprat permet que cada quinze dies es faci una inspecció visual de l'estat fitosanitari de les plantes. Un cop al mes es revisen els filtres. A més, un parell de vegades a l'any es fan tasques d'eliminació de males herbes i fulles seques, podes i retallades i es reposen les plantes que s'hagin assecat. Com a part del manteniment, un cop l'any es buida i omple tot el sistema de reg.
Secció transversal de l'equipament esportiu. (Anna Noguera)
Requisits i millores energètiques
L'equipació té dos espais clarament diferenciats des del punt de vista de les exigències tèrmiques:
- L'espai de la piscina climatitzada té uns requisits molt estrictes, amb una temperatura de l'aigua de 29 ºC i la temperatura ambient de 31 ºC.
- L'únic requisit tèrmic de la pista poliesportiva és no baixar de 14 °C a l'hivern.
"Concebre l´edifici amb paràmetres d´arquitectura passiva ens va permetre, d´una banda, reduir la gran demanda d´energia de la piscina climatitzada i de l´altra aconseguir un bon grau de confort a la pista poliesportiva, que es va resoldre sense climatització", aclareix Anna Noguera.
Amb aquest objectiu al cap, els arquitectes van proposar un volum molt compacte i encastat al desnivell del terreny, situant la piscina en planta baixa i la pista poliesportiva al pis superior. "Així minimitzem la superfície de l'envoltant i es van reduir les pèrdues tèrmiques", afegeix.
Es va comptar amb un grau d'aïllament elevat a tots els paraments per aconseguir un nivell considerablement superior al que marcava la normativa. Es va fer un tractament selectiu dels diferents paraments en funció de l'orientació solar i dels requeriments específics de cadascun dels espais.
“Els requeriments de l'espai de la piscina van determinar l'ús de vidres triples amb cambra de gas argó, mentre que el vidre del mur de la pista es va fer amb un doble vidre amb cambra. Quan la piscina no es fa servir, es cobreix amb una manta tèrmica per evitar pèrdues per evaporació”, exemplifica.
Pel que fa als sistemes actius, la climatització es basa en quatre bombes de calor d'aerotèrmia de molt alta eficiència. Aprofita la calor de l'aire exterior per traspassar-lo a l'ambient i l'aigua de la piscina. "Per cada kw que invertim en aquest procés, aconseguim 3,5 kw dʻenergia calorífica sostenible, ja que la font és lʻaire de lʻexterior", destaca.
L'edifici té un grau molt elevat d'il·luminació natural a causa de l'alta proporció de paraments vidriats i translúcids. (Enric Duch)
L'electricitat utilitzada en aquest procés prové de la instal·lació fotovoltaica de la coberta, de manera que tota la producció de calor prové de fonts renovables.
A la pista poliesportiva es va utilitzar una estratègia diferent, explica Noguera. Aquesta es basa en la captació solar controlada mitjançant una envolupant transparent de policarbonat i vidre i en la ventilació natural creuada, combinada amb l’espai bioclimàtic de la galeria verda.
La superfície de ventilació és d'un vuitè de la superfície de l'espai i s'aconsegueix amb finestres a les façanes laterals i lluernes a la coberta, tots dos amb obertura motoritzada controlada mitjançant domòtica en funció de les dades que aporten uns sensors de temperatura, humitat i CO₂ a l'interior de la pista.
La lluerna incorpora uns ventiladors mecànics que acceleren el temps de renovació d'aire i permeten un grau de confort molt superior a l'estiu quan la pista és plena de gent.
L'edifici té un grau molt elevat d'il·luminació natural a causa de l'alta proporció de paraments vidrats i translúcids a tots els espais, especialment a la pista i a la piscina. “A través d'un programari de simulació lumínica es van determinar les obertures per aconseguir els nivells d'il·luminació òptims, com ara el nombre de lluernes a la coberta. D'aquesta manera, els espais esportius no depenen de la il·luminació artificial durant el dia, amb el conseqüent estalvi energètic”, comparteix
Sobre els beneficis tèrmics de la façana verda, Noguera afirma que són difícils de mesurar. “Els programes de simulació energètica, fins i tot els més avançats, no ho tenen en compte. A l'hora de fer els càlculs de la façana del poliesportiu, la façana verda es va considerar una millora”, explica.
Tractant-se d'un poliesportiu, el confort va ser una altra de les prioritats. A més de les millores climàtiques i d'il·luminació natural, el tercer element que contribueix a una pràctica esportiva més confortable són les vistes cap a la façana verda i el jardí i el ja esmentat ús de la fusta.
En definitiva, el CEM Turó de la Peira demostra que es pot anar a contracorrent quan s'aborden certes tipologies arquitectòniques.
Lucía Burbano
Redacció Escola Sert