L’urbanisme tàctic a Barcelona segons les professionals expertes

Per a aquestes circumstàncies, un urbanisme tàctic o, millor, un urbanisme perfectible (parafrasejant l’arquitecte Ignacio Paricio) o un urbanisme de suports (aquí parafrasejant N. John Habraken, tots dos referint-se a l’habitatge), és un urbanisme tou sobre el hard existent, que pot anar millorant, transformant-se i completant-se segons les necessitats canviants dels i les habitants.

Amb aquest article donem resposta a la falta de veus d’expertes en l’article de Clara Blanchar i José Ángel Montañes.

L’urbanisme tàctic, perfectible o de suports permet distribuir millor els recursos econòmics: amb els mateixos diners d’una urbanització definitiva es pot transformar i millorar la quotidianitat de més persones a més barris. I haver aplicat aquest urbanisme en una urgència permet la seva posada en pràctica ciutadana i esperar que es produeixi el procés participatiu per ajustar, canviar, mantenir o eliminar.

Per això, les últimes obres desenvolupades en l’espai públic de Barcelona demostren que es tracta d’un procés, que s’ha de fer cada vegada amb més urgència, i que ha d’anar acompanyat d’una estratègia a llarg termini per aconseguir una transformació global enfocada en les persones. Prototipar l’espai públic perquè sigui provat, obtenir reaccions i millorar-lo és una manera real de reduir la inversió inicial necessària per al llançament, provar la solució en condicions reals d’ús i millorar-la segons els primers resultats. Així, es propicia la implicació i responsabilitat de la ciutadania a través de la participació i de l’ús, al mateix temps que es complementa amb l’aportació de persones expertes.

Hem aconseguit 32 respostes a la pregunta “Com veus la transformació de Barcelona amb l’anomenat urbanisme tàctic?” d’expertes que demostren conèixer i entendre l’abast de l’urbanisme tàctic, la seva oportunitat democratitzadora i l’ús de recursos de manera eficient, per a ciutats més sanes i inclusives. Malgrat les crítiques rebudes a l’aplicació d’aquest model a Barcelona, la consciència col·lectiva reconeix la provisionalitat que permetrà introduir millores en la seva definició tècnica i estètica, així com en la seva comunicació i llegibilitat.

Encara que l’article d’El País se centrava en l’estètica de les accions dutes a terme a Barcelona, l’urbanisme tàctic no és només això. Incloem aquí totes les respostes, estructurades en quatre blocs temàtics: estratègia, equitat i escales; diversitat, sostenibilitat i mobilitat; prototips, temps i canvis, i comunicació i habitants.

La humanitat està a examen, com mai abans.

D’estratègia, equitat i escales

[…] Entenc que moltes actuacions no s’ajusten a la que seria l’opció triada en altres circumstàncies. No obstant això, ens serviran per avaluar-ne la funcionalitat, i, com molts d’aquests canvis, han arribat per quedar-se: una conversió més gran en zona de vianants dels espais públics o la prioritat de fer activitats a l’aire lliure. Es podran anar transformant en actuacions permanents i amb els criteris de qualitat i disseny a què estem acostumats.

Noelia González. Arquitecta municipal del Vendrell des del 2007.

Qüestionar l’urbanisme tàctic només amb arguments estètics demostra la contundència de la proposta, ja que ningú que defensi una ciutat més amable, més sana, més sostenible, més vivible o més segura, mai! qüestionarà la poca equitat que existeix en l’espai públic en la majoria de ciutats del nostre territori o els problemes de congestió i accidentalitat que persisteixen a les ciutats.

Ruth Lamas Borraz. Professional de la mobilitat sostenible i el transport, AMB.

Barcelona està vivint una transformació funcional molt necessària per recuperar una habitabilitat que es va veure truncada des que va irrompre el vehicle de motor. […] És especialment necessària per sortir de la pandèmia reforçant un ús de l’espai públic més equitatiu i saludable.

Sílvia Casorrán Martos. Responsable de l’Oficina Metropolitana de la Bicicleta. Coordinadora de la Xarxa de Ciutats per la Bicicleta. Consellera de Mobilitat i Accessibilitat del districte de Sant Martí.

[…] Estratègies urbanes com la de les superilles, a través d’actuacions d’urbanisme tàctic, són una bona oportunitat per reequilibrar les funcions de l’espai públic en la ciutat consolidada, d’una manera més justa i inclusiva. Això sí, no solament cal disposar, sinó que també caldrà garantir (igual com en l’habitatge) les condicions mínimes d’habitabilitat d’aquests espais on habitem de manera col·lectiva (espai públic), i clarament aquestes condicions van molt més enllà de l’estètica urbana.

Mònica Beguer Jornet. Arquitecta urbanista fundadora de TerritorisXLM.

[…] Una estratègia amb tres característiques molt avantatjoses per a un entorn viu i canviant com és la ciutat. En primer lloc, es tracta d’un plantejament altament flexible. […] En segon lloc, les intervencions de l’urbanisme tàctic són d’implementació ràpida. […] En tercer lloc, desenvolupar l’urbanisme tàctic és assequible econòmicament. Quant hauria costat l’equivalent a eixamplar les terrasses dels bars o les sortides de les escoles si s’hagués fet amb obra en comptes de mitjançant fustes, pilones i pintura? […] Respon a criteris d’eficiència i interès general que es portin a terme les màximes mesures amb el mínim pressupost possible. […] Una important millora a considerar en l’urbanisme tàctic és la inclusió de més verd, que proporcioni serveis ambientals i un ecosistema més naturalitzat. […]

Clara Montaner Augé. Màster en Planificació Urbana i Sostenibilitat. Experta en ecologia aplicada a l’avaluació ambiental i a projectes de resiliència urbana.

La transició urbanística de les ciutats comportarà canvis radicals per adaptar l'espai públic […]. És important recolzar-se en una estratègia a llarg termini, per avaluar el detall de les tàctiques, organitzar els objectius i coordinar les accions.

Maria Rubert. Doctora arquitecta. Catedràtica de la UPC.

L’urbanisme tàctic […] presenta diversos avantatges sobre els models tradicionals de planificació i execució de projectes: és de baix cost i d’implementació àgil, posa en el centre les comunitats a les quals pretén servir, i exemplifica i testa nous models d’entorns urbans més equitatius, sostenibles i saludables.

Miriam García García. Doctora en arquitectura, directora de Land Lab.

L’estratègia de l’urbanisme tàctic forma part d’un procés de canvi de model que respon als reptes que planteja la crisi climàtica i sanitària actual, i que ens obliga a treballar un urbanisme des de la base, recuperant el “fer ciutat” amb pràctiques comunitàries locals. […] Permeten observar si aquestes funcionen, reconèixer errors i proposar millores per part de la ciutadania mateixa, les entitats i l’Administració […].

Anaïs Bas Mantilla. Arquitecta a la cooperativa Cíclica.

[…] El paisatge urbà és un lloc que podem “habitar” i no solament “utilitzar” sobre la base de criteris imposats i estandarditzats. L’urbanisme tàctic, que en la nostra opinió sempre s’ha d’obrir a la participació ciutadana, pot ser una eina eficaç per acompanyar aquest procés de reapropiació i redefinició dels espais urbans per part de les comunitats locals. […] Ha arribat l’hora de retornar la construcció de la ciutat a la seva dimensió més humana, de petita escala i de proximitat.

LEMUR Laboratori d’Emergències Urbanes.

[…] La manera com s’està portant a terme aquesta transformació en l’apropiació de l’espai públic significa un canvi en la concepció de la intervenció pública. […] Per una banda, presenta la idea que l’espai públic està en construcció permanent a partir de l’apropiació que en fa la ciutadania. […] Per l’altra, mostra com la intervenció pública per transformar la realitat d’un entorn urbà no requereix una inversió milionària que limiti els canvis a unes poques actuacions l’any […]. El debat està servit. Benvingut sigui, sempre s’estarà a temps de revertir aquelles intervencions que la ciutadania acabi mostrant que no han sigut prou encertades.

Núria Colomé Montull. Arquitecta i urbanista. Membre fundadora de la cooperativa sense ànim de lucre Celobert.

Des d’una perspectiva feminista, les últimes intervencions a la ciutat de Barcelona […] són mesures que milloren la vida quotidiana de les persones que hi vivim. […] S’han de canviar les prioritats que han regit la construcció de les nostres ciutats i posar la vida al centre en tots els àmbits de la nostra vida, també en l’econòmic. Són primers passos per caminar cap una ciutat cuidadora, que ens cuida, ens deixa cuidar i cuida el nostre entorn.

Col·lectiu Punt 6. Cooperativa d’arquitectes, sociòlogues i urbanistes.

[…] L’urbanisme tàctic recrea oportunitats de trobada i d’ús alternatiu del carrer –tornant a un cert model Cerdà– i anuncia un urbanisme més contundent, radical i progressista basat en la salut i el benestar. […] L’important de l’urbanisme tàctic actual se situa també en la presa en consideració dels barris socialment menys privilegiats de la ciutat, on les necessitats i els usos quant a mobilitat o espai públic són diferents. […] L’urbanisme tàctic ha de ser just i inclusiu, i reconèixer les circumstàncies diferenciades de diversos grups socials de la ciutat.

Isabelle Anguelovski. Professora de recerca ICREA, UAB. Directora del Barcelona Lab per a la Justícia Ambiental i la Sostenibilitat (BCNUEJ).

Prescindir de l’urbanisme tàctic en ple segle XXI seria anacrònic. […] L’aposta clara i contundent de donar l’espai que proporcionalment li correspon al cotxe, sense necessitat de demonitzar-lo, també és d’extrema actualitat i necessitat. La celebro conjuntament amb la conscienciació ciutadana. Entenc que les estridències de disseny acabaran quedant com a anècdotes, que és el que són. Barcelona i el seu conjunt de tècniques i tècnics les sabran capgirar-les perquè el seu espai públic continuï sent un referent per la seva qualitat i sobrietat.

Rosina Vinyes i Ballbé. Arquitecta doctora en urbanisme. Professora associada al Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori de la UPC.

[…] La importància de l’aposta de l’Ajuntament amb aquesta estratègia ha de veure’s més enllà d’intervencions d’urbanisme tàctic, o d’un color de paviment o del material utilitzat per a l’“apropiació”. La seva aportació està a canviar el model existent i reivindicar el viari com a espai urbà. És així que aquesta estratègia, basada en un sistema d’espais públics per a ús col·lectiu rescatats del cotxe, requereix una mirada sistèmica per entendre’n la complexitat, i per revisar les oportunitats i necessitats per activar aquestes transformacions urbanes i convertir-les en llocs sostenibles […] incorporant-hi processos que garanteixin la coproducció d’espais que incorporin una varietat d’interessos i perspectives.

Carmen Mendoza Arroyo. Professora i subdirectora de UIC Barcelona School of Architecture i directora del Màster in International Cooperation Sustainable Emergency Architecture de UIC Barcelona.

[…] Utilitzar el terme urbanisme tàctic és un eufemisme, perquè del que realment es tracta és de canviar les prioritats d’ús de l’espai públic. […] La ciutadania ha respost […] incrementant l’ús dels mitjans de transport que els permeten anar pel carrer, a cel obert (caminar, anar amb bici i utilitzar els patinets). A això, s’hi afegeix la necessària recuperació del teixit econòmic urbà, especialment l’activitat de restauració. […] Davant d’aquestes noves demandes, tenim velles distribucions de l’espai públic […]. I com s’està intentant implementar? […] S’està fent de manera precipitada, sense pensar en el conjunt del carrer ni en el factor estètic de la implementació.

Carme Miralles-Guasch. Catedràtica de geografia urbana de la UAB.

[…] Les actuacions recents per guanyar espais per als vianants són una aposta clara per posar al centre de l’espai públic els vianants, la vida, menys vehicles i més vida. Una actuació decidida que intenta posar de manifest que és possible ampliar l’espai per als vianants, que és possible fer-ho ara, i que es pot fer per molt baix cost, i que sobretot serà una proposta que podran valorar els usuaris, modelar, revisar, incorporar o modificar, una manera diferent de generar els espais de la ciutat… Potser és això el que no agrada?

Núria Garcia Soto. Arquitecta, sòcia d’Aquidos Arquitectes.

[…] Hem d’afrontar una nova manera de materialitzar la transformació de la ciutat. […] No es tracta tant de ser sostenibles ambientalment pel fet d’utilitzar uns determinats materials en detriment d’uns altres, sinó que hem de ser capaços d’utilitzar, reutilitzar i aprofitar el que ja existeix d’una manera eficient i efectiva. […] Així, aquest projecte per a Barcelona en dues fases, una d’experimental i una de consolidada, permet incorporar la crítica dels habitants a través de l’ús de l’espai i la resposta dels tècnics per materialitzar aquesta necessària transformació sobre la ciutat existent, i proposa una nova metodologia capaç d’implicar els ciutadans en els futurs reptes que hàgim d’afrontar.

Marta Domènech Rodríguez. Doctora arquitecta i professora de Projectes Arquitectònics de la UPC, presidenta de l’associació d’arquitectura Map13 Barcelona.

De prototipus, temps i canvis

[…] No totes les operacions tàctiques, només pel fet de ser-ho, són vàlides. Han d’estar ben pensades i oferir una imatge i una materialitat dignes, ja que les accions excessivament agressives o moderades poden provocar rebuig, i així generar una actitud negativa cap a l’espai urbà que es pretén regenerar o, fins i tot, cap a la mateixa política urbana de l’assaig previ. També és molt necessària la labor de divulgació, perquè tothom entengui que el procediment està basat en accions ràpides, temporals i perfectibles.

Patricia Reus. Doctora arquitecta. Professora de Projectes Arquitectònics a la Universitat Politècnica de Cartagena. Sòcia de Blancafort-Reus Arquitectura.

[…] No s’hauria de plantejar com una solució temporal a situacions urbanes que han quedat obsoletes (com el domini del cotxe en l’espai públic), sinó que haurien de ser el punt de partida per a transformacions que es consolidin a mitjà i llarg termini.

Equal Saree. Equip d’arquitectes i investigadores feministes.

Crec que l’urbanisme tàctic permet donar respostes ràpides a necessitats socials diverses, […] que, a més de respondre a les necessitats de la situació sanitària actual provocada per la covid, també persegueixen objectius establerts en el Pla de mobilitat urbana de Barcelona (2019-2024) i compartits amb el Pla director urbanístic metropolità de Barcelona (Avanç del PDU metropolità, 2019) […]. És a dir, aquestes intervencions són alhora prototips de solució o, dit d’una altra manera, oportunitats de tempteig amb menys requeriments burocràtics i un pressupost baix per a necessitats de la població a curt i a llarg termini. […]

Teresa Gómez-Fabra. Arquitecta a l’Àrea Metropolitana de Barcelona als Serveis del Pla director urbanístic metropolità i cofundadora del col·lectiu El Tinglado.

L’entenc com un assaig general per veure com la nostra ciutat pot reduir la pol·lució i el soroll, dos temes importants de salut. És interessant implementar proves a la ciutat a escala real per veure si les decisions reflexionades sobre pla són enteses i discutides entre els ciutadans i així poder passar a una etapa d’ajustament definitiva.

Eva Prats. Doctora arquitecta. Fundadora de l’estudi Flores & Prats. Professora a l’escuela ETH de Zuric i de RMIT Melbourne.

En primer lloc, opino que la transformació de la ciutat és necessària i inevitable. Les ciutats estan sempre en contínua transformació, o hi haurien d’estar, com a sistemes vius que són. […] L’urbanisme tàctic parteix de processos de disseny de prototipatge en què s’actua ràpid i de manera temporal per, a través de l’ús, detectar fallades o punts a ajustar i anar millorant en les versions successives. És un procés continu. […] Quant a les accions dutes a terme a Barcelona, hi veig punts a corregir. D’una banda, en la xarxa de carrils bici, alguns no compleixen els estàndards mínims de confort i fins i tot arriben a tenir punts d’inseguretat. […] En qualsevol cas, continuo estant a favor de fer. De fer i millorar. De fer actuacions enfocades a millorar la qualitat de vida dels ciutadans. Sempre que deixem les portes obertes a millorar.

Lara Pérez-Porro. Arquitecta i ‘wayfinding designer’ de Barcelona. Viu a Amsterdam.

[…] L’urbanisme tàctic permet fer transformacions ràpides, econòmiques i reversibles de gran impacte en el dia a dia de la ciutadania. Instal·lats com estem en una aparent provisionalitat, hauríem de tenir prou serenitat i lucidesa per passar de l’emergència a la permanència –que no vol dir la immutabilitat– explorant encara més aquestes tàctiques per millorar-les i impulsar espais de més qualitat ambiental.

Pilar Calderon. Arquitecta, codirectora de Calderon-Folch Studio i professora associada de Projectes Arquitectònics de l’ETSAB.

Totes aquestes iniciatives d’urbanisme tàctic que hem vist no solament a Barcelona, sinó també a Nova York, Londres, París, Milà…, posen de manifest com, a través d’intervencions de petita escala i baix pressupost, és possible donar resposta urgent per aconseguir protegir la salut dels seus habitants. L’urbanisme tàctic genera una renovada sobirania de l’espai públic que dona màxima prioritat a la salut. La discussió per l’estètica de les actuacions d’urbanisme tàctic és secundària. Són necessàries i urgents. Punt. […] La qualitat d’aquest espai públic no solament depèn del disseny visible, sinó també de l’aire que respirem. […] El redisseny d’aquest espai públic compartit ha de ser el fruit de la participació ciutadana i d’urbanistes i arquitectes en col·laboració activa amb altres professionals que estudien la ciutat. Tots som agents d’aquest canvi en les urbs urgent i necessari que posa la salut, la vida, en el centre de la presa de decisions sobre la ciutat.

Olga Subirós. Arquitecta i comissària de projectes expositius.

L’urbanisme tàctic permet precisament testar solucions diferents a les clàssiques i és la millor manera d’innovar. En aquest sentit, el que importa és la solució, i no la materialització, que vindrà en una segona fase, quan hàgim demostrat que funciona. Les solucions implementades a Barcelona funcionen i caldrà planificar la implementació duradora, que podrà no servir-se dels mateixos elements, però sí de les mateixes funcionalitats. […] La reiterada crítica a les solucions proposades i implantades a Barcelona per la seva forma, majoritàriament per qüestions estètiques, és al meu parer una aprovació de la solució. Si la crítica és merament a la forma i l’estètica, és que la proposta funciona i el que es reclama és passar a una segona fase d’implementació definitiva.

Elia Hernando Navarro. Arquitecta urbanista. Coordinadora tècnica de la gerència d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona.

Entenc l’espai de la tàctica –en el sentit de Michel de Certeau (The practice of everyday life, 1984)– com l’espai que pertany a l’altre i que depèn del temps. Un urbanisme temporal que busca oportunitats per a un canvi és una eina molt interessant en la ciutat contemporània. Seria desitjable entendre l’urbanisme tàctic encara més com un real-world laboratory o laboratori de i en la realitat, on la societat civil coopera amb la ciència (urbana, social, ambiental i tecnològica) i on la meta central és l’aprenentatge mutu en un context experimental […].

Kathrin Golda-Pongratz. Doctora en arquitectura i urbanisme. Professora de la UIC Barcelona School of Architecture i del Departament d’Urbanisme de la UPC-ETSAV.

Davant l’adjectiu tàctic prefereixo utilitzar el terme dialògic, ja que les intervencions efímeres, informals, que experimentem als carrers barcelonins formen part d’un diàleg i d’una negociació, constitueixen un procés de transició. Com a tal, impliquen un aprenentatge, una iteració, una absència de model de partida. Impliquen una cosa nova i, per això mateix, una resistència al canvi. […]. La seva naturalesa permetria un disseny més participat basat en una cooperació comunitària genuïna que s’adaptés i donés veu a l’especificitat de les diferents zones de la ciutat, fins i tot sense necessitat d’apostar per una estètica contínua que uniformitzés el seu disseny o manera de presentar-se. Però també podrien suposar una eina pedagògica més forta, una finestra crítica a les preguntes encara sense resoldre, a les múltiples preguntes que el nostre futur ens ofereix […].

Marta Serra Permanyer. Professora doctora arquitecta de l’Escola d’Arquitectura del Vallès-UPC i cofundadora de Cíclica Arquitectura.

De comunicació i habitants

[Es tracta de] una oportunitat per pacificar les ciutats retornant l’espai urbà a les persones perquè es desplacin; per això, a l’hora de dissenyar aquests espais, s’ha de tenir en compte la diversitat de persones que utilitzen els carrers i la seva mobilitat. […] Qualsevol actuació portada a terme, sobretot a la via pública, ha d’anar acompanyada d’informació cap a la ciutadania perquè tinguin coneixement de com, qui i de quina manera es poden utilitzar aquests nous espais urbans, ja que el desconeixement porta a dubtes, i els dubtes a pors, que poc o gens ajuden a recuperar o desenvolupar nous espais urbans per a totes les persones.

Emma Vives. Arquitecta i tècnica especialista en accessibilitat i disseny universal.

L’urbanisme tàctic aplicat a Barcelona ha suscitat una certa allau de crítiques; en general, no s’ha posat en dubte el perquè, però sí el com […]. Tot canvi és sempre susceptible de rebre crítiques, però aquestes crítiques queden ràpidament diluïdes en el temps quan l’execució ha estat bona. És a dir, quan es demostren els beneficis del canvi. En definitiva, tot canvi és bo si la finalitat és la correcta, però resulta indispensable no oblidar a ningú pel camí.

Existeixen altres factors clau per a l’acceptació de tot canvi: la seva condició de funcional i estètic. Són dos factors que haurien d’anar sempre de la mà, sense renunciar a un en favor de l’altre. Aquest és potser un dels principals requisits per a l’èxit de tot disseny inclusiu […]. Es tracta d’un objectiu ambiciós, que requereix la participació de molts i no és amic de les presses amb què s’implementa l’urbanisme tàctic […]. En resum, l’urbanisme tàctic aplicat a Barcelona aporta beneficis notables a la ciutat i respon a les demandes del segle XXI. S’ha de prendre com una ocasió única per mesurar els seus assoliments i errors, sabent rectificar i escoltar tots els afectats.

Marta Bordas Eddy. Doctora arquitecta, especialitzada en disseny universal. Directora de la formació en accessibilitat de l’Escola Sert (COAC). Cofundadora de SomHabitat.

[…] Tant de bo qualsevol intervenció d’urbanisme tàctic es dugui a terme després de fer processos participatius amb les persones veïnes del lloc on s’implementaran, d’una banda, i de l’altra, que s’acompanyin de la simbologia, senyalització o qualsevol estratègia comunicativa que ajudi a fer la lectura de la intervenció per part de qualsevol persona que, sense habitar la zona, la circuli, tenint sempre en compte la diversitat funcional que garanteixi la inclusió […].

Magda Melara Orellana. Arquitecta màster en Desenvolupaent Urbà.

Per Ana María Álvarez i Zaida Muxí Martínez, arquitectes integrants del Grup de Dones Arquitectes COAC