Criteris d'aplicació del CTE en edificis existents

En els processos d’intervenció en edificis existents s’aplica una metodologia constructiva que es basa fonamentalment en els criteris generals de la construcció i en les tècniques dels diferents sistemes, similars a la nova construcció.
No obstant, i com és lògic, les pròpies característiques de la intervenció en els casos de rehabilitació (reparació, ampliació, reforma, etc...) aplicades en els edificis existents demanen solucions i metodologies que es distingeixen com s’ha comprovat en molts dels que pròpiament s’apliquen en les edificacions noves.
Si aquest concepte està totalment assumit pel sector, inclús en les bases de dades, no ho va ser en la redacció inicial del Codi Tècnic de la Edificació (CTE), el seu contingut concertava exclusivament la obra nova i els Documents Bàsics del propi CTE només contemplava les característiques de la mateixa.
Aquesta falta de rigor i coherència existent en la normativa d’edificació més recent a Espanya que és el CTE, aporta una evident falta d’aplicabilitat e inseguretat jurídica, ja que els mètodes constructius en el cas de la intervenció en edificis existents, encara que està fonamentada pels propis criteris generals de la bona construcció, estan subjectes a la adaptabilitat a l’edifici i a les necessitats pròpies del mateix considerants aspectes de eficiència, proporcionalitat econòmica i viabilitat tècnica e inclús urbanística.
Per tot això, el propi Ministerio de Vivienda i posteriorment el Ministerio de Fomento inicia un procés d’adaptabilitat de criteris que han de ser o poden aplicar-se en la intervenció en edificis existents, sempre considerant uns criteris generals de compliment dels requisits existents en el CTE, però amb la visió que abans s’ha manifestat de proporcionalitat, viabilitat tècnica i econòmica i molt principalment el de no empitjorament.
Durant els anys 2008 a 2013 el Ministerio de Fomento ha redactat criteris i guies d’aplicació per a que fos possible l’aplicació del CTE en la intervenció en edificis existents atenent a les particularitats exposades anteriorment.
No obstant no es van efectuar modificacions legals de la LOE ni del CTE fins a la aparició de la LLei 8/2013, de 26 de Juny, DE REHABILITACIÓ, REGENERACIÓ I RENOVACIÓ URBANES, on de forma explícita i jurídica articula els canvis necessaris per a facilitar que en els Documents Bàsics apareguin aquests criteris de flexibilitat necessària en l’aplicació del CTE per a aquesta tipologia d’intervenció.

Francesc Labastida Azemar
Arquitecte per l’ETSAB (1967), especialització en instal·lacions. Professor a l'ETSAB de l'assignatura d’instal·lacions fins a l’any 2006. Assessor tècnic del COAC i del CSCAE. Membre de la Comissió Tècnica del CTE (DB SI i DB SUA). Autor de diferents projectes arquitectònics, intervenció en edificis existents i col·laborador en la redacció de diferents projectes realitzats a Espanya