Enric Batlle i Durany

Enric Batlle i Durany combina la pràctica de l’arquitectura i l’arquitectura del paisatge com a soci fundador de Batlleiroig Arquitectura, oficina amb seu a l’Àrea metropolitana de Barcelona. Els seus reconeguts treballs internacionals abasten una àmplia gamma de projectes, desenvolupats sempre des de la perspectiva del paisatge i el medi ambient.

Ha estat vinculat des de 1982 al Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori de la UPC (Universitat Politècnica de Catalunya). Actualment, és Director del Màster Universitari en Paisatgisme -MBLandArch- impartit a la ETSAB (Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona - UPC ) i Director de la Càtedra d’Empresa Batlleiroig-UPC. El seu paper docent anterior s’ha desenvolupat principalment a l'ETSAV (Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès - UPC) com a professor d'Urbanisme i com a coordinador de Tallers d’Arquitectura i Projectes.

Nombroses universitats de prestigi internacional han comptat amb la seva participació en cursos i masterclass: La Universidad de Navarra, Università degli Studi Roma Tre, Copenhagen University, Oslo School of Architecture and Design, Beijing Forestry University, University of Pennsylvania, University of Virginia o University of Texas at Austin -d’entre altres- i les seves tesis sobre arquitectura i paisatge han estat divulgades a institucions molt diverses, des de L’Architectural League of New York a l'Escola d'Agricultura de Barcelona.

Va estudiar a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB-UPC), obtenint el seu títol d'arquitecte el 1980 i més tard en 2002, el Doctorat en Arquitectura pel Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori de la UPC amb la tesi doctoral "El jardí de la metròpoli. Del Paisatge romàntic a l’espai lliure per a una ciutat sostenible". Tesi per la qual va rebre el Premi Extraordinari de Doctorat de la Comissió de Doctorat de la UPC, i que va ser guardonada amb el Premi Lluís Domènech i Montaner d'Arquitectura Teoria i Crítica. Aquest treball d’investigació ha estat publicat per l’Editorial Gustavo Gili el 2012 sota el mateix nom, i reconegut amb el Premi FAD Teoria i Crítica 2012.