Refugis climàtics: nova tipologia arquitectònica?

Què és un refugi climàtic? Un lloc que ofereix protecció a les persones dels efectes adversos del canvi climàtic, com les pluges intenses, les sequeres, les inundacions i els ciclons. Al clima Mediterrani, especialment les onades de calor, cada vegada més habituals a causa de l'escalfament global.

La calor excessiva i sostinguda té efectes directes sobre la salut de les persones. Augmenta la mortalitat i la morbiditat de la població, especialment en els grups més vulnerables: gent gran, bebès, persones amb patologies cròniques o les que viuen en condicions socials més desfavorables.

Habilitar espais com a refugis climàtics

"En general, els refugis climàtics són espais existents amb un ús definit que també s'utilitzen com a refugi", explica Ana Romero, ambientòloga i responsable del Servei de Sostenibilitat i Educació de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).

“Refugiats” de juny a setembre

Aquests espais són equipaments com ara biblioteques, centres cívics o pavellons esportius. Inicialment, aquesta funció addicional només s'aplicava durant les onades de calor. Tot i això, a causa de l'augment de dies càlids, els refugis han començat a oferir aquest servei de juny a setembre.

Equips multidisciplinaris per adequar equipaments com a refugis climàtics

L'ambientòloga de l'AMB detalla que aquesta resposta puntual i reactiva comença a ser insuficient i cal pensar en implementar adequacions, com ara “millores arquitectòniques, d'accessibilitat i també de renaturalització i socioambientals. Requereixen equips multidisciplinaris i, idealment, generar un canvi progressiu a tots els projectes perquè incorporin la mirada bioclimàtica”

Característiques que ha de complir un refugi climàtic

Aquests haurien de ser, segons els experts en Ciències Ambientals, els requisits d'un refugi climàtic a la nostra geografia climàtica:
 

• Disposar d'una senyalització a l'entrada.
• Mantenir una temperatura consigna de 26°C.
• Garantir l'accessibilitat.
• Ser espais segurs.
• Proporcionar àrees de descans amb seients i aigua potable.
• Estar oberts durant l'època estival (15 de juny – 15 de setembre).
• Informar el personal de l'equipació. 

Arquitectura amb mirada de vulnerabilitat climàtica 

L'ambientòloga Ana Romero assegura que el concepte de refugi suposa un canvi de paradigma a les actuacions d'adequació i reforma. “Cal integrar, no només la vessant clàssica de la sostenibilitat, sinó també la mirada de la vulnerabilitat climàtica, la del benestar i, sobretot, la salut, amb una mirada al futur i als impactes climàtics”, explica.

En aquesta línia, el projecte  Urban Innovation Action (UIA) va adaptar onze escoles de Barcelona al canvi climàtic a través de la incorporació d'aquestes mesures:

• Verds: espais d'ombra i vegetació.
• Blaus: incorporació de punts d’aigua.
• Grisos: actuacions per millorar l'aïllament tèrmic dels edificis.

Inversió per a millores. L'Àrea Metropolitana de Barcelona ha inclòs al Pla de Sostenibilitat Ambiental una línia específica de refugis. S'han rebut sol·licituds de municipis metropolitans per valor de 6,4M€ que permetran incorporar millores a espais oberts i tancats.

"Actualment, el 71% de la població metropolitana més gran de 65 anys viu a 10 minuts d'un refugi, per tant, encara ens falta donar cobertura a la resta", afirma Romero.

Espais en projecció 

S'han dissenyat espais pensant exclusivament en la funció climàtica? Sí i no. Ana Romero en destaca tres que tenen en comú que “més que pensar únicament a dissenyar un refugi, integren la visió d'adaptació preventiva”:

• La Plaça 13 Roses a Viladecans
• La Plaça Dicià a Sant Feliu de Llobregat
• El Parc Illes Balears a Badia del Vallès

Què tenen en comú aquestes tres propostes? Totes tres intenten, en major o menor grau, incrementar la cobertura arbòria en diferents estrats de vegetació, trencar amb estructures d'angles rectes i acostar-se a morfologies orgàniques en tres dimensions per donar protagonisme a la vegetació, l'aigua i els elements d'ombra.

Aquests projectes són el resultat de la col·laboració estreta entre els departaments d'Ecologia i Espai Públic de l'AMB. “Aquest aspecte és important perquè posa en valor el treball i l'aprenentatge conjunt de perfils professionals molt diferents com són els arquitectes, enginyers, ambientòlegs i biòlegs”, destaca Romero.

La unió de ciència i arquitectura posa en valor dues figures professionals: els arquitectes i els ambientòlegs. “Tal com passa a països com França, els professionals vinculats a la salut i a les ciències socials participaran cada vegada més en aquests projectes. El projecte de refugis mateix ha incorporat, a més dels perfils esmentats, l'assessorament de meteoròlegs, especialistes en salut pública i educadors ambientals i socials”, esmenta l'ambientòloga.

L'impacte dels refugis ambientals

Hi ha diversos paràmetres per mesurar l'impacte que generen els refugis climàtics: 

Als edificis

"La dada que més ens interessa és la valoració directa dels usuaris", afirma Romero. Gràcies a la col·laboració amb el servei de teleassistència de la Diputació de Barcelona, el departament de l'AMB pot conèixer, de primera mà, efectes col·laterals positius com ara la socialització que generen aquests espais. 

A l’exterior

Millor parcs petits? “Als espais oberts estem mesurant diversos paràmetres, ja que tenim dubtes de si els espais exteriors són un bon refugi o si els parcs petits proporcionen efectes refrescants quan es registren temperatures més elevades”, explica.

Per esbrinar-ho, s'han instal·lat 14 mesuradors. En col·laboració amb l'ICTA (Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental de la UAB) i Barcelona Regional, es van recollir dades durant l'estiu del 2022 a diversos parcs metropolitans i municipals de l'Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Sant Boi de Llobregat i Badia del Vallès.

Els primers resultats encara són preliminars i no contrastats, però apunten que els parcs petits poden arribar a proveir el mateix confort tèrmic que els espais més grans.

"Si aquest resultat es confirma i, a més, podem conèixer quins són els paràmetres determinants com l'ombra, vegetació o irrigació, podrem incorporar com a refugis a zones que fins ara estaven descartades i que poden ser clau, especialment a les àrees més densament poblades”, conclou l'experta.

Lucía Burbano
Redacció Escola Sert