Lideratge positiu, lideratge femení
UNITS CONTRA EL CORONAVIRUS
El lideratge femení ha deixat clar que funciona en moments tan greus com una pandèmia. Una mostra clara s'ha vist als països amb dones al capdavant dels seus governs i com han afrontat amb millors resultats la crisi de la Covid-19. ¿Servirà com a referent per a aportar un canvi que abasti molts àmbits?
(Foto: Unsplash)
Les reaccions dels dirigents de cada país enfront de la pandèmia han estat i estan sent diverses. És cert que hi ha raons que parteixen de la cultura, les creences o els costums ... Però, més enllà d'aquestes, hem constatat que els països amb dones al capdavant dels seus governs han sabut reaccionar de manera més pràctica, rotunda, anticipada, basant-se en criteris científics i d'experts, i no criteris polítics. No és una qüestió d'apreciació partidista sinó de comprovació objectiva. Elles han estat, en general, a l'alçada dels seus càrrecs i de les responsabilitats per les que van ser escollides.
Esperem dels nostres dirigents guia i suport. Necessitem líders, no protagonistes. Aquest ha estat el comportament de set països dirigits per dones: Mette Frederiksen (Dinamarca), Katrín Jakobsdóttir (Islàndia), Sanna Marin (Finlàndia), Angela Merkel (Alemanya), Jacinda Ardern (Nova Zelanda), Erna Solberg (Noruega) i Tsai ing-wen (Taiwan). En els últims dies, mitjans com la cadena CNN o la revista Forbes —que va publicar un informe basat en dades del Centre Europeu per a la Prevenció i Control de Malalties (ECDC, per les sigles en anglès)— van assegurar que les respostes d'aquests països van ser les "millors" davant de la pandèmia. També s'han pronunciat en aquest sentit el World Economic Forum, The Telegraph, The Washington Post i The Guardian entre molts altres.
Jornada Fem Vida a l'Hospital de Sant Pau. (COAC).
"Hem constatat que els països amb dones al capdavant dels seus governs han reaccionat davant el coronavirus basant-se en criteris científics i d'experts."
La presència de les dones en el món laboral ha suposat una gran transformació. El seu accés normalitzat als llocs de decisió suposarà una revolució.
Si el lideratge és la capacitat d'influir en un grup de persones i no una característica innata ni una actitud exclusiva, tant les dones com els homes podem aprendre si volem i si hi ha una oportunitat real; hem de facilitar aquesta oportunitat: tots i totes sortirem guanyant.
Jornada Fem Vida a l'Hospital de Sant Pau. (COAC).
Hem de treballar per trobar el nostre propi estil
Cadascuna ha de preguntar-se com vol desenvolupar el seu propi lideratge i fer-ho en funció de la seva experiència, capacitat d'anàlisi i de comunicació, de resolució de conflictes i, també, per descomptat, de les seves debilitats i mancances. Les dones som valentes: no ens importa mostrar les nostres debilitats i compartir per millorar, és un tret de lideratge que ara és clau, perquè com no necessitem ocultar dubtes d'incerteses som (més) capaços d'abraçar-i fer surf amb elles.
Sabem que, de manera general, nosaltres encaixem més en un estil democràtic o participatiu que en un autocràtic. Acostumem a sentir més a gust centrant-nos en les persones, els seus problemes, necessitats i interessos, fugim dels protagonismes, propiciem els pactes i l'escolta. És habitual afirmar que exercim amb freqüència un lideratge transformacional, aquell que es basa en el treball cooperatiu, on l'èxit no és d'una persona sinó del grup, en el qual es combina el treball racional amb l'intuïtiu i on la competició deixa pas a la col·laboració.
Cartell de les jornades Les Dones Fem. (COAC).
"Nosaltres encaixem més en un estil democràtic o participatiu que en un d'autocràtic."
En definitiva, cadascuna hem de trobar un estil propi que sigui fidel als nostres valors i no assumir ni adoptar com a propi —com ha succeït en múltiples ocasions— els models masculins.
El nostre gran repte és aconseguir seguretat i desterrar la culpa. Com fer-ho? És essencial dedicar i dedicar-nos el temps necessari sense pressió, saber que val la pena l'esforç, no paralitzar-nos en assumir responsabilitat, no permetre que l'obligació i la responsabilitat ens robi la vida, aprendre i formar-nos sempre, atribuir-nos valor, ser flexibles, donar-nos suport en el nostre equip i, finalment i no menys important, construir xarxes de dones.
A les proves em remeto: quan ho fem, ho fem bé.
#joemquedoacasa
Elena Orteu
Membre del Grup O. Dones Arquitectes
Reflexions de vida des del confinament
Aquest post forma part del recull d’articles del llibre Cròniques del desconfinament: Dones i arquitectura. Si el vols descarregar, aquí t’expliquem com fer-ho.