Salvador Dalí: així ha estat el projecte de museïtzació de la seva casa natal modernista a Figueres

A la façana del número 6 del carrer de Monturiol, a Figueres, fa anys que llueix una placa per commemorar que allà, l’any 1904, va néixer l’artista Salvador Dalí. Ara els amants de la seva obra podran conèixer els secrets de la casa modernista on va fer les seves primeres passes i podran descobrir les estances per dins gràcies a una rehabilitació imprescindible. 

La Casa Natal Salvador Dalí, després de més de quatre anys d’obres i dècades d’un projecte arquitectònic intens, obre les seves portes a tothom. L’edifici que va ser testimoni de l’arribada al món del geni català es transforma, doncs, en un equipament cultural per descobrir el pintor, des del vessant més personal. 

L’edifici modernista parlarà dels inicis de Dalí, però també ajudarà a contextualitzar el paper de la ciutat de Figueres a principis del segle XX. I és que l’obertura al públic de la casa és un homenatge de Figueres cap a Dalí i, per descomptat, un reconeixement a tot el llegat de l’artista. 

El projecte, concebut per la UTE Transversal Varis Arquitectes, fa un recorregut des de la infantesa de l’artista fins al final dels seus dies i mostrarà el Dalí públic i el Dalí íntim, tot en una visita per l’edifici totalment rehabilitat

És, per tant, un projecte de ciutat. Ho explica Eduard Bech, director del Museu de l’Empordà, qui creu que “no hi ha cap lloc al món que expliqui la persona i el personatge de Dalí i d’aquí la necessitat d’explicar ‘On tot va començar’”. Un claim que, juntament, amb ‘Figueres al món’ esperen dur aquest racó català a tot arreu. 

Més de 30 anys de recorregut gairebé “surrealista”

Les obres de rehabilitació de la Casa Natal de l’artista empordanès van començar fa quatre anys, el setembre del 2019. No obstant això, les gestions per convertir aquest espai en un equipament obert al públic van començar molts anys abans, l’any 1995. Va ser llavors quan l’Ajuntament de Figueres va comprar la botiga Tamaris –que havia estat la notaria del pare de Dalí– i part de l’entresol de la casa del carrer Monturiol. Sis anys més tard, el 2001, el consistori va adquirir les parts que faltaven de la planta baixa i l’entresol, tot el primer i el segon pis. 

“Ens vam trobar els anys 90 un edifici encara habitat, però en mal estat de conservació de façanes. Més tard, el 2004 —ja amb la propietat pública del conjunt— vam redactar el primer projecte de Rehabilitació de les façanes que vam dirigir i executar el 2006”, comenta l’arquitecte municipal Joan Falgueres Font. Però, no va ser fins a 2008 que es va redactar el projecte bàsic de Rehabilitació que ara veu la llum. 

Aquest projecte pretenia millorar els espais de l’habitatge de l’entresol on havia nascut Dalí. També impulsava l’adequació dels espais de la primera planta i refer la planta segona com espai d’activitats per permetre instal·lacions i exposicions  contemporànies. En tots aquests anys hi ha hagut canvis polítics, inversions i noves fases de rehabilitació que han fet retardar el projecte. I no va ser fins 2019 que es van iniciar les obres.

L’arquitecte Joan Falgueres Font recorda, ara coincidint amb la inauguració de l’espai, com ha estat la feina “de moltíssimes persones, una tasca coral, multisolista, una orquestra de difícil direcció”.

L’any 2000 es van redactar els informes de valoració per l’adquisició de la totalitat de la finca que ja tenia una petita part municipal des de 1995 i es van engegar els assessoraments externs i treballs d’aixecament de plànols i diagnòstics d’estructures.

El 2004, fa gairebé 20 anys, es va redactar el primer projecte arquitectònic de rehabilitació de les façanes, que va dirigir i executar el 2006 amb l’1% cultural de la Generalitat i licitació de l’Incasòl.

“El 2008 ja redactem el projecte bàsic de rehabilitació en coherència amb un pla d’usos pensat per Anna Capella Molas, directora del Museu de l’Empordà i Josep Playà Maset, comissari de l’any Dalí 2004”, recorda Falgueres Font.

El projecte arquitectònic i el pla d’usos van servir de base per un protocol amb el Ministerio de la Vivienda pel qual aquest es faria càrrec del 100% de les obres i les licitaria.

El 2009 i 2010 es redacta i tramita el conseqüent projecte executiu amb un equip ampli format pels mateixos serveis tècnics municipals i especialistes externs contractats en estructures , instal·lacions i acabats, i la revisió i supervisió del Ministerio de la Vivienda, el qual finalment, en el context de crisi, no acaba publicant el 2011 la licitació de les obres.

El 2017, per tal de poder abordar la inversió, es va redactar una divisió de l’execució del projecte original de 2010 en 2 fases, la 1ª referida a la consolidació estructural, coberta i restauració de l’habitatge on havia nascut Dalí, i la segona referida als acabats i instal·lacions del conjunt de l’equipament cultural definit en el pla d'usos.

El 2018 des del Museu de l’Empordà i la Generalitat s'impulsa un nou projecte museològic, el mateix any que s'aconsegueix la subvenció  FEDER per a l’operació “Casa Natal de Salvador Dalí” que inclou la segona fase dels treballs de Rehabilitació arquitectònica i la museïtzació, segons la nova proposta.

El setembre de 2019 s’inicien les obres de la primera fase amb ajuts del Ministerio de Cultura i de la Diputació de Girona. Es dirigeix l’execució fins a l’abril de 2021, en mig de la situació excepcional de la pandèmia. Aquell any, tot i això, es tramita una actualització del projecte d’obres i a la vegada es va licitar el servei de la museografia.

El 2022 es va adjudicar la segona fase de la Rehabilitació arquitectònica i aquest mateix abril del 2023 es van acabar les obres, per tot seguit continuar amb la instal·lació de la museografia.

Un espai recuperat per la ciutat

Joan Falgueres Font detalla que, des de l’exterior, s’ha mantingut substancialment la imatge unitària i austera que l’arquitecte Josep Azemar i Pont va imprimir el 1898 a l’edifici d’habitatges de lloguer. Dins d’aquesta envolvent, afegeix, s’hi inclouen parts molt diferents, amb tractaments específics. 

En el nivell de l’entresol, “es conserven les estances on va néixer el 1904 el pintor Salvador Dalí just sobre les oficines de la notaria que el pare hi havia obert a principi de segle”, explica l’arquitecte. Aquesta part ha estat objecte d’una restauració fidel que ha posat en valor totes les restes originals. Un repte comú en tot l’edifici i és que s’han restaurat, per exemple, els diversos mosaics hidràulics conservats en totes les estances. És a dir, la  cuina, bany, fusteries, paviments, revestiments -i fins i tot grafits- han estat restaurats per un clar motiu històric, i documental. 

Al primer pis, també s’ha conservat l’estructura de parets de càrrega paral·leles i els passos de porta i finestrals que configuren els espais domèstics i s’hi han recuperat i reinstal·lat paviments de mosaic procedents de la resta d’habitatges de l’edifici.

L’arquitecte recorda que al segon pis -on no hi havia al damunt un sostre estructural antic sinó tan sols cel-rasos i pendents de coberta sobre la mateixa pauta de parets-, “s’han retirat aquestes i s’ha obtingut una planta diàfana o hipòstila puntuada pels nous pilars d’acer de l’estructura complementària que pugen des del recalç dels fonaments”. 

Al damunt d’aquests s’ha format amb un forjat col·laborant el sostre de tancament general de l’estructura de l’edifici. Per damunt d’aquest nou forjat s’ha adequat per a l’ús públic “un espai de coberta que s’aboca al perímetre de les façanes i a les vistes sobre la ciutat”, explica.

Cosint aquesta sobreposició de plantes diferents es desenvolupen en vertical dos sistemes d’escales. Per un costat, les contemporànies adossades a la mitgera i als ascensors i, per altra banda, la central original que ha estat restaurada sense canvis aparents, però amb el reforç estructural imprescindible per obrir al públic i oferir una visita cultural totalment immersiva. 

El vessant més íntim i familiar

La transcendència dels primers anys de vida familiar en la personalitat de Dalí està àmpliament documentada, i aquesta personalitat està completament lligada al seu art, com queda explicat durant el recorregut per la nova Casa Natal. Una visita que permetrà aprofundir en els lligams familiars del geni. 

Una part de l'exposició mostrarà la vida més privada del geni (la conflictiva relació amb el seu pare, el veïnatge, la formació a Madrid i el seu amor per la Gala) i una altra part, se centrarà en la seva vida pública i mediàtica (les nombroses performances, el treball amb Hitchock i Walt Disney, la seva relació amb els mitjans de comunicació, etc.).

Dani Freixes, arquitecte associat de Varis Arquitectes, resumeix el gran repte que han assolit a l’hora de la museïtzació de la Casa Natal. Per ell, sens dubte, ha estat “ser al màxim fidel al projecte museogràfic, al personatge i a l'edifici”. Recorda, a més, que la idea del projecte no és competir amb el Teatre Museu Dalí, “sinó complementar-lo, fent un recorregut amè i emocionant, i aportant a Figueres un lloc que fos singular i rigorós”. 

El recorregut per la casa on va viure els primers anys Salvador Dalí passarà per la façana, planta baixa, entresol, primera i segona planta i terrat. De fet, a l'entresol es conserven alguns dels espais principals. Entre ells, l'habitació on va néixer el pintor i on es podrà veure la pintura original que tenia, a més d'un dibuix de l'època del qual encara se'n desconeix l'autoria. Tot es farà amb un dispositiu d’àudioguia que proporcionarà una immersió total en els continguts. 

La gran sort, per a Freixes, és que “el surrealisme de Dalí no té època”. I això permet jugar molt. Pel que fa a la tecnologia, aquesta proposta sí, diu, ha estat complexa. “No hem volgut utilitzar un relat per fer una demostració de tecnologia, sinó que hem volgut posar la tecnologia al servei per explicar un relat que és el realment singular, i esperem que atractiu per a tothom”, opina.

Gravacions de veus i sons, imatges, màpings, projeccions, efectes de so i llum, una reproducció de l’antiga notaria del pare de Dalí, una banda sonora i un calidoscopi, entre altres, formen part de la visita. A més, la ruta per la casa comptarà amb dues veus: una veu femenina narradora que anirà acompanyant els visitants i la veu de Salvador Dalí. 

Del que Dani Freixes està més satisfet és “de la primera planta del Dalí íntim al Dalí públic, era la més difícil”. Recorda que havia de ser “molt rigorosa” i que, en general, tot el recorregut s'ha intentat fer amb moltes ganes de transmetre emoció i coneixement. 

Àngela Zorrilla
Redacció Escola Sert

Per saber-ne més:

• Casanataldali.cat
• Josep Azemar i Pont